Hiperventilats, trastocats i macarres
El bon rendiment del Reial Madrid a la segona part de la final de Copa d'aquest dissabte no pot tapar, no hauria de tapar, la imatge lamentable del club abans i de diversos jugadors després. No pot ser que una entitat que presumeix de señorío, honor i grandesa s’hagi convertit en un manicomi amb símptomes de paranoia. Tothom els persegueix: la UEFA, la FIFA, els àrbitres, Tebas, Louzán, els mitjans de comunicació i fins i tot els veïns del Bernabéu. És un Madrid trastocat, hipersensible i sovint macarra que veu fantasmes a tot arreu i que provoca enrojolament, per no dir vergonya.
La campanya antisistema de Florentino Pérez contra l’Univers és la mare de les paradoxes, sent com és ell el Sistema amb majúscula, però està arrossegant el club en la seva deriva delirant i comença a ser urgent la reflexió i l’autocrítica. El numeret de no assistir als actes oficials en la prèvia i escampar entre els periodistes afins que fins i tot perillava la final va ser vergonyós, per molt que els àrbitres triessin el moment i lloc més inoportuns per expressar les seves legítimes queixes per la campanya d’assetjament que pateixen des de la televisió oficial madridista. I el comportament després d’alguns futbolistes és el fruit i resultat d’aquest ambient tòxic i hiperventilat que el president, i ningú més que ell, està provocant, exercint i tolerant.
Seria recomanable, per exemple, que Antonio Rüdiger es posés en mans de professionals per tractar els seus evidents problemes per gestionar la frustració i aprendre a tenir les eines necessàries per dominar la ira. Fins a quatre persones, quatre, van haver de subjectar-lo perquè no anés darrere de Burgos Bengoetxea després de llançar-li un objecte des de la banda. Més enllà d’una sanció que confio que sigui exemplar, el Madrid no pot tolerar una cosa així. Jude Bellingham semblava un gentleman fins que va aterrar a Madrid i s’ha convertit en un hooligan, i el capità Dani Carvajal ho continua sent, tot i anar vestit de paisà, i no pot passar inadvertit, no hauria de passar inadvertit, que amenaci Saka o insulti l’àrbitre des de la graderia.
També hi ha honor en la derrota per molt que faci mal. A la vida i al futbol sol ser més habitual perdre que guanyar, i no tinc cap dubte que el Reial Madrid tornarà a guanyar, però saber estar és una lliçó encara pendent.