El gran error de Míchel aquesta temporada al Girona

GIRONACristian Portugués, Portu, al costat de Cristhian Stuani, ha estat l'heroi de la permanència del Girona a Primera Divisió. El murcià ha sacsejat l’atac blanc-i-vermell en les últimes setmanes: a Leganés va donar una assistència i va provocar una expulsió, contra el Mallorca va fabricar la jugada del gol, a Valladolid en va fer un –anul·lat– abans que l'uruguaià posés la cirereta en un tram final d'infart que l'equip, amb coratge i determinació, va gestionar amb habilitat, i a Sant Sebastià –amb els deures fets– va marcar més d'un any després de l'última vegada. El destí de Portu i el del Girona, però, podien haver sigut molt diferents.

Perquè els últims dies del mercat d’hivern, Portu, cansat de viure en l’ostracisme, va demanar abandonar el Girona. Una sola titularitat, adornada amb una altra a la Copa i alguns minuts a la Champions, va provocar que el davanter, fart, es presentés al despatx de Míchel per demanar-li sortir del club perquè volia jugar. Sota el braç hi duia una oferta del Celta. Tot i això, l’entrenador madrileny no el va deixar marxar. Li va dir que el necessitava, que era rellevant per al grup. I Portu ho va acceptar.

Amb el pas de les setmanes, però, la seva situació no va canviar. De fet, durant el mes de febrer tan sols va disputar catorze minuts (dos contra el Las Palmas i dotze contra el Getafe). Mentre el Girona acumulava derrotes, Portu s’empipava cada cop més. No entenia per quina raó Míchel li havia dit que era tan important si després no el posava al camp. Les xifres de l’any anterior eren boníssimes, amb 8 gols en 38 partits tot i ser suplent habitual. Aquest curs es va estrenar contra la Reial Societat: no veia porteria des del 4 de maig del 2024 en el 4-2 contra el Barça. En el tram decisiu no ha fallat, i ha acumulat 343 minuts i quatre titularitats en les cinc jornades de Lliga en què els gironins han sumat els set punts que els han salvat. En les 31 anteriors va jugar-ne 340. Al Reale Arena, amb tot el peix venut, tan sols 21 minuts, suficients per marcar. Portu és una llegenda al Girona: és el 32è futbolista de la història amb més partits, 185, dividits en cinc cursos, i ha fet 38 gols, uns registres només superats per Stuani en el futbol professional.

Sentir l’alè del descens amb la paciència respecte als nous fitxatges absolutament esgotada –l’únic que ha rendit ofensivament és Bryan Gil, lesionat de gravetat al març– va obligar Míchel a rectificar. L’equip va “tocar fons”, en paraules seves, en la primera part contra el Betis del 21 d’abril, finalitzada amb un 0-3, i va decidir que aniria a la guerra amb Portu i Stuani, no pas amb Danjuma, Asprilla, Abel Ruiz i Miovski. El rendiment dels uns i dels altres avala la decisió, de la mateixa manera que dona la raó al tècnic d’haver impedit l’adeu de Portu a l’hivern. Què hauria sigut del Girona si s’hagués hagut de jugar la salvació sense ell?

“M’he equivocat al llarg de la temporada”

Míchel ha reconegut el seu error. Sobre si el de Portu és el típic exemple de jugador que no té les oportunitats que espera, però que quan les té es menja la gespa i dona no el cent per cent sinó el dos-cents, va ser sincer: “M’he equivocat al llarg de la temporada. Portu va ser titular la primera jornada, però no ha participat tot el que mereixia. És l'únic amb el qual em penedeixo de la meva gestió. És veritat que va tenir una lesió al turmell [es va perdre nou partits entre l’octubre i el novembre] però, un cop recuperat, em va costar veure’l”.

L’entrenador del Girona elogia la gran professionalitat del futbolista: “Portu ha continuat treballant tot aquest temps i ha demanat minuts de la manera que s’ha de fer, amb esforç. Sovint, les paraules se les endú el vent, però en tot moment ha sigut un bon company i ha treballat a la recerca d’una oportunitat. Estic molt content per ell. No m’agrada personalitzar, però mereix l’estima de la gent perquè ho dona tot al terreny de joc”. Un cop concretada la continuïtat del club a Primera, el murcià ha sigut dels futbolistes que més ho ha celebrat.