L'exhibició de Laporta

BarcelonaQue Joan Laporta té el do de la paraula ja ho sabíem, sobretot si el comparem amb el seu antecessor al càrrec. Josep Maria Bartomeu fugia dels micròfons i de les rodes de premsa perquè era conscient que no eren el seu fort. S'embarbussava, es menjava síl·labes i el seu discurs embolicat fins i tot quan llegia un paper portava a la confusió i, de tant en tant, a la befa. Però el que l'ha convertit en un mal president, en un de nefast, és la seva gestió, i no el seu escàs domini de l'escenari. Perquè, per exemple, no es va dignar a donar explicacions sobre el Barçagate i es va limitar a enviar un document assegurant que l'auditoria (que més tard sabríem que va costar 600.000 euros) exculpava el club i dictaminava que no es va encarregar per difamar ningú. Tot del revés, vaja. I pretenia que ens ho empasséssim.

Bartomeu tampoc va tenir inconvenient en defensar el pacte amb la Fiscalia pel qual l'Audiència Nacional va condemnar el Barça per frau fiscal pel fitxatge de Neymar. Al Barça, no a ell ni a Sandro Rosell. El mateix Neymar, per cert, al qual després intentaria fitxar una altra vegada sense èxit. I pretenia que ens ho empasséssim.

Cargando
No hay anuncios

Divendres va tenir la dolentíssima idea d'enviar una carta a l'actual junta i de fer-la pública. Desconec si és tan maldestre com sembla o si està assessorat pel seu pitjor enemic, però el tret li va sortir per la culata i de pas li va fer un favor enorme a un Laporta que estava en hores baixes després d'acomiadar Leo Messi. Va tornar el Jan dels enyorats i vells temps, el del "Que n'aprenguin" i l'"Al loro", el que vol menjar-se el món i fa miques tot aquell que tingui al davant. Segur de si mateix, articulat, amb segones intencions i capaç d'estar-se 32 minuts responent una sola pregunta sense papers, recordant tots els punts i argumentant sense que se li mogués el tupè. Una exhibició, vaja.

Això sí, no va donar un sol detall sobre com s'ho farà per sortir del forat que amb tanta cura han cavat Bartomeu i companyia i ni tan sols va esmentar, en dues hores llargues de compareixença, el seu gran col·lega Florentino Pérez. Tot és il·lusió, una emoció enorme i moltes ganes. Com a mínim aquesta vegada es va estalviar allò que s'acosta una època esplendorosa perquè tampoc ens ho empassaríem. No amb els números que tot just acaba de donar. Per salvar el club de la ruïna li farà falta alguna cosa més que vèrbola. Li cal un pla. I d'això encara no n'ha dit res.

Cargando
No hay anuncios