La cometa dels Morts i els Pixarells, paisatge esculpit gota a gota

PalmaEn aquesta ruta exploram una part del patrimoni natural que envolta el santuari de Lluc. Som al terme municipal d’Escorca, un dels més extensos i alhora menys poblats de Mallorca. S’hi concentren les muntanyes més altes de l’illa i també les més importants i visitades: el Puig Major de Son Torrella (1436 m), el Maçanella (1365 m), el puig Tomir (1104 m), Tossals Verds (1099 m), el puig de l’Ofra (1091 m) i el puig Roig (1003 m), entre molts d’altres. L’església de repoblament de Sant Pere d’Escorca i el santuari de Lluc són les fites més importants del paisatge cultural del terme. Però, en conjunt, d’Andratx fins a Pollença, la serra de Tramuntana s’ha d’entendre com un sistema muntanyós de gran interès geomorfològic, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco en la categoria de paisatge cultural. Es tracta d’un relleu calcari complex, dominat pel modelat càrstic, amb forts contrastos entre muntanya i litoral, i amb una dinàmica erosiva marcada per l’aigua irregular i els processos mediterranis.

El carst o relleu càrstic és una forma de modelat terrestre causat per l’aigua mitjançant processos d’erosió per meteorització química. Les estries, les regates i les esquerdes sobre la roca en són una mostra. Aquest fenomen geològic és propi també de la nostra Serra i pren nom de la regió del Karst, al sud d’Eslovènia, caracteritzada per un paisatge de dolines, coves imponents com Škocjan i Postojna, i rius subterranis. Un conjunt molt semblant al de Mallorca. Perquè el relleu càrstic és, per tant, propi de zones amb presència de roques calcàries o d’altres roques solubles carbonatades. Acostuma a presentar formacions característiques de la corrosió superficial, com els rasclers i les dolines, o subterrània, com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge és fonamentalment subterrani.

Per a aquesta ruta, disposau de transport públic: des del Port de Sóller fins a Alcúdia, la L-231; i des de Lluc fins a Muro, la L312. Tota la informació d’horaris i disponibilitat de rutes la trobareu al web tib.org del Consorci de Transports de Mallorca.

La ruta

[00 min] O bé des de la parada del bus o bé des de l’aparcament, per a l’inici de la nostra caminada ens hem de dirigir cap a la plaça dels Pelegrins de Lluc. Deixam a l’esquerra la façana del santuari i orientam les nostres passes cap a la via que connecta amb l’Acolliment i el jardí botànic, per la banda dels porxets. Aquest és el punt de partida de la variant del GR 221 que passa per Menut, tot seguint la carretera vella de Pollença, i s’uneix a la ruta principal a l’altura de les cases de Binifaldó.

Després de travessar les velles instal·lacions esportives de l’Escolania de Lluc, trobam els indicadors de la ruta dels Pixarells [10 min]. Abandonam la carretera vella de Pollença i travessam el torrent de Lluc, a la nostra esquerra, per un pontet de fusta que ens introdueix de ple en un modelat càrstic, amb les característiques estries, regates i esquerdes, per on transita un vell camí empedrat, vestit d’un frondós alzinar. Un tram curt i intens de pujada ens deixa sobre un replanet [15 min], amb un rotllo de sitja a l’esquerra, mostra de l’aprofitament antic i tradicional del bosc per fer-hi carbó. A la dreta, orientat cap a xaloc, el senderó que mena fins al Camell. Una passejada curta que el relleu transforma en un curiós laberint petri. [20 min] El Camell és una composició natural que l’erosió produïda per l’aigua de pluja ha modelat sobre la roca calcària que predomina sobre el sòl i el subsol de la zona de Lluc; curiosament, amb la forma d’una figura semblant a la d’un camell (o dromedari, perquè la figura té just un sol gep).

Tornam al camí principal [25 min], al qual ens reincorporam ara per la dreta. La nostra caminada continua per un vell i ample camí empedrat que aviat es bifurca [30 min]. Deixam el camí dels Pixarells, pel qual tornarem, i voltam a la dreta cap a la cometa dels Morts. El camí baixa lleugerament per replanar-se en arribar a una zona oberta [35 min], és la ‘dolina’ –una depressió en forma d’embut ovalar o circular típica de les àrees càrstiques– de la cometa dels Morts, topònim que rep la cova situada a la part més baixa de la coma. El nom prové de les restes d’enterraments de l’època talaiòtica que s’hi varen descobrir. La cova, senyalitzada des del camí, se situa a la nostra esquerra.

La cova de la cometa dels Morts

A l’època prehistòrica, les muntanyes d’Escorca ja foren lloc de poblament, enterrament i culte dels primitius pobladors de l’illa. Un total de 44 jaciments arqueològics són prova de la forta empremta del passat sobre el territori. La cova de la cometa dels Morts permet visualitzar sobre el terreny els rituals funeraris dels pobladors de la serra de Tramuntana a l’edat de ferro (1200-550 aC). Si visitam el museu de Lluc, podrem contemplar una multitud d’objectes i de peces trobats a diverses excavacions, majoritàriament dirigides pel pare Cristòfol Veny Melià (1926-2007), missioner del Sagrat Cor de Lluc, arqueòleg i membre del CSIC, i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria entre els anys 1980 i 1985.

Tornam al camí principal i el seguim en el mateix sentit que hem mantingut fins ara. Una caminada breu i lleugerament ascendent ens abocarà a la carretera Pollença-Lluc (Ma-10), a l’altura del km 17,3 [50 min], entre l’entrada a la finca pública de Menut i l’àrea recreativa dels Pixarells, cap on dirigim les nostres passes. Avançam 300 metres en direcció a Pollença i aviat trobarem l’entrada a l’esmentada àrea recreativa [55 min]. Hi entram i seguim la pista que baixa fins a la zona de torradores, bancs i taules, fins a topar amb el camí que continua descendint fins a la zona dels Pixarells, una altra àrea que exemplifica a la perfecció el característic modelat càrstic. Combinat amb el bosc d’alzines, genera un entorn màgic i inquietant. Aconsellam recórrer amb calma i amb els cinc sentits aquest entorn.

Quan el camí comença a prendre volada per sortir d’aquesta coma, “sa terra de ses olles des Puat de Menut”, segons destaca el pare Bartomeu Roig en el seu llibre Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris (El Tall editorial, 1993), trobam a l’esquerra la font dels Pixarells [1 h 10 min], dita així per la multitud de forats per on brolla l’aigua quan plou molt. A la part alta del camí, trobam el mirador dels Pixarells [1 h 20 min]. Poc després tancam circuit sobre la cruïlla esmentada a l’inici de la caminada. A partir d’aquí, tot just ens queda desfer les passes fins al santuari de Lluc [1 h 45 min].

@Fita_a_Fita