Biniparratx, una cala a l’abric dels pendissos d’un temps passat

PalmaLa platja de Biniparratx és una petita cala d’arena i còdols situada entre Binidalí i Binissafúller, a la costa sud-est de Menorca, just sobre la partió entre els termes municipals de Maó i Sant Lluís. La cala és molt llarga i d’aigües poc profundes i protegides, envoltada de penya-segats de parets altes i escarpades. A la dreta, cap a la banda de ponent, es pot observar un grup d’11 coves artificials, datades entre els segles VI i V abans de la nostra era. Els antics habitants de l’illa enterraven als seus difunts en espais excavats sobre els pendissos dels barrancs. Durant la caminada també tindrem l’oportunitat de visitar el jaciment de Biniparratxet, del talaiòtic final. Menorca disposa de poc més de 700 km2 amb 1.586 jaciments arqueològics. No tots són visitables i accessibles. No obstant això, la Unesco va decidir incloure’ls (una bona part d’ells) a la llista de Patrimoni Mundial el 18 de setembre del 2023 sota la marca Menorca Talaiòtica.

Biniparratx és una cala serena, llarga i poc fonda a l’abric dels llargs pendissos del temps, que encara ara ens parla de l’ocupació del territori en èpoques pretèrites. Aquest itinerari necessita coordinació de vehicles o l’ús de la xarxa de transport públic de Menorca. La caminada s’inicia a la plaça de la Biosfera, del barri de Malbúger, que té els carrers dedicats a espais que destaquen a escala mundial pels seus valors naturals.

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada a la mateixa plaça de la Biosfera. D’aquí ens dirigim, orientats cap a migjorn, al carrer d’Alaska, que tanca per baix el barri de Malbúger. Ens desplaçam a l’extrem de ponent de l’esmentada via. [05 min] Al final, a l’esquerra, entre la garriga, trobam, ben senyalitzat, el camí Negre. Aquest sender queda tallat per la ronda de Malbúger [10 min], que hem de travessar amb prudència, per poder enllaçar amb la seva continuació. Aviat es bifurca, prenem cap a l’esquerra, pel camí de darrere Malbúger Vell. El seguirem fins al final. [20 min] Sortim al camí de Malbúger, just darrere l’aeròdrom de Sant Lluís. Giram a la dreta, en direcció a Llucmaçanes.

Orientats cap a ponent, la nostra caminada segueix per un vell camí de terra, memòria viva de l’antic traginar pel foravila maonès. La paret seca refugia l’aritja que s’enfila per les pedres amb les seves tiges dotades de molests agullons. A l’altra banda de les parets, sementers i algun figueral. [35 min] Entram dins Llucmaçanes pel carrer de Malbúger. Sense modificar la nostra orientació inicial, arribarem fins a l’església de Sant Gaietà, fundada l’any 1885. Les primeres notícies de l’existència d’un poblament a Llucmaçanes són dels segles XVI i XVII, quan es parla de la concentració de petites propietats on es cultivava la vinya i es fabricava vi.

Al costat dret del portal major de l’església trobam l’arrencada del camí de Biniati, que en gran part conserva la seva estretor inicial, sempre enfaixat de paret seca, amb la tipologia de camí de bístia (els carros no hi podien passar). “Es conten històries ben intenses d’aquests tipus de camins, com quan s’havien d’usar de matinada per transportar les persones fallides cap a la ciutat i els taüts anaven ferint les bandes de la paret al pas dels animals de càrrega”. (A peu per Menorca. 15 itineraris per estimar l’illa. Miquel Camps, Francesc Carreras i Manuel Lora. GOB Menorca, 2007). Sortosament, avui en dia el traginar dels morts és un altre i el camí ha esdevingut un itinerari de passeig molt atractiu i suggeridor. [50 min] Abans no abandonem aquest tram de camí, després d’un doble revolt molt pronunciat, ens situam sobre la partió dels termes municipals de Maó i Sant Lluís.

El camí de Biniati ens aboca a un vial asfaltat que hem de seguir cap a la dreta. Passarem entre les cases de Biniati i Biniati Vell, a esquerra i dreta de la via. En un tram important ens acompanyen les instal·lacions de l’aeroport, que voltarem per l’extrem de migjorn. [1 h 30 min] El primer punt d’interès, com ja anticipàvem a la introducció, és el jaciment arqueològic de Biniparratxet (500-123 aC), just davant les cases del lloc del mateix nom. Es tracta d’una casa de forma arrodonida construïda amb un mur de doble parament. El sòl està excavat i degudament treballat a la roca mare. De manera que és fàcilment deduïble que els blocs de pedra per construir la casa fossin extrets, en part, del mateix espai. És aquí també on les nostres passes topen amb un topònim curiós que ens evoca l’etapa preturística de l’illa. És l’anomenada ‘Volta del Milord’. El seu origen es remunta al segle XVIII i es tracta d’un itinerari que recorria la zona oriental de l’illa, en què Maó era el punt de partida i d’arribada després d’haver passat per Llucmaçanes, Sant Climent, Sant Lluís i es Castell. Les primeres referències escrites de ‘la Volta del Milord’ daten de la primera dècada del segle XX i el seu nom respon al tipus de carruatge que es feia servir, el milord.

Torre de Sant Nicolau de Binidalí

Acabat de voltar l’extrem sud de la pista de l’aeroport, el camí continua orientat cap a ponent. Deixam a la dreta les cases del lloc de Binidalinet i, tot seguit, voltam a l’esquerra pel camí Vell de Binidalí [1 h 55 min], que baixa tot dret en direcció a la mar. L’itinerari alterna ara cases, bosc de garriga i tanques de paret seca. [2 h 00 min] La torre de Sant Nicolau de Binidalí és una mostra de les antigues torres de defensa rural. No sembla clar el seu origen; algunes fonts assenyalen que és d’època medieval, d’altres que correspon als segles XVI o XVII. Per endavant ens espera una tirada llarga que, tot i que només sigui per uns instants, se superposa amb un tram de l’etapa 17 del GR 223 (Camí de Cavalls). Hi accedim per l’estaca 127 i l’abandonam per la 136, just sobre una bifurcació en què seguim el camí orientat cap a migjorn.

El camí de Binidalí Vell ens aboca sobre la carretera litoral que voreja la costa del municipi de Sant Lluís i s’uneix amb el poble de Sant Climent [2 h 25 min]. A uns centenars de metres a la nostra esquerra tenim la cala de Biniparratx. Per evitar l’asfalt, travessam la carretera i seguim un tirany que discorre paral·lel a la via. Al final s’ajunta amb el camí que neix a l’aparcament públic de la cala. Tot just ens resta amollar-nos coster a baix fins a la mar i gaudir plenament de l’entorn. [2 h 35 min] Biniparratx és el final de la nostra ruta, tot i que per poder tornar al punt des d’on hem iniciat la caminada ens convé fer servir el transport públic, que s’agafa a Binissafúller, a uns vint-i-cinc minuts de la platja, cap a la banda de llevant [3 h 00 min]. Tot i que la línia 94 just opera els mesos d’estiu (consultau-ne horaris i disponibilitat a mou-tmenorca.com).

@Fita_a_Fita