Una esportista valenta contra l'islamisme radical

BarcelonaAquesta gent que treu pit dient que els esports no són importants. Que no interessen. Que no n'hauríem de parlar. Satisfets, pensant que, quan ho diuen, semblen més llestos que la resta del món, que els que no tenen cap problema per emocionar-se amb la gesta d'un esportista. Aquells que diuen que als esports hi ha valors molt negatius, cosa ben certa, com si entre els productors i directors de cinema no hi hagués la mateixa púrria, però amb corbata, en lloc de xandall. Com si no tinguéssim polítics, empresaris i editors masclistes, homòfobs, corruptes.

Aquells que ignoren els esports haurien de fer una mica de cas al que passa als estadis i pavellons. No pas per gaudir de l'espectacle, ja que pot ser ben normal que no t'agradi el que hi passi, sinó per evitar que hi manin les idees que no ens agraden. Per evitar que sigui l'odi qui tingui el control del discurs en plataformes que arriben a milers de persones. Després de més d'un segle de masclisme, per fi l'esport és escenari de la lluita feminista, per exemple. Sense tantes dones valentes que han fet camí, ara no tindríem tants senyors nerviosos i ofesos, perquè per primer cop se senten qüestionats i jutjats. Sense adonar-se que ells han fet el mateix tota la vida: jutjar, burlar-se i no escoltar les dones.

Cargando
No hay anuncios

L'esport és una plataforma més on lluitar. Ni la millor, ni la pitjor. Una més. I no la podem deixar en mans dels intolerants. Aquests dies ho hem vist amb el cas de la jugadora de voleibol femení turca Ebrar Karakurt. Per primer cop a la història, la selecció femenina turca ha guanyat la prestigiosa Lliga de Nacions FIVB derrotant els millors equips del món. En un país on l'esport se segueix amb passió, la gent va sortir als balcons per celebrar el triomf. Ara bé, els polítics d'extrema dreta i els islamistes es van espantar. Una de les estrelles de l'equip és Karakurt, que porta el cabell curt tenyit de rosa i mai ha amagat que és lesbiana.

Cargando
No hay anuncios

Yeni Akit, un dels principals diaris islamistes, va titllar el triomf de "vergonya", ja que permet a Karakurt somriure. A Turquia, ser homosexual no és delicte, però cada cop hi ha més veus que demanen que sigui castigat per la llei. Quan els islamistes van publicar un article demanant que la deixessin fora de la selecció, Karakurt, valenta, va penjar una imatge a les xarxes socials on es veia una jugadora de voleibol que saltava trencant cadenes. Ha rebut amenaces de mort i un munt d'insults. També milions de missatges de suport. Quan va deixar-ho amb la seva parella, va ser protagonista d'un editorial de Yeni Akit que la criticava per haver-ho fet públic durant el Ramadà. Ara que és campiona ha penjat un missatge a les xarxes on diu: "Soc al cim del món, les vostres crítiques no m'arriben".