Diumenge tenim un partit molt important

Un club de futbol fa bé de no prendre partit. Això no evita que el futbol sigui inseparable de la política. Com tot, de fet. Els pericos sabem què són i què representen els qui es declaren “apolítics”. Ho són com ho era el dictador sanguinari que van patir els nostres pares: “Haga usted como yo y no se meta en política”. Un personatge més present que mai en aquestes eleccions, per cert. Perquè mai fins ara els seus hereus més purs i genuïns havien arribat a unes eleccions amb possibilitats de formar part del govern. És per això que avui em semblaria una frivolitat desaprofitar aquest espai d’opinió escrivint, només, de futbol. Diumenge hi ha molts drets en joc, drets individuals i drets col·lectius. I uns senyors que volen eliminar tots aquests drets en nom de la Pàtria i de la Llei Natural. Ho hem d’evitar.

Aprofito l’avinentesa per demanar a Vox que tregui les seves brutes grapes del nostre club. Fa algunes setmanes van liderar una proposta al Parlament de Catalunya per fer no sé què als terrenys de l’antic estadi de Sarrià. Per sort, van perdre la votació. Però el mal ja estava fet: havien vinculat el partit amb el nostre club. No en volem saber res, d’ells. Res. Nosaltres som un club català de futbol que representa el comú denominador d’una societat democràtica. Per això el nostre estadi es tenyeix de morat o amb els colors de l'arc de Sant Martí quan toca expressar el compromís amb el feminisme o amb els drets del col·lectiu LGTBI.

I és des d’aquest compromís democràtic que em sap molt greu -i fins i tot m’indigna- que cap representant polític de primera línia (amb l’honrosa excepció de Núria Marín) lamentés el descens de l’Espanyol i es posés al costat dels seguidors blanc-i-blaus per acompanyar-los en el tràngol. Ni el Govern de la Generalitat (el mateix a qui va faltar temps per expressar, a través de la seva portaveu, una indignació ridícula per no sé quin vídeo fet pel Madrid), ni els aleshores alcaldes de les tres ciutats de l’Espanyol (Ada Colau, Lluís Mijoler i Antoni Balmón) ni -i això és encara més estrany i significatiu- cap dels tres líders dels partits catalans que es declaren pericos (Salvador Illa, Gabriel Rufián i Jordi Turull). Però ara no és el moment de retrets. Ara és el moment de la responsabilitat, el moment d’evitar que els qui no creuen en la democràcia arribin al poder.