Diong Mendy: “Hi ha milions de nens que volen arribar on ets tu”

BarcelonaDiong Mendy (1988, Senegal) va tornar a ser un nom reconegut dins l’entorn barcelonista fa uns mesos, quan TV3 va exhibir l’excel·lent reportatge Marcats per Messi. El senegalès va ser una de les figures més importants del planter en els sis anys que va estar a La Masia, va arribar a marcar 97 gols en una sola temporada i va compartir vestidor amb el crac argentí del Barça. El 2006 va decidir marxar i tornar a Múrcia per estar amb la família. L’any passat el documental li va permetre retrobar-se amb Messi, amb qui havia establert un lligam fort durant els anys al futbol base. El dia 19 torna a La Masia per explicar als residents la seva experiència i com ha refet la vida, fora del futbol -va penjar les botes l’any passat-, en un gimnàs on ensenya boxa.

Què explicaràs el dia 19 als nens de la La Masia? No ets la imatge del triomf que molts d’ells tenen al cap.

Tothom que arriba al Barça ho fa amb la mateixa il·lusió, triomfar, però hi ha milions de nens que volen arribar on ets tu, i no és gens fàcil. Per tant, simplement, quan ets allà has d’aprendre els valors de La Masia, del Barça, i a partir d’aquí intentar complir els teus propis somnis. La Masia t’inculca uns valors, tant esportius com educatius. Els nens han de saber aprofitar-se de la gent que hi ha allà. Tot el que els diuen és pel seu bé. Després, és evident que tots no poden arribar a triomfar, però no poden renunciar al seu somni, han de seguir treballant, i quan arribi l’oportunitat, aprofitar-la. Jo intento sempre convertir en positius els moments complicats, i a Barcelona en vaig passar de durs. Ensenyaré el que vaig aprendre, el que em va donar la vida.

Què va significar per a tu La Masia?

Ho va significar tot. Hi vaig estar des dels 11 fins al 17 anys, vaig aprendre a convertir les experiències negatives en situacions positives. I, sobretot, el director, el Carles Folguera, i el Ruben [Bonastre, coordinador pedagògic] em van ensenyar els valors de la vida.

Si La Masia no hagués aparegut, què hauria passat amb Diong Mendy?

No ho sé, però va formar part de la meva vida i seguirà així sempre.

Per què vas marxar?

Va ser un moment complicat a la meva vida. L’any anterior havíem sigut campions amb el juvenil, però de sobte va morir el meu pare. Va ser un cop que no m’esperava, em va agafar amb 17 anys, i has de ser mentalment molt fort per superar-ho. La veritat és que no en vaig ser capaç, suposo que volia estar més a prop de la meva gent, de la meva família. Al cap d’un temps, t’adones que has perdut una oportunitat d’or, tot i que si m’hagués quedat també m’hauria pogut sortir bé o malament.

Te’n penedeixes, d’haver marxat de Barcelona?

Penedir-me’n? Suposo que m’hauria agradat quedar-me allà, a La Masia, a Barcelona. Era casa meva. Es va convertir en la meva família, i molts cops trobo a faltar aquella gent. Avui, per via Facebook o per via WhatsApp, vaig mantenint contacte amb alguns d’ells, sobretot amb el Carles i el Ruben.

I amb algun jugador encara hi continues parlant?

Amb l’Abraham i el José Manuel Rueda sí, cada dos per tres. Aquesta setmana, per exemple, he estat parlant amb ells.

Veuràs el Leo?

Em van dir que potser vindrà a la residència el dia de la xerrada, però amb la lesió hem de veure si serà possible. Sempre que vaig a Barcelona, quan puc anar a veure el primer equip, mantenim el que vam tenir des dels 12 anys: les bromes, els acudits... Recordem els vells temps. Quan estic amb ell sento un gran orgull, estic amb un dels millors futbolistes de la història.

L’hauràs d’animar.

Amb una cosa o altra, segur que li arrenco un somriure. Segur.

Abans parlaves de moments difícils. Què va ser el més dur d’aquells anys?

Quan ets lluny de casa, quan arribes sense conèixer ningú, tot és estrany, però el Carles i el Ruben representen un suport molt important. A més, La Masia vella era molt familiar, estàvem sempre tots junts.

Has parlat tres cops del Carles i el Ruben. Van ser com els pares?

Sempre han sigut els pares, per a tots els nens. Sempre hi eren. Em van ensenyar a saber afrontar els mals moments.