Tenis - Wimbledon
Esports19/07/2023

Carlos Alcaraz, el primer relleu dels Tres Tenors del tenis del segle XXI

El murcià està començant a omplir l'espai que ha estat capitalitzat per Rafa Nadal, Novak Djokovic i Roger Federer

BarcelonaRafa Nadal també va tenir l'oportunitat de guanyar el seu primer Wimbledon quan tan sols tenia 20 anys, el repte que diumenge va aconseguir Carlos Alcaraz. En la final del 2006 del Grand Slam d'herba, el de Manacor es va trobar al davant un Roger Federer que va posar en pràctica la mateixa tàctica que va utilitzar Novak Djokovic davant el tenista murcià: atemorir el rival des de l'inici de l'enfrontament. Si Djokovic va aconseguir imposar-se en el primer set per 1-6 a Alcaraz, fa tres lustres Federer encara va ser més contundent amb Nadal: 0-6. Alcaraz va acabar remuntant el partit en una final èpica. Nadal va caure en quatre sets i no va guanyar Wimbledon per primera vegada fins dos anys més tard.

"La reacció d'Alcaraz després de l'1-6 diu moltíssim d'ell. Demostra que està fet d'una pasta especial. Però la seva confiança en ell mateix fa temps que la demostra, com quan va dir que es veia capacitat per guanyar a Wimbledon després de fer-ho a Queens", explica a l'ARA l'extenista català Àlex Corretja. "El que l'ha portat a guanyar a Wimbledon són el potencial que té, la fe en aconseguir-ho i la capacitat per portar-ho a terme", segueix analitzant. Guanyar el seu primer Wimbledon amb 20 anys no és l'únic èxit que Alcaraz ha assolit abans que Nadal. El setembre passat, el murcià, quan encara tenia 19 anys, es va convertir en el número u més jove de la història del tenis després de guanyar el seu primer Grand Slam, el US Open. En canvi, Nadal no va ocupar el punt més alt del rànquing fins als 22.

Cargando
No hay anuncios

On Nadal no té oposició pel que fa a precocitat és a la terra batuda. A l'edat d'Alcaraz el balear ja havia guanyat dos dels 14 Roland Garros que suma fins ara. Fa ben poc, al juny, Alcaraz va estar ben a prop d'olorar el seu primer títol. Però, en la semifinal davant Djokovic, la tensió li va provocar rampes que li van impedir lluitar en condicions per un lloc a la final. "Aquella experiència li va servir a la final de Wimbledon. Malgrat no trobar les seves millors sensacions a l'inici, no es va desesperar ni li va agafar angoixa", considera Corretja. "Una vegada va empatar la final a un set, va començar a confiar que li podia donar la volta", afegeix.

Cargando
No hay anuncios

I, a més, ho va fer en una superfície, l'herba, que històricament no ha estat la més exitosa per al tenis espanyol. "Alcaraz s'adapta tan bé a l'herba perquè es mou de forma increïble, amb passes molt curtes i amb molt dinamisme i explosivitat. I ha millorat molt la restada i el seu servei és més profund i angulat. D'altra banda, és capaç d'estar molt ajupit en herba, un fet molt important en aquesta superfície", analitza l'extenista català. "De totes maneres, no crec que es mogui millor en herba que en la resta de superfícies. Es mou bé en totes i el veig triomfant en qualsevol Grand Slam", augura.

Ara mateix, amb un total de 22 Grand Slams guanyats a l'esquena, Nadal s'està recuperant de les seves lesions per gaudir d'un last dance el 2024. Amb 37 anys, el seu final esportiu cada vegada és més a prop. Quan un gegant d'aquestes característiques afronta el seu adeu com a esportista professional un buit de dimensions descomunals es comença a originar. Només el pas dels anys, i a vegades ni això, l'atenua. Però Alcaraz no ha esperat ni al moment de la retirada del millor tenista espanyol de la història per agafar-li el relleu. El tenis necessita nous referents després de la retirada de Federer i amb les de Nadal i Djokovic, els altres dos tenors d'aquest esport en l'inici del segle XXI, a l'horitzó. De moment, un ja té noms i cognoms: Carlos Alcaraz Garfia.

Cargando
No hay anuncios

"Alcaraz els té un respecte infinit a Nadal, Federer i Djokovic", sentència Corretja. "Però ell és ell mateix, perquè té un estil de joc molt particular, amb una alegria fora del que és comú. Crec que ell sap que el que ha aconseguit el Rafa és gairebé impossible de repetir", opina Corretja. Malgrat que el d'El Palmar estigui superant alguns nivells de precocitat de Nadal, encara queda molt per saber si la seva carrera podrà ser tant o més majestuosa que la del manacorí. Si una cosa defineix la trajectòria de Rafa Nadal és la voracitat per guanyar de forma permanent, una característica que li ha permès assolir una regularitat que només han pogut torpedinar les lesions. La mateixa regularitat que han tingut Federer i Djokovic. Des del 2003, entre tots tres han sumat 65 triomfs en Grand Slams: Djokovic, 23; Nadal, 22; i Federer, 20.