Cap d’Artrutx, punt d’inflexió entre el ponent i el migjorn de Menorca

PalmaEl recorregut del perfil llarg i sinuós, marcat pel roquissar calcari, de la costa occidental de l’illa de Menorca, entre Punta Nati i el cap d’Artrutx, queda definit en dues etapes del Camí de Cavalls, la 10 i l’11. Ciutadella marca un punt d’inflexió important en el context del GR-223, perquè obliga a fer una aturada per gaudir de tot el patrimoni històric que acull la capital de ponent. Ambdós trams constitueixen el pas de l’equador d’aquest itinerari perimetral de l’illa, d’origen medieval, que fa 185 km de llarg amb un desnivell acumulat de 4.000 metres. Tot plegat, la millor manera de tastar les aromes i les essències del paisatge cultural menorquí i d’un patrimoni natural que és Reserva de la Biosfera des de 1993, dia 8 d’octubre en farà 30 anys.

La ruta

[00 min] L’etapa 11 té el començament oficial a l’entrada del port de Ciutadella pel camí de la Farola, tot i que en aquest cas podem prendre com a referència la icònica plaça del Born i la veïna dels Pins com a inici de la ruta, just on trobam la parada de busos del transport públic de Menorca. Des d’aquí tenim dues opcions: la primera, pel Camí de Baix, voltam el vessant esquerra del port fins al castell de Sant Nicolau, de 1682, i d’aquí fins a la cala del Degollador; o bé, com a segona opció, sortim de la plaça dels Pins fins la mateixa cala pel carrer de Mallorca [20 min]. Abans de travessar el canal Salat , guaitam un moment sobre la rada que tenim a la dreta.

“La cala del Degollador, situada dins el nucli urbà de Ciutadella, es troba al final del barranc conegut com a canal Salat, convertit en la zona verda més gran del municipi. Presenta dos entrants d’arena coneguts com sa Platja Gran i sa Platja Petita. Com a dada curiosa, sa Platja Gran era, a mitjan segle XX, exclusivament per a dones, i a l’altra, a la petita, hi nedaven els homes. Les dues cales es troben dividides per la punta dels Soldats, coneguda també com la punta d’en Barceló, per ser el nom del policia municipal que vigilava el compliment estricte de no mesclar els homes amb les dones a toc de xiulet perquè no es traspassàs la línia imaginària a la mar” (font: ajciutadella.org). Tot seguit, les marques del GR ens duen a voltar per Punta Prima (urbanització de So n’Oleo) en direcció a Son Blanc [30 min], el port exterior de Ciutadella. Operatiu des de l’any 2011, actua exclusivament per a trànsit comercial de les companyies que operen entre la capital de ponent de Menorca i els ports d’Alcúdia i Barcelona.

Aquest primer tram de l’etapa 11 del Camí de Cavalls és molt urbà, bàsicament feim passes a través dels successius passeigs marítims que uneixien la primera línia de les urbanitzacions de So n’Oleo, Son Blanc, Sa Caleta (d’en Gorries) i Santandria. Un punt d’interès notable enmig d’aquest paisatge tan desolador és el Castellar de sa Caleta o torre de Santandria [40 min], de finals del segle XVIII.

“Destruïts pels espanyols els castells de Sant Felip i el de Sant Antoni el 1782, el sistema defensiu de l’illa havia quedat afeblit. Quan hi tornaren els anglesos, es feren canvis importants. Així va néixer la torre del Castellar. De les 11 torres de defensa costanera construïdes pels britànics entre el 1799 i el 1802, amb la intenció de protegir les cales de l’illa d’un possible desembarcament enemic, aquesta presenta unes característiques constructives que la fan diferent a la resta. En primer lloc, és una torre encastada en el terreny amb un fossat de sis metres d’ample. Des de la mar només es veu la part alta de la torre i fa la sensació de ser un petit fortí. En segon lloc, l’entrada a la torre és a través d’un corredor sota terra que enllaça la planta baixa amb la galeria de contraescarpa situada sota el glacis” (font: ajciutadella.org).

Malgrat la presència de xalets, podem seguir tot el perímetre de sa Caleta (d’en Gorries) i de Cala Santandria [1 h 00 min], d’aigües de color turquesa, per sobre del seu relleu rocallós fins a assolir Cala Blanca. Recordem abans l’origen llegendari del topònim Santandria, pel que sembla, vinculat a un captiu cristià. Conta la llegenda que aquest presoner, ferit de mort, després de batejar la filla d’un capità moro, va anomenar aquest racó costaner Sancte Andrea. Diferents plafons ens informen dels elements patrimonials que configuren el paisatge cultural dels voltants, com l’hipogeu de sa Caleta o la naveta de Cala Blanca. Vorejam la urbanització per carrerons i passos per a vianants. Un cop feta la volta sencera, deixam enrere l’últim conjunt de cases, a l’altura del mirador del cap de sa Paret, i [1 h 40 min] començam a caminar per la següent tirada del Camí de Cavalls lliure d’urbanitzacions i d’asfalt, d’uns 4,5 km. El paisatge que se’ns presenta davant, planer i inhòspit, lluny de semblar monòton, ofereix multitud de matisos que anam descobrint al llarg de la marxa. Elements de caràcter etnològic, com les barraques de bestiar i un antic pou-abeurador ocult en un petit barranc, el perfil retallat de Cala en Bastó o la frondosa vegetació mediterrània, composta de romaní i sivines.

[2 h 20 min] Passam el portell de la finca pública de So n’Olivaret, a l’esquerra podem situar l’antic quarter d’artilleria de Cala en Bosc (bateria de costa de So n’Olivaret). A la part de la mar, sobre la cala del Sac des Blat és visible encara un niu de metralladores. El sender que hem seguit des de Cala Blanca desemboca sobre la urbanització del cap d’Artrutx [2 h 40 min], a partir de la qual ja sols és qüestió de seguir els carrers més a prop de la línia costera, tot passant per l’enclavament on s’ubica des de l’any 1859 el far encarregat d’assegurar el trànsit marítim per aquesta banda de l’illa, punt d’inflexió entre el ponent i el migjorn de Menorca [2 h 55 min]. Durant la Guerra Civil s’hi construïren pels voltants diverses bateries de costa, bessones de les de Punta Nati, una de les quals encara és visible. La localitzarem en el carrer de Llevant, a pocs metres de la rotonda d’accés a Cala en Bosc i la urbanització Cap d’Artrutx, 400 metres endins respecte de la línia de costa.

@Fita_a_Fita