Fita a fita
Esports 07/07/2023

Cala Figuera, entre terres magres i penya-segats abruptes

Caminada pel litoral de Santanyí gaudint del paisatge i seguint el fil invisible de la toponímia recopilada pel filòleg Cosme Aguiló

Joan Carles Palos
5 min
La ruta de la setmana

PalmaEn aquesta ruta ens movem per la marina de Migjorn, entre Cala Figuera i la platja de l’Amarador, al terme municipal de Santanyí. Una passejada a través dels seus penya-segats abruptes i de les seves terres seques i magres de l’interior. Un paisatge natural en lluita permanent contra la depredació urbanística i en defensa de les seves senyes d’identitat. Un paisatge cultural nodrit de nombrosos i variats topònims, que són al cap i a la fi l’empremta invisible de la humanització del territori.

Precisament, el filòleg santanyiner Cosme Aguiló Adrover dedicà la seva tesi doctoral, presentada el 2007, a la recopilació i estudi dels topònims de Santanyí i ses Salines. Ningú com ell ha esquinçat tantes soles de sabata per recuperar la toponímia menor de la costa de migjorn i fixar-ne la ubicació. La seva obra ens guiarà per racons amb noms tant suggeridors com l’Estret del Temps, amb les seves pedreres i secrets de contraban, o Solimina, de clares reminiscències aràbigues. La línia 516 (Cala Figuera-Campos) del transport públic de Mallorca (tib.org) ens pot ser de gran utilitat per accedir al punt d’inici de la nostra ruta.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus, al carrer Pizarro, des d’on sortim al carrer Bernareggi en direcció a la mar. Aviat giram a la dreta pel carrer Marina i ens aturam un moment davant el número 11, on s’ubicava la primera església de Cala Figuera, de 1938, substituïda per una de més grossa i moderna que trobam un centenar de metres més endavant. Voltam a l’esquerra pel carrer Hernán Cortés fins que descriu una volta molt pronunciada a l’esquerra, on acaba. [05 min] Just en aquest punt, a la dreta, neix un tirany que ens durà per damunt d’unes còmodes tenasses fins al Morràs [10 min], plataforma rasa de penyes verticals situada a la part dreta de la bocana de Cala Figuera.

Aquests rocots sobre les tenasses del Morràs descriuen a la perfecció la bellesa abrupta de la costa de Santanyí.

Ja en el segle XIV, Cala Figuera apareix documentada com un petit i exposat nucli costaner que fins a la dècada dels 60 del segle XX no inicia la seva expansió urbanística. Fins aleshores era un port tradicional i molt productiu, principalment de pescadors, des d’on s’embarcava cap al port de Ciutat la coneguda i preuada pedra de Santanyí. Després de gaudir d’una bella panoràmica d’aquest espectacular entrant de la mar, tornam enrere fins al vial que hem deixat abans i continuam ara pel carrer Mare de Déu del Carme fins al Moll de Cala Figuera [25 min]. Ens trobam immersos en un ambient profundament mariner, on es combinen colors i aromes naturals de la mar amb d’altres de més elaborats que conviden a fer un tast reposat, peus davall taula i amb bona companyia.

A partir d’un passeig, bellament condicionat, que connecta les dues calanques que configuren l’espai més interior del port, avançam en la nostra ruta. Un enfilall d’escars interromputs per estrets passos esglaonats, una estampa que s’estén des de la llotja fins al Caló d’en Busques [35 min]. Sobre el topònim, Cosme Aguiló assenyala que l’original era el ‘de na Fontanella’, ja que els actuals, ‘d’en Busques’ o de ‘sa Sastre’ (més minoritari) responen a un dels primers matrimonis de pescadors que desenvoluparen allà la seva activitat: Bartomeu Verger Vicens Busques (1860-1920), casat el 1885 amb Catalina Oliver Rigo sa Sastre (1850-1939), vídua d’Antoni Frontera Serra, mort el 1877 a l’Hospital Militar de l’Havana.

Voltam la punta del Mig i entram dins el Caló d’en Boira [45 min]. “Porta el malnom d’una família santanyinera que hi tenia terrenys i que, segons diuen, anava sovint al caló a pescar cabots”, ens conta Aguiló. Una volta agradable que ens deixa ja a prop de la torre d’en Beu, a la banda esquerra de la bocana de Cala Figuera. Per això hem de sortir de la calanca per una escalonada ben senyalitzada que ens condueix al carrer de na Pallisera i d’aquí al camí asfaltat que connecta els nuclis costaners de Cala Figuera i l’Estret del Temps, ja dins l’àmbit d’influència del Parc Natural de Mondragó.

Al Caló d’en Busques hi trobam una estampa ben marinera, testimoni mut dels usos i costums tradicionals de Cala Figuera.

Punta de la Torre d’en Beu

Giram a la dreta i continuam fins a un revolt pronunciat a l’esquerra, del qual arranca un camí de terra perpendicular a la mar. Ràpidament assolim la Punta de la Torre d’en Beu [1 h 00 min], de 1569, situada sobre el penyalar de 25 metres d’altura, a la part de llevant de la boca de la cala i just al costat d’una moderna balisa de l’Autoritat Portuària de les Balears. El nom de la torre sembla que prové del malnom d’un dels torrers que habitaren aquesta posició de vigilància que “transmetia els focs de la Torre Nova de Cala Santanyí al castell de Portopetro o la Torre d’en Bossa”, ens diu el filòleg santanyiner.

Giram coa cap a llevant, abandonam la pista de terra i prenem un tirany a la dreta que baixa al Caló de les Faves. En sortim per un portellet que trobam al final del comellar i giram tot d’una a la dreta per un sender que s’enfila ràpidament pel penyalar. Aviat assolim la perspectiva de l’Estret del Temps, “situada entre el Caló de les Faves i el Caló del Sivinar. És de forma semicircular, d’uns 600 m de diàmetre”. Un altre exemple de paisatge transformat per la força de la naturalesa i l’acció humana. Hi trobam pedreres de marès i un secret de contraban a la part central d’aquesta bella rada. [1 h 20 min] Sortim a l’asfalt i ens dirigim cap a la urbanització que tenim a pocs metres i, a l’entrada, prenem el carrer de la dreta (c. del Faralló), al final del qual trobam un caminet de terra que ens durà per la punta del Sivinar [1 h 35 min]. Una volta breu per dins la garriga ens torna a conduir a la urbanització, on voltam a la dreta fins al final del carrer, que desemboca sobre el camí de l’Estret del Temps.

Giram a la dreta en direcció a l’Amarador i tot d’una prenem un camí de terra que trobam a la dreta (est). A la primera bifurcació, continuam pel camí de la dreta fins al final, vora un xalet (Can Mar), on s’inicia un tirany que baixa al Caló de Solimina [1h 55 min]. Travessam el barranc i sortim a la confluència de tres camins; prenem el del mig fins que veiem un viarany a l’esquerra que agafarem per arribar a través del Caló d’en Perdiu fins a la punta de les Gatoves [2 h 15 min], des de la qual obtenim una àmplia i bella perspectiva del litoral de Mondragó. Sortim a l’aparcament de l’Amarador –el nom prové del costum d’amarar dins la petita albufera lli i cànem en època antiga i llenyam en temps més acostat a nosaltres–, des d’on podem seguir els indicadors de la R-10 que en tres quarts d’hora ens durà de retorn a Cala Figuera [3 h 00 min].

Les dades

Dificultat 2 sobre 5

Distància 11,52 km

Desnivell 94 m

Durada 3 h 00 min

Altitud màxima 52 m

Ruta no circular

@Fita_a_Fita

stats