De Binissafúller a Punta Prima, patrimoni i pressió urbanística

PalmaTornam a l’illa de Menorca per continuar explorant el Camí de Cavalls. En aquesta ocasió recorrerem l’etapa 18, que uneix Binissafúller i Punta Prima. Ja som a una de les darreres etapes del GR-223, a tan sols 21 km del final (colàrsega del port de Maó). Ens trobam al terme municipal de Sant Lluís, població fundada el 1762 durant el breu període de dominació francesa de l’illa (1756-1763), moment en el qual també es feren obres importants en el manteniment i eixamplament d’aquest itinerari perimetral d’origen medieval. El poblat de pescadors de Binibèquer Vell, la torre de Punta Prima o de Son Ganxo (1787) i l’illa de l’Aire, amb el seu far emblemàtic, són alguns dels elements d’interès paisatgístic i patrimonial que valen realment la pena d’un recorregut que abusa de l’asfalt i travessa un front litoral àmpliament urbanitzat. Al final de l’etapa, ens acostarem a la torre d’Alcalfar, del segle XVIII.

Aquells que s’acostin per primera vegada al Camí de Cavalls i a la pràctica del senderisme a l’illa de Menorca han de saber que el GR-223 té una llargada de 185 km i està dividit en 20 etapes. Una via ancestral que va haver de menester la mobilització de tot un poble per poder recuperar l’ús públic i el traçat. Un procés que s’inicià el 1996 i que s’acabà el 2000 amb la promulgació de la Llei del Camí de Cavalls. Tot i que l’altura màxima del recorregut no supera els 125 metres, el desnivell acumulat arriba als 4.000. El Km 0 se situa a la colàrsega del port de Maó i des d’aquí, en sentit contrari a les agulles del rellotge, el camí traça un recorregut al voltant de l’illa que és l’expressió viva d’un patrimoni col·lectiu que és part de la identitat del poble menorquí.

Podem prendre com a referència dos punts per a l’inici d’aquesta ruta: un és al final de l’etapa anterior (Cala en Porter-Binissafúller), allà on el camí de terra ens aboca sobre l’asfalt de la carretera de primera línia, a l’altura del cap d’en Font i del Caló Blanc; l’altre és a la parada del bus TIB (L-94, només operativa els mesos d’estiu), just darrere la cala de Binissafúller, per on travessa el Camí de Cavalls. El nostre serà el primer.

La ruta

[00 min] Encetam la caminada des del mateix portell de sortida de l’etapa 17 i continuam mig quilòmetre per asfalt cap a llevant en direcció a la platja de Binissafúller. La senyalització del GR ens du ara a fer una volta per primera línia per enllaçar amb el passeig de la Mar [15 min], el qual ja no deixarem fins a assolir el primer punt d’interès de la ruta: Binibèquer Vell. Passam per davant el Club Nàutic de Binisafua mentre gaudim de la bella i serena imatge de l’illot d’en Marçal i del Morro d’en Botifarra, perfil de costa baixa i gratellosa amb indrets molt concorreguts els mesos d’estiu com el Caló Fondo, conegut també com ses Olles [25 min].

Poc després, la senyalització del Camí de Cavalls ens treu del passeig que hem transitat fins ara i ens acosta a un punt icònic del paisatge menorquí [30 min]. La construcció del poblat de pescadors de Binibèquer es començà l’any 1964. El seu promotor va ser l’aparellador menorquí Antonio Sintes Mercadal, a partir d’un projecte de l’arquitecte català Francesc Joan Barba i Corsini. El propòsit inicial era recrear un entorn tradicional i bucòlic que atragués intel·lectuals, pintors i escriptors. Es varen edificar gairebé 8.000 metres quadrats amb un total de 165 habitatges. Els carrerons estrets, el blanc de les casetes, la ubicació davant la mar i la seva singularitat han convertit Binibèquer Vell en una de les principals imatges promocionals de Menorca. No obstant això, la massificació turística dels darrers anys i la manca de civisme d’algunes persones han fet saltar les alarmes i els propietaris amenacen de tancar la urbanització si no es prenen mesures.

Deixam enrere aquest ‘poblat de pescadors’ i pel mateix passeig de primera línia ens dirigim cap a Binibèquer Nou i la seva cala [45 min], amb una platja d’arena blanca, envoltada d’una pineda i protegida per la llarga punta del mateix nom. A poca distància es troba l’embarcador de Cala Torret; tot just ens separen tres quilòmetres de Punta Prima. Transitam ara per un llarg passeig, vora la mar, on la pressió urbanística no és tan intensa i es respira una major tranquil·litat. Un tram d’asfalt i voreres molt més amable ens regala petites joies paisatgístiques com la cala de Biniancolla [1 h 20 min], un darrer reducte de l’antiga vida tradicional menorquina, de cases de pescadors amb varadors i vells llaüts a la porta.

La torre de Son Ganxo

Tot seguit i sense solució de continuïtat urbanística entram dins l’àmbit de Son Ganxo [1 h 30 min], on destaca una antiga talaia del segle XVIII. La torre de Son Ganxo va ser construïda entre el 1785 i el 1787; aquesta construcció de caràcter defensiu fou restaurada l’any 2011 i convertida en alberg per a grups, entitats, famílies i centres educatius. Des del terrat de la torre hom pot gaudir d’unes espectaculars vistes de l’illa de l’Aire –Reserva maritimoterrestre– i el seu far, del 1860, la torre més alta construïda en pedra, amb una escala de caragol de 165 escalons. Les instal·lacions es troben molt a prop del Camí de Cavalls, tot i que en aquest tram la senyalització del GR-223 passa a ran de la vorera de la mar, paral·lel al passeig de sa Torre. Poc abans d’assolir la Punta dels Mabres, sortim del senderó i tornam als vials de la urbanització, els quals, de cop, ens fan girar a l’esquerra per anar a voltar la platja de Punta Prima [1 h 55 min].

Al final del passeig, just allà on desapareix la trama urbana, hi trobam l’àrea recreativa de ses Salines de Punta Prima i la barrera d’accés a una zona planera i rocallosa, punt d’enllaç entre les etapes 18 i 19 del Camí de Cavalls. Punt final de la nostra caminada, tot i que si no tenim previst continuar fins a Maó pel GR-223, recomanam caminar mitja hora més fins a la torre d’Alcalfar [2 h 30 min]. Es tracta d’una talaia defensiva ubicada sobre el Morro d’Alcalfar, al municipi de Sant Lluís. Juntament amb la torre de Punta Prima o de Son Ganxo, també construïda el 1787, va servir de model per a les onze torres d’estil Martello, construïdes pels anglesos entre el 1798 i el 1802 sobre el litoral de Menorca.

@Fita_a_Fita