Barcelona treballa per portar la prestigiosa Copa Amèrica de vela a les seves aigües
La Generalitat dona suport a una candidatura que el govern espanyol també veu amb bons ulls un cop s’ha retirat la proposta valenciana
BarcelonaBarcelona treballa per poder portar a les seves aigües una de les competicions més prestigioses de l’esport mundial, la Copa Amèrica de vela. Celebrada per primer cop el 1851 a l'illa de Wight, a Anglaterra, quan el vaixell nord-americà Amèrica va imposar-se davant de la família reial britànica, la Copa Amèrica ha superat guerres i crisis, fins a convertir-se en un dels tornejos més seguits a escala mundial. Ara Barcelona aspira a ser seu de l’edició del 2024 i ha confirmat la candidatura en una carta enviada per la secretaria d’empresa de la Generalitat al Royal New Zealand Yacht Squadron de Nova Zelanda, els encarregats d’organitzar aquesta edició.
La competició, on diferents vaixells de vela representants de clubs de tot el món competeixen entre ells per enfrontar-se a la gran final al club que defensa la corona, la va guanyar el 2021 el vaixell Te Rehutai, del Royal New Zealand Yacht Squadron. Aquest club va revalidar el títol a la badia d’Auckland al derrotar el Luna Rossa italià. Els neozelandesos, grans dominadors els últims anys de la Copa després de dècades en què solien manar els nord-americans, sempre han organitzat la Copa a les seves aigües, però, davant l’impacte de la pandèmia i les estrictes lleis per evitar contagis, en aquesta ocasió ha decidit obrir la porta a rebre propostes d’altres ciutats per organitzar una de les competicions que més diners mouen al món.
El procés de selecció de candidatures va obrir-se a finals del 2020, i malgrat que la idea era tancar-lo el 2021, es va decidir allargar-lo, ja que el coronavirus continuava condicionant-ho tot. Al final, van quedar cinc possibles candidatures: Barcelona, València, Cork, Jiddah i la mateixa Auckland, opció que sembla gairebé descartada perquè el govern local no veu amb bons ulls tirar endavant l’organització d’un gran esdeveniment quan encara hi ha pandèmia.
València va mostrar-hi el seu interès, perquè ja havia organitzat la Copa Amèrica el 2007 i el 2010, quan van fer-ho després de pactar-ho amb els campions, l’Alinghi de Suïssa, que buscava una seu, ja que el seu país no té mar. De fet, el govern espanyol, representat per Víctor Francos, secretari general d’Esports i Cultura, va reunir-se a finals del 2021 amb els empresaris que tenen els drets del torneig a Espanya, liderats per l’italià Francesco De Leo, pensant que València era el lloc ideal, però l’Ajuntament finalment no ho va veure clar. Les dues edicions de la Copa organitzades per València van acabar amb pèrdues i denúncies, així que València ha decidit no tornar-hi, malgrat tenir les infraestructures a punt. L’ajuntament valencià no vol apostar per una competició que els recorda la gestió dels temps de Francisco Camps i Rita Barberá.
Màlaga, nou rival
La decisió de València obre de pas la porta a Barcelona, ja que el govern de Madrid segueix donant suport al projecte. A Barcelona, però, li ha sorgit un nou rival: Màlaga. La ciutat andalusa, malgrat que el subdelegat del govern a la província, Javier Salas, va explicar que la inversió de l’Estat a la ciutat aniria destinada a l'Expo Universal del 2027, s’ha reunit amb els representants de Nova Zelanda els últims dies i confia en tenir opcions. A diferència de Màlaga, on els càrrecs polítics han fet públiques les trobades, a Barcelona s’ha treballat en silenci, amb la secretaria d’Empresa de la Generalitat coordinant l’elaboració del dossier, amb el suport del Port de Barcelona i el Reial Club Nàutic. De fet, Albert Castellanos, secretari d’empresa, ha enviat personalment la carta als nova-zelandesos confirmant la candidatura, tot recordant que no caldria fer una gran inversió ja que la Copa es faria a la nova terminal de creuers, que s’adaptaria. L’Ajuntament de Barcelona, de moment, s’ha mostrat prudent. En principi, la seu escollida s'hauria de saber el 31 de març.
Segons diferents estudis, organitzar la Copa Amèrica pot deixar un munt de beneficis econòmics. El 2017, el Golden Gate Yacht Club nord-americà, de San Francisco, va organitzar-la al Carib, a Bermuda, l’edició que ha deixat més beneficis. Els organitzadors van explicar que per cada dòlar invertit en van ingressar cinc, xifra molt superior a altres edicions. Segons un estudi de PriceWaterhouseCoopers (PWC), hi ha una audiència potencial de 51 milions d’espectadors. L’experiència valenciana, però, és el senyal d’alerta de què passa quan no s’aprofita aquesta ocasió per obtenir beneficis.
La candidatura irlandesa de Cork, per la seva banda, segueix pendent d’un acord que no arriba entre la ciutat i el govern, mentre a Nova Zelanda es dubta a portar la Copa a l’Aràbia Saudita per la forta oposició de l’opinió pública per la falta de respecte als drets humans del govern local. A més, es tracta d’una zona on els vents no acaben de convèncer els especialistes. Sense València, Barcelona entén que s’obre un escenari favorable per organitzar la 37a edició de la Copa. Marques locals, com Estrella Damm, ja van patrocinar l’equip de Nova Zelanda durant algunes edicions.
