El Barça s'emporta un bon ensurt però s'acosta al títol de Lliga

BarcelonaUn pas més. El Barça continua acostant-se al títol de Lliga i rebrà la setmana vinent el Reial Madrid a l’estadi Olímpic conscient que un triomf deixarà la competició enllestida. Però tot costa, en aquesta vida, i per endur-se els tres punts de Valladolid va caldre serrar les dents i treballar fort per evitar patir una ensopegada que hauria fet mal. L’equip de Flick va fer el que calia fer, al José Zorrilla, però al descans més d’un barcelonista es fregava els ulls veient el Barça perdent contra un equip ensorrat. És cert que era el partit ideal per fer rotacions, però l’equip de Flick gairebé es va picar els dits en un duel que va acabar amb Gavi lesionat. Res és fàcil i no et regalen res. Qui es veia campió abans d'hora s'equivocava.

Els cants de sirena de la Champions arribaven a l’hotel de Valladolid on Hansi Flick capgirava l’equip. No era fàcil centrar-se en un partit contra el Valladolid, que ja sap que torna a Segona, quan els dies vinents pots arribar a la final de la Champions i després et retrobes amb el Reial Madrid. Però la gràcia de la Lliga és aquesta. Una competició que obliga els equips més grans a ser humils, perquè els recorda que si tenen un mal dia poden acabar passant vergonya. El Barça va necessitar fer entrar al terreny de joc Lamine, Raphinha i De Jong per refer la trencadissa d’un primer temps on gairebé res li va sortir, al líder de la competició.

Tal com va fer contra el Mallorca, Flick va apostar per unes rotacions radicals. Amb el retorn de Ter Stegen a la porteria, més que un equip de futur semblava un viatge al passat, amb homes com Ansu, Christensen de tornada i Gavi jugant al costat de Pedri. Perquè el canari era gairebé l’únic titular que no descansava en un Barça que es va trobar per sota en el marcador després dels primers sis minuts, quan un xut de Sánchez desviat per Araujo va sorprendre Ter Stegen. No era culpa de l’alemany, que no hauria arribat a la pilota ni amb les ales d'Ícar a l’esquena. Però va ser el pitjor retorn a la titularitat del capità blaugrana, que abans del descans va evitar el segon gol d’un Valladolid perillós a la contra, malgrat tenir tot just un 20% de la possessió.

Pau Víctor, que ocupava la posició de davanter centre, en va tenir dues de prou clares. Ansu Fati ho intentava a la banda esquerra, mentre a la dreta feia el seu debut el jove basc Dani Rodríguez, un extrem entremaliat que ho va intentar amb un xut creuat abans de lesionar-se tot sol al colze. Com que llavors el Barça ja perdia i no estava còmode, Flick va decidir fer entrar en el seu lloc l’home de moda, Lamine Yamal. I el Valladolid va entendre que seria ben difícil seguir al davant en el marcador amb l’extrem de Rocafonda a la gespa.

Reacció a la segona part

Flick estava ben emprenyat amb el que veia. Al descans es perdia contra un dels pitjors equips de les darreres dècades de la Lliga espanyola, un equip que ja és de Segona i que sol jugar en un estadi on els aficionats més fidels es passen el partit decidint si xiulen més el propietari del club -el brasiler Ronaldo- o els jugadors. Així que el tècnic alemany va sacrificar Ansu, que va acabar a la banqueta amb cara de pocs amics, per fer entrar Raphinha després del descans, juntament amb De Jong per Pedri. El canari podria descansar 45 minuts després de no tenir el dia. Se’l veu cansat, al migcampista. I Hansi Flick sabia que no el podia fer jugar els 90 minuts.

Així que calia aixecar el partit sense Pedri. Però amb un munt de jugadors que no solen fallar. Raphinha es va encarregar d’empatar i després d’una bona jugada de Gerard Martín, Fermín López va fer el segon blaugrana a la primera hora de joc. Fermín s'ha convertit en un secundari de luxe, un jugador que sempre compleix i espera el seu moment pacientment. Un jugador que guanya lligues, ja que cal una plantilla llarga per fer-ho. El segon gol de fet, era obra de jugadors que mereixen el seu moment de glòria, com Gerard Martin, qui va jugar un bon partit a la banda. La seva centrada va permetre a Fermín fer un gol de gran valor. Gols ràpids, per evitar posar-se nerviós i per enfonsar moralment un Valladolid que va passar de fer volar coloms imaginant un triomf a donar per vàlid perdre sense ser golejat. Però Flick volia el tercer. N’estava tip, d’allargar massa un partit que havia de ser un tràmit i feia cara de pocs amics amb cada ocasió fallada, com una en què Héctor Fort es va disfressar de Lamine fent una ruleta i va xutar al pal. Tenia raó, Flick, perquè el partit continuava obert i Ter Stegen va haver d’esforçar-se per negar a Latasa un gol que hauria fet molt de mal. Un bon ensurt, tant la jugada com un partit en què Gavi va acabar demanant el canvi. Un ensurt abans de jugar-se gairebé tota la temporada en una setmana que promet emocions fortes. El partit de Valladolid, que feia nosa, al final va servir perquè Flick recordi als seus jugadors que mai et pots relaxar, al futbol. Mai.