Automoció
Economia24/09/2022

Wayne Griffiths, president de Seat: "Volem fer cotxes elèctrics en un país on fins ara no es venen cotxes elèctrics"

President de Seat i Cupra

BarcelonaWayne Anthony Griffiths (Dukinfield, el Regne Unit, 1966) fa just dos anys que va ser nomenat president de Seat i Cupra. Sota el seu mandat el grup Volkswagen ha encarregat a Seat la fabricació del cotxe petit 100% elèctric de les diferents marques del grup i ha decidit posar una planta de bateries a Sagunt.

Aquest any no fa bona pinta, les vendes han caigut fins a un 26%. 

— És un any complicat per a tots, però en el nostre cas no per manca de demanda, sinó per la falta de subministraments. Això és frustrant, tenim clients esperant els seus Seat i els seus Cupra. La caiguda que patim és per manca de semiconductors. Tenim uns nivells de comandes a un nivell rècord.

Estan aplicant un ERTO per això. S’haurà d’allargar?

— Segur que fins a final d’aquest any continuarà sent complicat i haurem d’utilitzar mesures de flexibilitat, i crec que l’any vinent també. Ens hi haurem d’acostumar: ara l’únic que és cert és que tot és incert. I davant la incertesa cal ser flexible. Però no ho veig tan negatiu perquè tenim molta demanda, ens frustra molt que no puguem subministrar i que els clients hagin d’esperar tant.

En aquesta crisi de components, ¿el grup podria ajudar més Seat? Els sindicats s’han queixat, sobretot quan hi havia Herbert Diess [l’anterior CEO de Volkswagen], que no estimava Seat i que alguns components anaven a altres marques del grup. Això ha passat?

— Crec que està afectant totes les marques i es pot veure com afecta també les marques de volum, com Volkswagen o Skoda. Dins del grup hi havia una prioritat per a les marques premium, per descomptat, però entre les marques de volum estem tots igual.

L’estratègia que ha portat fins ara ha sigut potenciar molt Cupra, amb nous models, però no sembla que Seat tingui nous projectes de llançaments.

— Crec que hem tingut una fase de molt creixement amb Seat. Crec que Seat té ara la millor gamma de la seva història, amb els SUV, el León i el Tarraco híbrids endollables, i també cotxes molt frescos com l’Ibiza i l’Arona. Seat continua tenint molta demanda. Amb Cupra ens enfoquem més en l’electrificació, amb cotxes com el Tavascan, l’Urban Rebel o el Terramar híbrid endollable, perquè no podem fer-ho tot al mateix temps. L’electrificació, en el món de l’automòbil, ha vingut de dalt a baix, dels cotxes de luxe i premium, i ara es va democratitzant i va arribant a les marques de més volum. Nosaltres hem de prioritzar i hem escollit Cupra com a marca per als cotxes elèctrics.

Cargando
No hay anuncios

¿Si el motor d’explosió té els dies comptats, Seat també?

— Fins al 2035 es continuaran venent cotxes de combustible, molts seran híbrids i híbrids endollables. És cert que el futur és elèctric i el mercat elèctric seguirà creixent, però està encara per començar a Espanya. En aquest moment és només el 3% de mercat i amb l’híbrid endollable no arriba al 10%. El cotxe que estem treballant nosaltres, l’elèctric petit, l’Urban Rebel, i els Volkswagen que es fabricaran a Espanya democratitzaran l’electromobilitat. Això, amb les mesures que està adoptant el govern incentivant el cotxe elèctric i tota la infraestructura de recàrrega, crec que accelerarà els pròxims anys el mercat electrificat.

¿Algun dia veurem un Seat 100% elèctric?

— Ja ho decidirem en el seu moment. Primer ho hem decidit per a la marca Cupra. Encara està per decidir quan i com s’electrifica Seat, i també si s’electrifica per a un cotxe o per a la mobilitat, perquè tenim amb Seat Mó una mobilitat urbana electrificada, que pot ser una alternativa també.

La fàbrica de Martorell farà els cotxes derivats de l’Urban Rebel. Tindrà alguna altra plataforma?

— Tindrà altres models del grup en la mateixa plataforma al començament, i al mateix temps continuarà amb plataformes nostres com el León i el Formentor fins que hi hagi un canvi a una plataforma elèctrica per a aquests. I aquesta decisió encara està per prendre. ¿Que a nosaltres ens agradaria tenir una altra plataforma? Per descomptat. Però cal mirar dins el grup on tindria més sentit. Hi ha moltes fàbriques en la mateixa situació que la nostra i transformant-se. Tampoc al començament hi ha lloc per fer-ho si tens el León i el Formentor i continuen en el futur amb millores de producte i canvis de disseny. Aquests productes tenen molt per davant i es continuaran fabricant a Martorell. Fins que aquests cotxes se substitueixin no hi ha la discussió d’una segona plataforma.

¿La idea amb la plataforma elèctrica és superar el mig milió de cotxes fabricats a l’any a Martorell?

— Sí. Però no només a Martorell, és part d’una estratègia més gran, perquè si veus aquest segment del cotxe petit que ara és de combustible, parlem del Polo, Fabia, Ibiza, Arona, Karmiq... És un segment enorme que es transformarà a elèctric, i es faran a la península Ibèrica.

Cargando
No hay anuncios

En això té un paper molt important el PERTE. Va massa lent?

— Està bastant avançat ja, però cal que estigui tot a punt per fabricar el cotxe elèctric el 2025 a Martorell i tenir la fàbrica de bateries també per aquestes dates. S’han de prendre decisions, s’ha de començar ja. Fins que es resolgui el PERTE no es poden prendre aquestes decisions. Sí, anem amb retard.

Un retard per culpa de la burocràcia, del ministeri...?

— No, la culpa és de la complexitat d’un projecte d’aquestes dimensions. Seria fàcil per a mi queixar-me de la burocràcia, però estem parlant d’un projecte que significa per a nosaltres 10.000 milions d’euros. No és només la inversió més gran del món de l’automoció a Espanya, és probablement la inversió més gran en la història industrial d’aquest país. És una inversió enorme i és molt complicat, hi ha moltes limitacions i condicions que has de complir a escala europea i també nacional perquè funcioni. Tots els actors públics i polítics estan lluitant amb nosaltres perquè això surti.

¿Té lògica que la planta de bateries sigui a Sagunt per construir cotxes a Martorell i Pamplona?

— València tenia molts avantatges en la selecció. El grup va mirar diverses alternatives. M’alegro que sigui a Espanya, perquè podria haver estat en un altre lloc. Hi ha molts països a Europa que tenen molts avantatges també. Dins d’Espanya, València tenia molts avantatges a nivell econòmic i logístic i va sortir com la millor opció.

I avantatges polítics, de facilitats?

— Hi havia un esforç molt gran de la comunitat valenciana. Han lluitat per aquest projecte, però també han lluitat altres comunitats.

Cargando
No hay anuncios

Catalunya va arribar tard?

— No va arribar tard. No era un tema de qui era el primer, sinó d'on tenia més sentit. Al final València tenia més sentit que les altres alternatives.

El cotxe elèctric comporta un excés de plantilla. El nou conveni ho resol, això?

— Crec que amb el nou conveni tenim la flexibilitat d’adaptar-nos. S’haurà de veure la càrrega del futur, que dependrà molt de com vagi de ràpida la transformació i la demanda de cotxes elèctrics. Jo treballaré per crear aquesta demanda. Volem fer cotxes elèctrics en un país on fins ara no es venen cotxes elèctrics. Ha de canviar ràpid, i no només aquí, sinó en tots els països d’Europa. L’ocupació dependrà de la demanda del cotxe elèctric. Hem apostat pel cotxe elèctric, que és bo, perquè l’alternativa de quedar-se amb el combustible és un pla mort. Una segona plataforma a Martorell ens ajudaria moltíssim.

¿És possible que s’assigni una segona plataforma a Martorell?

— Jo lluitaré per això. Que és fàcil? No, perquè hi ha molta competència al grup. S’ha d’entendre la nostra complexitat. Som un grup amb moltes marques, en molts països, amb moltes fàbriques i cal buscar solucions equilibrades per marca i per país. I nosaltres jugarem el nostre paper. Però que lluitarem amb els nostres sindicats per això, per descomptat.

¿El canvi a la direcció del grup, amb Oliver Blume en substitució de Herbert Diess, pot ajudar?

— S’ha de reconèixer el que ha fet Herbert Diess en el grup, d'empènyer aquesta transformació. No estaríem discutint sobre un cotxe elèctric a Espanya el 2025 sense el seu impuls. Oliver Blume és una bona notícia per a Seat, crec que sí, perquè ens coneix, va treballar a Seat, ha sigut membre del consell d’administració de Seat durant els últims sis anys, coneix els nostres plans, l’electrificació amb Cupra, dona suport a la transformació de la nostra empresa. És una bona notícia per a nosaltres.

Cargando
No hay anuncios

¿Fan falta ajudes per impulsar el cotxe elèctric a Espanya?

— Calen mesures addicionals a curt termini. No tenir objectius per al 2030 o el 2035, que ni jo ni els polítics serem al mateix lloc. S’ha de decidir quants cotxes elèctrics volem l’any que ve, quants el 2024, s’han de posar objectius assolibles per als pròxims anys amb mesures que donin suport a això. Hem proposat des d’Anfac mesures concretes al govern per millorar les vendes de cotxes elèctrics a Espanya. L’altre tema és la infraestructura de recàrrega. El govern està fent un esforç important. Hi ha molts jugadors i cal asseure'ls a tots a una taula i arribar a plans pragmàtics.

L’objectiu per a aquest any era la rendibilitat. Això ha canviat?

— El primer semestre hem fet un gran avenç, amb 147 milions d’euros sense efectes extraordinaris, que és un gran canvi respecte de l’any passat [el primer semestre del 2021 van ser -26 milions d'euros], i això amb un volum molt més baix. Ara amb un 30% menys de volum [de vendes] som rendibles. Ara som molt més sostenibles i sòlids. Hi havia molt bona previsió fins a final d’any. L’únic que podria causar problemes és la manca de subministrament de semiconductors. Fins al primer semestre ha anat bé, ens hem remuntat, som molt més rendibles. S’ha de veure ara els últims mesos de l’any.

¿Tenir més rendibilitat amb menys vendes és gràcies a Cupra, o al fet que els seus cotxes deixen més marge?

— És un dels factors més importants. El Cupra Formentor, que es fabrica a Martorell, ens dona molta més facturació i molt més resultat, quatre vegades més que un Ibiza, per exemple. També el León, i els models que es fabriquen fora com l’Ateca o el Tarraco. Crec que Cupra ha jugat un paper molt important en la rendibilitat, però també hem rebaixat molt els costos fixos i hem millorat molt el mix de productes. Crec que tota l’empresa ha fet un esforç. L’any passat estàvem en pèrdues el primer semestre, ara hi ha un canvi positiu amb una millora de 173 milions.

Cargando
No hay anuncios