“De què viuríem a les Illes si no fos del turisme?”

PalmaLes persones que s’han manifestat enguany en contra de la massificació turística reclamaven un “canvi de rumb” cap a un nou model econòmic i social a les Illes. De fet, ‘Canviem el rumb’ era el lema de la mobilització que va convocar la plataforma Menys Turisme Més Vida el juliol de 2024 i que va congregar prop de 50.000 persones a Palma. L’oposició també empra les mateixes paraules per discutir i rebutjar les polítiques que el Govern aplica. Tot i això, davant les crítiques socials i polítiques, els equips de govern de les institucions demanen on són les solucions que plantegen tots els que sovint es queixen.

Per això, el GOB va presentar fa poc al Parlament l’informe Impactes sobre el treball de la transformació ecosocial a les Illes Balears. Una proposta decreixentista, elaborat per la cooperativa Garúa. Aquest projecte es planteja una pregunta: de què viuríem si no fos del turisme? A través d’aquesta iniciativa, que la portaveu del GOB, Margalida Ramis, qualifica de “provocativa” i de “radical”, l’entitat ecologista pretén posar damunt la taula una qüestió “incòmoda, que generi debats polítics que actualment no es tenen”. Ramis també exposa que l’informe és un “pla b” que proposa l’entitat “perquè si no, només sostenim impactes, però no tenim mai una alternativa”, considera. Tot i això, reconeix que la presentació d’aquest informe no implica que “aquesta sigui la solució que se segueixi en un futur”, però celebra que “és una possibilitat a jugar”.

El mateix informe respon la pregunta que es planteja amb una estratègia de transformació per al període 2025-2035 basada en quatre grans línies: reduir el consum material i energètic fins a nivells ecològicament viables; impulsar la producció local per cobrir les necessitats de proximitat; adaptar el funcionament econòmic als cicles de la vida i apostar per una economia circular sustentada en el sector primari i les energies renovables, i, finalment, promoure una redistribució de la riquesa que reforci l’autonomia econòmica i la cohesió social. Així, el projecte dibuixa un horitzó per encaminar els sectors econòmic, social i cultural de les Illes cap a un nou model que no sigui el turístic. Però, quines són exactament les solucions que ofereix?

Retallar en turisme

El turisme és un “monocultiu” a les Illes, segons assegura l’autor de l’informe i membre de la cooperativa Garúa, Luis González. Tot i això, adverteix que l’activitat turística “no es podrà mantenir com ara perquè depèn de molta gent i de combustibles llunyans amb uns impactes i uns nivells de consum molt alts”. Per això, una de les primeres conclusions que s’extreuen de l’informe és que “l’economia balear, que requereix l’entrada de molts de materials de fora no se sostindrà en un termini, com a molt, mitjà”, diu.

Posats a implantar solucions, el projecte planteja la reducció de la meitat de les hores treballades al sector del turisme, que el 2022, segons dades de l’estudi, en varen ser 202.145.346 a les Illes. Aquest descens arrossegaria altres sectors com la construcció i la mineria (que també es reduirien el 50%), el comerç (amb una disminució menys acusada per la revitalització́ de l’economia local) i el transport. L’únic sector d’aquest grup lligat al turisme que s’incrementaria és el de l’oci, per una transformació cultural de les formes d’oci de la societat de les Illes des dels models digitals i individualitzats, cap a altres més col·lectius i lligats a la presencialitat com espectacles, esports i biblioteques.

Els sectors on, segons el GOB, s’hauria de reduir temps de feina són els que acumulen més hores remunerades –20% el turisme, 14% la construcció i 13% el comerç. Tot i això, la reducció en aquests sectors econòmics potenciaria el creixement d’altres.

Recol·locar treballadors

Retallar hores de feina del sector turístic implica també recol·locar molts treballadors que actualment s’hi dediquen i traslladar-los a altres sectors com l’agricultura i la silvicultura, totes dues vinculades a la producció local i l’economia circular basada en el sector primari. L’informe mostra que l’alimentació suposa només un 2% de les hores remunerades i la silvicultura és residual.

González admet que, per ara, el creixement dels altres sectors “no és prou ràpid a causa del monocultiu turístic que hi ha a les Balears”. Per això, apunta que “la clau” és la redistribució i com es planteja: “Qui tingui un negoci a l’hostaleria el tanca? O tenim unacapacitat de reconversió basada en paràmetres de justícia que no siguin campi qui pugui?”. Però, perquè s’apliqui aquesta mesura, considera que “hem de ser capaços de forçar els governs perquè s’organitzin”. Tot i això, exemplifica que aquesta alternativa ja s’ha aplicat al sector de la mineria amb els tancaments de mines –que reben subvencions públiques perquè els projectes es puguin executar– que han provocat el trànsit de miners a altres oficis com la construcció, per exemple. “Hi ha sectors que tenen capacitat d’articulació social i lluiten pels seus drets i per una vida digna”, insisteix.

El sector de la indústria també té un paper secundari, en consonància amb l’alta importació de béns de les Balears. En aquest sentit, Ramis recorda que la indústria manufacturera vinculada a la gestió dels recursos naturals del territori “ja ha estat una realitat a les Illes”, per la qual cosa considera que “n’hauríem d’aprendre i recuperar-la tant sí com no” amb l’objectiu de produir “l’essencial”. Així, Ramis obre les portes d’un altre sector que podria formar part de la redistribució de treballadors que actualment es dediquen al turisme.

“Tot i aquesta important reconversió, el 2035 l’economia balear continuaria sent insostenible. Encara es basaria en el turisme, amb una activitat dels sectors d’alimentació i silvicultura i energia i materials massa petita”, segons determina l’informe. Per això, considera “necessari” plantejar solucions i incidir en aquest tipus de transformació “durant les dècades següents”,́amb l’objectiu d’arribar a canviar el model.

Reducció de la jornada laboral

D’entre aquestes mesures, és important el repartiment dels llocs de feina mitjançant una reducció de la jornada laboral sense rebaixa salarial, un debat que recentment s’ha posat damunt la taula al Congrés. Això hauria de fer-se preferentment amb un còmput setmanal i no anual, segons detalla el projecte. Els càlculs de l’informe determinen que una transició ecosocial “ben planificada” podria crear fins a 14.000 llocs de feina nets amb jornades de 35 hores setmanals, i fins a 108.000 si la jornada es reduís a 30 hores. Es tractaria, diu González, de llocs de feina “en sectors sostenibles, estables i amb millors condicions laborals”. En el primer cas, l’estudi assegura que la pèrdua de llocs de feina neta desapareixeria i en el segon, produiria pèrdues de llocs de feina a quatre sectors (turisme, construcció, transport i mineria).

Feines que s’han de fer

Amb la reducció de la jornada laboral, l’informe també valora les cures no remunerades (cuidar un nadó i netejar la casa, entre d’altres), que el 2022 acumularen 1.823.025.894 hores a les Balears. A aquestes feines “la gent les anomena càrregues, però són part del desenvolupament vital”, critica Ramis. Per això, en el nou model que proposa el GOB apuja el temps de dedicació al sector i aborda la crisi social de les cures, amb més temps per dedicar-s’hi. Ara bé, això es lliga a un repartiment equitatiu d’aquests treballs entre gèneres.