El veí que fa renou és un turista: hi ha més de 20.000 places il·legals només a pisos
El Consell d’Eivissa aconsegueix reduir-les i calcula que ‘només’ en té 2.320 d’irregulars. Les administracions augmenten les inspeccions, però Habtur les acusa de manca de recursos i tebiesa davant del greu problema
PalmaLes Balears comencen la temporada amb més de 20.000 places de lloguer turístic il·legal a pisos, segons les dades de diferents administracions. L’ARA Balears les ha elaborat amb l’ajuda d’un expert informàtic, que les ha creuat amb les de les principals plataformes de comercialització. Els consells insulars estan superats per un negoci milionari que perjudica l’oferta reglada i, sobretot, l’accés a l’habitatge dels ciutadans.
Per illes, Mallorca concentra el nombre més gran de places il·legals a pisos i apartaments –edificis plurifamiliars– amb 16.900 places, segons les dades de diferents portals i de l’aplicació Inside Airbnb. Aquesta xifra implica que l’illa té més oferta il·legal que reglada: segons la informació del Consell de Mallorca, els pisos amb la corresponent autorització són 2.200, que representen 9.000 places.
El conseller insular de Turisme –el responsable de posar ordre en matèria d’oferta il·legal–, Marcial Rodríguez, és conscient de la desmesura d’aquesta realitat i des de la seva arribada ha intentat combatre amb més mitjans el desgavell que suposen els pisos i cases sense llicència. El Consell va obrir el 2024 expedients que sumen prop de 5 milions d’euros, si bé encara no se sap quina quantitat se'n recaptarà. “Cada vegada posam més mitjans per acorralar els que fan les coses fora del circuit legal”, va explicar Rodríguez aquesta setmana en roda de premsa.
Rodríguez ha anunciat més de 3.000 inspeccions per a aquesta temporada, el 75% de les quals s’enfocarà a l’oferta il·legal. Però el sector turístic es mostra decebut pels constants anuncis de l’Administració i la manca de resultats. “L’oferta il·legal és una vergonya que destrossa el nostre sector. Qui compleix la llei no pot continuar sent el perjudicat, mentre els il·legals fan negoci sense conseqüències”, lamenta el vicepresident de la patronal del lloguer turístic Habtur, JoanSerra. Aquest empresari lamenta que el Consell de Mallorca hagi estat “incapaç d’afrontar aquest problema”. “No n’hi ha prou amb bones paraules: calen inspeccions, sancions i resultats. Per fer-ho, es necessita una dotació pressupostària valenta i contundent, a l’altura del problema al qual ens enfrontam. És una qüestió clau per al futur de Mallorca i de les Illes”, diu.
Eivissa va per davant
Eivissa va arribar la primera al problema del descontrol de l’oferta il·legal, però també són destacables els seus resultats. Avui dia, segons dades del Consell d’Eivissa, queden 390 pisos il·legals, que suposen 2.320 places. Si es comptabilitza tota l’oferta irregular, a l’illa hi ha 12.000 places, 6.000 menys que fa només un any. “S’han intensificat les inspeccions, es rastreja l’oferta de les plataformes i, després d’anys de feina, es pot dir que Eivissa no està en el pitjor moment. Sabem els efectes de qualsevol oferta il·legal sobre la disponibilitat de pisos a l’illa”, explica una font del Consell pitiús.
En el cas de Menorca, l’oferta il·legal és menor, en part perquè l’oferta global de l’illa també és inferior. Segons les dades del Consell menorquí, hi ha només 144 pisos i apartaments en nuclis urbans que representen unes 500 places reglades. Segons les dades elaborades per a l’ARABalears a partir de les plataformes i d’Inside Airbnb, a l’illa hi ha 1.450 places il·legals a plurifamiliars. “Hem de continuar actius i vigilants perquè queda molta feina per fer i som conscients que calen més recursos”, admet la consellera d’Ordenació Territorial i Turística del Consell de Menorca, Núria Torrent.
Menorca fa caducar places
A més de les inspeccions, el Consell de Menorca ha posat en marxa una estratègia per donar de baixa els establiments que, encara que tenen llicència, no la fan servir, i ha aconseguit que 50 establiments quedin sense autorització. La llei estableix que al cap de tres anys de no fer servir la llicència, l’Administració té la potestat d’arxivar-la. La consellera ha rebut crítiques de l’esquerra per la manca de contundència en el control del lloguer turístic, i ella respon que “el 75% de les places existents les va atorgar el Pacte”. “Els manca una miqueta de rigor”, afegeix.
Conviure amb excessos
Berta Pérez viu a prop de la plaça d’Espanya de Palma –carrer de Miquel Marquès–, en un edifici on hi ha dos pisos que fan lloguer turístic il·legal. “Fa anys que ens hi pegam. Arriben a qualsevol hora de festa, si no la fan dins el pis. Un dia la meva parella en va trobar un pixant just al portal de baix, completament gat, abans de pujar cap al seu pis. És depriment”, lamenta. Aquesta llogatera assegura que “el propietari no vol saber res”. “Diu que no vol problemes, però nosaltres ho hem denunciat. Es veu que no posen l’anunci a les plataformes més conegudes. Però aquí hi ha gent gairebé nou mesos a l’any, i una part important són joves indesitjables. Em sap greu, però és així”, lamenta.
Amés de les crítiques dels ciutadans que han de conviure amb aquests excessos, el sector turístic continua assenyalant el lloguer irregular com el causant de la massificació, que des de fa setmanes es comença a respirar a diferents punts de Palma i altres municipis. De fet, mentre Son Sant Joan va superar per primera vegada els 3 milions de passatgers a l’abril, l’oferta convencional no ha registrat grans ocupacions una vegada passats els dies de Pasqua.
Però la massificació també cal cercar-la als hotels, segons Habtur.“L’Administració ha d’actuar davant la massificació que provoca la sobreocupació hotelera. En molts establiments el nombre real de turistes allotjats pot arribar a doblar les places oficialment autoritzades”, denuncia el vicepresident d’Habtur, Joan Serra.