Fiscalitat

Els tripijocs de les empreses per pagar menys impostos

El laberint dels ajustos fiscals permet pagar menys del 25% en l'impost de societats

4 min
Seu d' Hisenda Agencia Tributaria

MADRIDQuè paguen les empreses i, en particular, les grans empreses per l'impost de societats? Aquesta pregunta amaga més dubtes que certeses i una conclusió força compartida entre acadèmics i assessors: paguin el que paguin, l'impost és un laberint d'ajustos fiscals que sempre permet llimar la quantia sobre la qual es calcula l’import que s’ha de pagar com a impost.

"Està estès que [les empreses] paguen menys del que els tocaria", reflexiona el professor d'economia aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) José María Durán, que afegeix que el problema és la dificultat per conèixer "la lletra petita i la grossa" de l'impost. En aquest sentit, alguns països, però també organismes com l'OCDE, han començat a treballar en fórmules per seguir les petjades d'aquest tribut, però també per reforçar el que les empreses, en especial les multinacionals, paguen per aquest concepte i reduir les diferències entre territoris.

De fet, la Unió Europea va aprovar la posada en marxa d'un tipus mínim del 15% en l'impost de societats per a les multinacionals. Una mesura que en el cas europeu, els estats membres estan obligats a aprovar abans del 31 de desembre del 2023. A Espanya, en plena polèmica pel trasllat de Ferrovial a Països Baixos, el ministeri d'Hisenda ha fet el primer pas i ha posat a consulta pública la directiva europea amb la intenció que es comenci a aplicar el 2024.

Però, no hi ha un impost de societats del 25% a l'estat espanyol? Sí, però això no vol dir que les empreses (o no totes) acabin aplicant un tipus efectiu d'un 25%. Aquesta és la teoria. A la pràctica, grans consultors i bufets són contractats per trobar tots els ajustos fiscals possibles, i alguns són capaços de trobar escletxes a la normativa i esquivar el 25%.

Tipus efectius de menys d'un 1%

Anem a pams. Segons l'Agència Tributària, l'any 2019 –l’últim any normal abans de la crisi del covid-19 i l’actual crisi de preus–, en les empreses (sense distinció de grups) que tenien una xifra de negoci superior als mil milions d'euros, el tipus efectiu de l'impost de societats sobre la base imposable va ser de mitjana d’un 18% (baixa al 17% quan ens fixem només en els grans grups).

L’Agència Tributària, però, permet acotar encara més les dades. Per exemple, l’any 2019 hi va haver 12 empreses (sense distinció de grups) del sector de la construcció i les activitats immobiliàries que van declarar una xifra de negoci superior als mil milions d’euros i que de mitjana van aplicar un tipus efectiu sobre la base imposable d’un 8,55%.

Escollir la base imposable té com a finalitat donar la imatge més fidel (és la quantia sobre la qual es calcula l’import que s’ha de pagar com a impost) i surt d'aplicar un seguit "d'ajustos fiscals" sobre el resultat comptable (la diferència entre els ingressos i les despeses).

Si volem saber el que una empresa paga sobre el que guanya cal observar el tipus efectiu sobre el benefici. En aquest cas, pel que fa al grup anterior de les 12 constructores, el tipus efectiu sobre el benefici cau al 0,41% i en el cas de totes les empreses amb una xifra de negoci de més de 1.000 milions d'euros, el tipus efectiu sobre el benefici, al 4,57%.

"Un dels inconvenients de la comptabilitat és la tendència clara a ser prudent o conservadora", apunta el professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Albert Sagués. "Quan es creu que hi haurà una pèrdua, de seguida es registra, però, en canvi, un benefici no es registra fins que s'ha donat. Això provoca que el resultat comptable acostumi a ser petit o conservador: si tinc un resultat comptable petit, acabo pagant menys".

Si tornem a l’exemple de les 12 constructores, segons les dades de l’Agència Tributària consultades per l’ARA, de mitjana van registrar un benefici de 6.241.132 euros. El resultat comptable, en canvi, va caure fins als 916.429 euros, mentre que la base imposable es va situar en 300.000 euros. Pel camí, s'han aplicat el que anteriorment hem anomenat "ajustos fiscals" que han permès llimar aquesta base.

Ajustos fiscals

De quin tripijoc parlem? Són diversos. El principal ajust fiscal té a veure amb els dividends que rep una empresa de les seves filials a l'estranger. La llei permet aplicar una exempció de fins al 95% (abans era del 100%). Per exemple, si una empresa espanyola rep un dividend d'una filial holandesa per un valor d'un milió d'euros, a l'hora de pagar l'impost de societats només caldrà que tributi per un 5% d'aquell dividend. Un altre element té a veure amb les plusvàlues. Si una empresa ven participacions, els ingressos que n'obté també poden aplicar una exempció de fins al 95%.

Un altre ajust té a veure amb tenir una base imposable negativa. Si en un exercici es té un resultat comptable negatiu i amb els ajustos fiscals la base imposable continua sent negativa no es tributa perquè es considera que es tenen pèrdues. L'empresa ha de declarar-les, però alhora se les pot guardar (deixar pendent la base imposable negativa) i aprofitar en un futur. Com? Si en l'exercici següent la base imposable és positiva (per exemple, de dos milions d'euros), es pot reduir recuperant la base negativa passada. Aquestes reduccions, però, tenen límits en funció del volum de negoci.

A l'abast també hi ha les deduccions per activitats vinculades amb l'R+D+I o la cultura i el cinema, entre altres qüestions. Així, si una empresa demostra una despesa vinculada amb això, pot deduir la quota i minorar-la. En aquest sentit, l'Airef –l'autoritat fiscal independent– fa anys que proposa canvis en la deducció per millorar-ne l'eficàcia i la transparència. Durán qüestiona, però, que de vegades no s'acabin convertint en "regals fiscals".

Amb tot, hi ha consens que Espanya necessita una reforma del seu sistema fiscal, que més d'un cop ha estat comparat amb un formatge gruyère. En el cas de l'impost de societats, Durán fa un matís: "Hi ha problemes? Molts, però jo crec que la normativa espanyola és raonable". El professor afegeix que en tot cas la qüestió és si es fa un "abús" de tots els incentius fiscals que permeten llimar la base imposable. A més, recorda que sovint "no són trampes", sinó que legalment són fórmules reconegudes. Ara bé, el problema està en el seu control, apunta Durán, i subscriuen diferents assessors fiscals consultats per l'ARA, és a dir, si és fàcil vigilar-les o si se n'abusa.

Al seu torn, Sagués creu que "comptabilitat i fiscalitat es trobaran", és a dir, que la bretxa entre el resultat "tunejat" i els comptes de les empreses serà menor. "Si s'intenten acostar el màxim possible, hi haurà menys conflictivitat", apunta.

stats