Paco Tutzó: “La salvació de Sa Formatgera ha estat conseqüència d’un esforç coral”

CiutadellaEl president de Quesería Menorquina, Paco Tutzó Bennásar (Maó, 1940), és el testimoni viu i impulsor del llegat deixat pel fundador, Pedro Montañés, a l’antiga planta formatgera d’El Caserío a Menorca. Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma i un dels pares de l’Estatut, a la fi pot respirar tranquil. Després de dues dècades d’iniciatives i aliances empresarials, ha aconseguit garantir el futur, a mitjà i llarg termini, de la històrica fàbrica de quallada i formatge fus de Maó. L’expresident del Consell de Menorca, que salvà l’empresa després de la partida de Kraft i sobrevisqué al pas de la Rumasa de Ruiz Mateos per l’illa, ha trobat en els nous inversors balears que han reflotat la fàbrica la garantia necessària per donar continuïtat a la producció iniciada fa quasi un segle. Un èxit mereixedor del premi a la Iniciativa Econòmica concedit per l’ARA Balears. “És una distinció que agraesc molt –diu. L’ARA Balears ha demostrat ser sensible a l’esforç de les persones que lluiten perquè el teixit productiu d’un territori, en aquest cas una illa, no desaparegui”.

Es pot dir que, amb l’entrada d’Eduard Soriano i la nova direcció dels darrers anys, ja s’ha aconseguit salvar definitivament l’antiga fàbrica d’El Caserío?

— L’entrada del senyor Soriano no ha suposat cap canvi en l’equip directiu. El conseller delegat continua sent Jesús Esparza, que va assumir el càrrec quan la vam adquirir. De fet, la seva gestió, juntament amb la de tot l’equip, ha estat fonamental durant aquests 15 anys. La incorporació d’Eduard Soriano a l’accionariat de Quesería Menorquina es va produir el 2021, en la segona ampliació de capital. Personalment, va ser un gest que vaig agrair molt, perquè va demostrar dues coses: per un costat, que les persones que lideràvem el projecte li mereixíem confiança i, per l’altre, veia que l’empresa tenia futur i que el sector primari i l’economia de Menorca no podien perdre una societat que era hereva de la icònica empresa Industrial Quesera Menorquina (IQM).

Estau satisfet d’haver-ho aconseguit, després del llarg camí des de la partida de Kraft?

— Naturalment. Tingueu en compte que només el 2% de les empreses que estan en concurs de creditors eviten la liquidació. I també em sent molt orgullós, perquè la salvació de Sa Formatgera (com la coneixem popularment) ha estat conseqüència d’un esforç coral que ha tingut la participació dels treballadors, l’equip directiu i els nous inversors, que en moments complicats van arriscar els seus recursos per estalonar la continuïtat de la fàbrica.

En algun moment vau pensar que no tenia solució?

— Sempre hi vaig tenir fe. Sabia que si aconseguíem adquirir la companyia als Ruiz Mateos, entre els treballadors i l’equip directiu salvaríem l’empresa. L’equip humà de QueseríaMenorquina era molt potent, com s’ha demostrat. Però l’entrada dels nous socis també ha estat decisiva per reforçar la situació financera de la companyia.

Com ha estat la recuperació?

— Després de tots els esforços fets des que el 2011 ens vam fer càrrec de la societat, era necessari reforçar-ne l’estructura financera. Per això vam cercar recursos aliens i, en aquests moments, tant els empresaris menorquins com posteriorment el senyor Soriano van confiar en la gestió que s’havia fet i en els plans de futur de la companyia. La seva entrada va marcar un punt d’inflexió en la nostra història recent.

Quan agafàreu el repte amb Eduard Soriano, saltà la guerra d’Ucraïna i ara hi ha la de l’Orient Mitjà. Com hi influeix?

— Gràcies a la segona ampliació de capital de l’any 2022, vam liquidar definitivament el conveni concursal i vam sortir del procés de creditors. La guerra d’Ucraïna va produir un encariment accelerat i imprevist de les matèries primeres, cosa que suposà un moment de gran inestabilitat pel fet de no poder repercutir els costos amb la rapidesa necessària als nostres clients. En aquell moment, el suport financer dels nous socis va ser vital. Des del 2023 hem aconseguit resultats positius. L’any passat vam tancar un bon exercici amb una facturació superior als 50 milions d’euros i un benefici brut d’explotació de 4 milions.

Què queda a la nova Quesería Menorquina del que era El Caserío original?

— En l’acte de lliurament del premi ARA Balears es va dir que “hi ha empreses que són molt més que una marca. Són part de la memòria viva col·lectiva d’un poble, del seu paisatge econòmic i de la vida de generacions de treballadors”. Ens sentim molt orgullosos que Sa Formatgera pugui continuar el seu camí cap al centenari. Mantenir el llegat del gran visionari i empresari Pedro Montañés Villalonga, fundador d’Industrial Quesera Menorquina, és el millor reconeixement. Però, també, el gran actiu d’aquesta fàbrica ha estat sempre l’equip humà. Amb això ja està tot dit.

El Caserío va arribar a ser a finals del segle passat gairebé el monocultiu del sector primari de l’illa. Quin pes té en l’actualitat per al camp de Menorca?

— El Caserío en el seu moment va ser el gran estaló del sector ramader de Menorca i actualment, ja com a Quesería Menorquina, som la vàlvula de regulació de les finques productores de llet. Recollim en forma de quallada un terç de la llet que es produeix a Menorca i ens en feim càrrec de tots els excedents. Per exemple, durant la pandèmia vam ser capaços d’absorbir tota la producció lletera que en aquell moment havia quedat sense sortida comercial.

Teniu previst abastir-vos de més llocs?

— Estam treballant per ampliar la nostra relació de productes. Forma part d’un projecte a mitjà termini, però anam per bon camí.

Quina és la principal clientela i competència a la indústria de transformació?

— Els nostres principals clients pertanyen a la gran distribució; estam presents en la pràctica totalitat d’Espanya i Portugal. A Menorca, marques com Coinga no són competència nostra. De fet, la relació amb Coinga és bona i a vegades, fins i tot, ens fabriquen matèria primera.

Encara pensau que seria possible recuperar la marca original d’El Caserío?

— En aquest moment no és la principal prioritat. De totes maneres, estam oberts a adquirir aquest important actiu intangible si arriba l’ocasió.