Rafael Dorado: “Donem les nostres dades a qui només vol posar-nos un anunci”

És de natural optimista i assegura que, com a part de la generació que tot just acaba d’entrar a la trentena, té assumit que emprendre és un exercici constant d’assaig-error fins que l’encertes. Rafael Dorado (Palma, 1985) és un dels molts joves que han treballat en diversos països per a grans empreses i que no dubten a deixar la feina cada vegada que tenen un projecte propi entre mans. Ara fa un any, ell i dos companys van crear Ventafun, una plataforma que ajuda els influencers a rendibilitzar les seves xarxes socials recomanant els productes que els agraden. També és un mercat online on les empreses poden publicar el que volen vendre sense fer servir una publicitat tan invasiva com la basada en les dades que proporcionen les cookies.

La immensa majoria de la publicitat online és molt invasiva. Creus que estem en camí de canviar-la?

Cal canviar-la i es farà aviat. Precisament per això vam crear Ventafun, un recomanador, com un boca-orella traslladat a l’online per canviar aquest màrqueting que a internet resulta ineficaç i moltes vegades contraproduent, perquè fa servir una publicitat del tot intrusiva, repetitiva i basada en la privacitat de l’usuari, en la nostra privacitat.

Quins són els camins per a aquesta transformació?

Nosaltres hem optat pel màrqueting d’ influencers, aquells que tenen una quantitat més o menys significativa de seguidors a les xarxes i que, en recomanar un producte, se’n poden endur una comissió. Des de Ventafun gestionem tot el procés, fins a la venda i la distribució. Creem així un punt de trobada entre empreses que venen productes, els influencers i els compradors. No és l’única via per salvar el màrqueting i la publicitat que ara no resulten efectius, és una de les possibles de les moltes que se’ns obren per la potència de les xarxes socials.

Com hauria de ser, segons el teu punt de vista, la publicitat online?

L’ideal seria que l’anunci que ens posen a la pantalla fos adequat per a nosaltres. De moment, el que fan és basar-se en el nostre passat, en el que fem, en qui som i no tant en la nostra intenció. Els anuncis ens persegueixen sense oferir-nos, la majoria de vegades, allò que ens interessa. No pot ser i a més no pot funcionar.

Les empreses ho saben tot de nosaltres. No tenim privacitat?

Cada vegada serem més conscients que estem donant totes les nostres dades a qui només vol posar-nos un anunci. És un absurd i és molt delicat. La privacitat importa, d’aquí que els bloquejadors de publicitat com Adblock estiguin pujant enormement en nombre d’usuaris. Aquesta és la prova fefaent que aquestes xarxes d’anuncis ens molesten, són intrusives i a més no aporten cap valor afegit. Al marge d’això, cal tenir en compte que ens estan generant un consum de dades per posar-nos un anunci de la mateixa manera que es feia antigament, no com ho ha de fer un nou mitjà.

Obres un tema que va més enllà dels perills per a la nostra privacitat. Quin valor afegit creus que s’hauria d’oferir?

No és el mateix que ens agafin les dades i les facin servir per anunciar el que creuen que volem que veure aquests anuncis com una ajuda per a allò que tenim intenció de fer, que ens facilitin la vida en algun aspecte. En certa mesura ja es fa des de la publicitat que permet reservar un hotel, la taula d’un restaurant, etc.

La vostra iniciativa per millorar el màrqueting online ha sigut crear una aplicació. Amb la saturació d’aplis que hi ha, ¿com es fa per distingir-se de la resta i fer-se útil?

Certament, potser aquest 2016 el món ja se n’adonarà que hi ha una saturació d’aplicacions, més encara quan les dades que es tenen és que 9 de cada 10 aplis moren al cap de no-res de néixer. És més, està comprovat que la majoria de les aplicacions que ens instal·lem no les fem servir. Però de sobte en sorgeix una que es menja el mercat, com Wallapop s’ha menjat el de Segunda Mano, per posar un exemple. A Europa, en general diem que en tres mesos ja saps si una nova apli tirarà endavant o si la pots matar. Als Estats Units, en canvi, es diu que en tres setmanes ja pots saber si el concepte que has llançat funciona o no.

Llavors els que empreneu en aquest àmbit heu d’estar preparats per al fracàs immediat.

Treballem en un cicle constant d’assaig-error. Ens posem un temps per comprovar si la nostra idea té un camp de negoci o si enganxa la gent i, si no és així, hem de treballar en una altra idea. De tota manera, els que treballem en això sabem que programar és molt fàcil i que no pots donar forma a una idea i esperar que la gent vingui. El més important no és la tècnica, i fins i tot pot no ser-ho la idea, sinó la manera de portar el teu producte al carrer.

Preparats per emprendre una vegada i una altra. Hi ha facilitats?

Cada vegada és més fàcil emprendre en el nostre àmbit. Vull dir que per ventura les barreres econòmiques són menors, però també has d’entrar en una competència a nivell mundial. Encara que facis un producte local o per a un nínxol petit i especialitzat, has de competir amb les grans empreses internacionals que són les que ho fan perquè tenen possibilitats de fer-ho.