Punt final al litigi milmilionari i etern entre Hisenda i Telefónica
L'Estat haurà de pagar 1.316 milions d'euros a l'operadora per haver-li reclamat impostos de més després d'una operació fallida
BarcelonaL'any 2000 l'esclat de la bombolla de les dotcom estava a punt de deixar una onada de cadàvers empresarials. Però abans que això passés, la creació de nous negocis vinculats a internet i les compravendes entre grups no tenien aturador. Aquell mateix any, Telefónica va sorprendre amb una operació de rècord per a l'època: va pagar 2,2 bilions de pessetes (uns 13.760 milions d'euros al canvi i la majoria en accions) per aconseguir Lycos, que aleshores era el tercer portal d'accés a internet als Estats Units. La companyia es va fusionar amb el defenestrat proveïdor d'internet Terra.
"El nostre objectiu és convertir-nos ràpidament en líders del sector, perquè el mercat només premia el guanyador i el guanyador s'ho emporta tot", afirmava aleshores orgullós l'expresident de Telefónica, Juan Vilallonga, enmig dels aplaudiments dels assistents en una roda de premsa en terres nord-americanes. Va rematar la valoració de la compra de Lycos amb un exemple del refranyer espanyol: "Quién da primero da dos veces".
Però ja hem dit que aquesta efervescència dels inicis de la xarxa tenia data de caducitat. El 2004, només quatre anys després d'haver comprat Lycos, Telefónica es va vendre una empresa que s'havia convertit en deficitària per un preu molt inferior al de compra. Així doncs, Lycos va passar a mans del grup de Corea del Sud Daum Communications per prop de 100 milions d'euros. Aquella operació fallida havia sigut una màquina de generar pèrdues i també crèdits fiscals, és a dir, els imports que Telefónica deixava de pagar en impostos després d'anotar-se les minusvàlues generades per Lycos.
De fet, l'operadora es va adonar que la base imposable negativa era encara més alta i va reclamar a Hisenda que li tornés el que havia abonat de més en impost de societats. Aquí comença una batalla molt enrevessada i tècnica que ha passat per totes les instàncies possibles, fins que aquesta setmana la multinacional de les telecomunicacions ha confirmat que les arques públiques li hauran de tornar 1.316 milions d'euros en concepte de les taxes pagades de més i els interessos de demora.
La sentència favorable del Tribunal Suprem ja és ferma, després d'una baralla eterna i milmilionària que es remunta al 2004 amb la venda de Lycos, malgrat que el combat va començar amb una derrota per a Telefónica. El primer àrbitre d'aquest conflicte, el Tribunal Administratiu Econòmic (TEA), d'entrada va donar la raó a Hisenda perquè l'Agència Tributària va assegurar en una inspecció que la comptabilitat dels resultats de l'operadora entre el 2008 i el 2011 no era adequada.
En la seva última memòria disponible, la del 2020, el TEA va registrar 189.358 reclamacions presentades. "Normalment, es tracta de criteris d'interpretació diferents. En casos amb quantitats tan importants és habitual la conflictivitat", apunta el professor expert en fiscalitat de la Universitat Pompeu Fabra Antoni Durán-Sindreu. En aquest cas, recorda, la discrepància estava en com s'han de quantificar les pèrdues quan una operació acaba tan malament com la de Lycos i quina és la responsabilitat fiscal de l'empresa que hi ha perdut diners.
"Una pime no pot aguantar a causa de l'alt cost dels honoraris i el temps, seria impossible que passés això. Per això es recorren molt poques coses de petita entitat, però empreses com Telefónica o Inditex poden arribar fins al final", apunta Durán-Sindreu. Els 1.316 milions d'euros entraran a la caixa de l'operadora de telecomunicacions durant el quart trimestre de l'any. En canvi, quan es pregunta per l'impacte en el dèficit públic d'aquest repagament al ministeri d'Hisenda, confirmen que ja estava previst en les últimes estadístiques disponibles i, per tant, no hi haurà cap canvi.
Altres grans judicis tributaris
Encara que aquest litigi de més de quinze anys encapçala el rànquing, el fiscalista destaca altres batalles tributàries entre empreses o entitats i el ministeri d'Hisenda espanyol. Per exemple, la guerra per l'IVA que manté amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), a la qual l'Agència Tributària reclama prop de 140 milions d'euros.
També els enfrontaments entre les empreses del transport públic municipal i l'Estat per la interpretació d'aquest mateix impost. Per a Durán-Sindreu, el sistema actual fa que es generin taps importants als tribunals -i que, per tant, s'endarrereixin les resolucions de casos com el de Telefónica- i proposa la creació d'un mecanisme d'arbitratge que agilitzi aquests conflictes.
