Les ocupacions circulars sumen a les Illes prop de 15.000 treballadors

PalmaLes anomenades ocupacions circulars fonamentals sumen a les Illes un total de 14.816 treballadors, cosa que representa un 2,8% de l'ocupació balear. Aquestes activitats es troben directament vinculades a la priorització de recursos regeneratius, l'allargament de la vida útil dels materials, l'ús de residus com a recursos. També concentren la demanda de competències i habilitats en el tram mitjà, com són, per exemple, la fabricació, instal·lació i reparació industrial de maquinària (un 70,2% dels llocs de treball) i les indústries extractives, les manufactures químiques i plàstiques, el subministrament d'energia i la gestió de residus (que representen un 88,1% dels llocs de treball).

Així ho exposen les xifres publicades aquest dijous per la plataforma Impulsa Balears, en el marc de les X Jornades d'Observacions d'Ocupació Universitària, que ha acollit la Fundació Universitat Empresa de les Balears (FUEIB). L'informe destaca l'èxit que ha suposat a les Balears la nova aposta de desenvolupament regional, com ara la transició cap a un sistema turístic circular.

Segons l'informe, aquesta situació laboral pot accelerar l'aprofitament del talent a les Illes, tenint en compte els desequilibris en competències existents a l'Arxipèlag. L'oferta d'efectius amb competències i habilitats adquirides en estudis de formació secundària de segona etapa tan sols cobreix el 58,3% dels llocs de treball que les empreses demanen cobrir en posicions equivalents. Aquest percentatge empitjora lleugerament la situació de l'any anterior (63,4%), si bé es manté per damunt del darrer registre prepandèmia (51,4%).

En relació amb aquest aspecte, a les Balears dos de cada tres posicions de categoria 'mitjana' es cobreixen amb efectius amb una qualificació més alta o, sobretot, més baixa. Tot plegat, explica bona part dels desequilibris per inadequació de competències vigents. Concretament, l'indicador de desajustament en qualificacions assenyala que la inadequació entre l'oferta i la demanda de competències afecta un 48,9% de l'ocupació, una xifra que suma 2,4 punts percentuals en comparació amb la de l'any anterior, que era un 46,5%, tot i que una gran part continua davall el llindar prepandèmia (52,9%).

Segons el document, la causa del comportament del desajustament és l'increment de la ràtio d'infraqualificació –que afecta el 32,2% de l'ocupació, en comparació amb el 28,4% del 2021–, tenint en compte que el desequilibri invers, la sobrequalificació, ha disminuït fins a situar-se en un 16,7% de l'ocupació , mentre que el 2021 la xifra va ser d'un 18,1%.

El director tècnic d'Impulsa, Antoni Riera, ha explicat que les Balears són la cinquena comunitat autònoma amb un major índex de desajustament de qualificacions, i que supera en 2,8 punts percentuals la mitjana estatal, que és d'un 46,1%. Aquest posicionament en la distribució autonòmica s'atribueix a la diferència de 5,9 punts percentuals que manté respecte de la infraqualificació del mercat laboral espanyol, que representa un 26,3%. Així, les Balears només estan precedides per Castella - la Manxa (35%), i a un nivell molt similar, Extremadura (32%). D'altra banda, les Illes anoten la incidència de la sobrequalificació més lleu, ja que rebaixen 3,1 punts percentuals la mitjana estatal, que és d'un 19,8%.