Menorca impulsa la compra d’edificis buits

CiutadellaEl mercat residencial a Menorca està cada vegada més enfora de l’abast de qui hi viu tot l’any. Però, per primer cop, es posen propostes i mesures sobre la taula que no consisteixen només a cedir terrenys a l’Ibavi perquè promogui habitatge social. El Consell insular impulsa la compra d’edificis privats que estiguin desocupats, i els experts i l’empresariat plantegen que es reservi sòl per a residents i així separar aquesta oferta de la que ara domina el mercat, orientada a atreure l’atenció de les grans fortunes.

El Cercle d’Economia de Menorca ha passat a l’acció per demanar que les institucions intervinguin directament i temporalment en el mercat per tal de garantir habitatges per a la població resident. L’entitat empresarial creu que ja no s’han de fer més diagnosis, sinó actuar per fer front a la “situació d’autèntica emergència” que es viu a Menorca, i més quan totes les dades apunten que la població i la immigració continuaran creixent en el futur.

“La manca d’habitatge no és un problema que només afecti els residents, sinó també els professors, els policies, els treballadors turístics i els joves que es volen emancipar. Hi ha especialitats mèdiques que tampoc tenim cobertes per aquest mateix motiu. Així que l’únic que no podem és no fer res”, diu el president del Cercle, Miquel Àngel Casasnovas, que posa el focus en el Consell insular perquè en “lideri” les solucions.

Per tal de facilitar-los la feina, el Cercle ha extret un decàleg de propostes a partir de les jornades sobre habitatge que organitzà el mes de març. La conclusió dels experts és que cal “unitat d’acció”, un “ampli consens institucional, social i econòmic” entre totes les administracions perquè sector públic i privat remin en una mateixa direcció.

El “Pacte per a l’habitatge a Menorca”, com l’anomena, ha d’alinear les polítiques d’habitatge amb les d’ocupació, els salaris i el desenvolupament econòmic, perquè totes ja creixin al mateix ritme. I no només des de l’esfera pública. El Cercle proposa desenvolupar col·laboracions publicoprivades i fomentar models alternatius com les cooperatives d’habitatges.

Oferta de residència habitual

Però la proposta principal implica “orientar l’oferta cap a la residència habitual”. Es tracta que els ajuntaments revisin els planejaments, mobilitzin el sòl disponible, el que fa anys que està planificat, però que encara no s’ha desenvolupat, i estableixin “condicions clares d’ús” en les noves promocions que s’autoritzin. Amb el Consell fixant uns criteris comuns i procurant que es redueixin els terminis de tramitació.

“És un escàndol que es tardi dos anys de mitjana a donar llicència”, es queixa el president del Cercle. “Tenim planejaments municipals sotmesos a revisions eternes, com a Ciutadella, i projectes obligats a superar tràmits infinits. S’ha de sortir d’aquest embolic administratiu que no fa més que desincentivar la inversió”, afirma.

La proposta del Cercle d’Economia sintonitza amb la que ha fet pública fa pocs dies el doctor en Economia alaiorenc Josep Sintes Vinent. Aquest, ara resident a Mallorca, ha avisat que “els promotors orienten les seves promocions al comprador forà, perquè és el que pagarà més i et farà guanyar més”. Per aquest motiu es disparen els preus, molt per damunt de la renda local i del que pot arribar a pagar qualsevol veí. Per això, Sintes planteja que és convenient “segmentar” els mercats del sòl i dels usos per tal de reservar-ne un d’específic perquè sigui per a la població resident.

Per aconseguir-ho, proposa crear un banc de sòl que estigui en mans del Consell i els ajuntaments de l’illa amb la idea que “evitin especulacions. Es tracta de canviar les regles de joc i separar el sòl per a residents de la resta i fer que així cadascú pugui competir dins del seu propi mercat”.

Compra d’habitatge públic

En paral·lel, el Consell ja ha fet els primers passos per ampliar la compra d’habitatge públic i social a Menorca i així complementar les noves promocions de l’Ibavi. Fins a final de mes, els propietaris d’immobles que estiguin interessats poden oferir els seus edificis plurifamiliars i desocupats a l’administració insular perquè els compri. L’objectiu, ha dit el president Adolfo Vilafranca, és crear un parc públic propi d’habitatge que ofereixi “solucions reals i urgents a les persones i famílies” que resideixen a l’illa.

Només el 60% de les 60.000 cases que, segons l’Observatori Socioambiental (Obsam), hi ha censades a Menorca s’empren com a llars, per viure-hi. La resta són segones residències o actius amb els quals especular. Això fa que l’INE hagi comptabilitzat almenys 8.969 cases buides, i hi ha municipis fortament estacionals com es Mercadal, on el 28% de les cases estan desocupades.

La consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, entén que comprar habitatges buits “és una manera molt més ràpida i eficient que altres vies” per donar una resposta immediata a les necessitats residencials de la població.

L’actuació del Consell

Amb aquesta actuació, el Consell de Menorca dona continuïtat a altres operacions duites a terme en els primers tres anys del mandat, com la compra per tres milions d’euros de quatre terrenys a Maó, Ferreries, Alaior i es Mercadal, on s’aixecaran prop de 300 habitatges protegits. També ha augmentat un 150% els ajuts públics a joves per poder-se pagar el lloguer i ha retirat del mercat més de 1.500 places turístiques als pobles per oferir-les als residents.

Igualment, ha posat en marxa a Maó una nova Oficina Insular d’Habitatge per tal de disposar d’un servei públic que orienti i assessori els ciutadans sobre contractes de lloguer, hipoteques i altres problemàtiques relacionades. “Estam actuant amb una visió integral i mobilitzant recursos com no s’havia fet mai fins ara”, ha conclòs el president.

El diputat i secretari general del PSOE, Pepe Mercadal, que ja ha avançat que optarà a presidir el Consell, proposa “un canvi estructural per fer que la institució sigui protagonista del mercat de l’habitatge a Menorca”. En aquest sentit, Mercadal es demana que, “si el de l’habitatge és el principal problema, com pot ser que el Consell només li dediqui un milió dels 184 de pressupost que té?”. Els socialistes es comprometen a destinar-ne almenys 10.

Però la clau a curt termini, en opinió del líder socialista, és que es posi un límit als preus del lloguer, tal com ja s’aplica a 300 municipis d’Espanya. I critica obertament el Govern per anunciar noves promocions residencials a Menorca “quan encara no n’hem vista començar ni una. L’anterior Govern va impulsar 161 pisos, 87 dels quals es varen lliurar. Pot semblar que són pocs en comparació amb la gravetat del problema, però almenys són més que els zero d’aquesta legislatura. És vergonyós”.

De fet, el parc d’habitatge públic a Menorca resulta del tot insuficient. Ara mateix s’hi comptabilitzen només 333 pisos socials, el 0,9% de tota l’oferta d’allotjament de l’illa.

La construcció de projectes residencials també s’ha disparat un 78% en el darrer trimestre del 2025 i les hipoteques han crescut un 32,7%. Però la realitat és que molts residents es veuen obligats a viure amb els seus pares i centenars de treballadors públics i de temporada deixen de venir a l’illa perquè no troben on estar.

Al portal Idealista s’ofereixen actualment 116 pisos de lloguer, però només 13 per a tot l’any, que no siguin de temporada, i tan sols dos que costin menys de 1.000 euros al mes. També els preus de compra s’incrementen, fins a 55.000 euros més de mitjana a Ciutadella en només un any. No és res diferent del que passa arreu de les Balears, on els preus immobiliaris han crescut durant la darrera dècada el triple que els sous. Com bé diu el Cercle d’Economia, és hora d’actuar-hi.