Iberdrola culpa el Banc d’Espanya de l’OPV de Bankia

MadridLa imputació de Miguel Ángel Fernández Ordóñez en el cas de la sortida a borsa de Bankia, que s’investiga a l’Audiència Nacional, va planar ahir sobre el jutjat de primera instància 89 de Madrid. Allà se celebra el judici pel qual Iberdrola reclama a l’entitat bancària els 12,4 milions d’euros que va perdre quan es va embarcar en aquesta operació. El director de riscos de l’elèctrica, Fernando Sánchez Barranco, va assegurar ahir que havia recomanat la inversió a la firma perquè l’oferta pública de venda (OPV) comptava amb el suport del Banc d’Espanya, presidit llavors per l’exgovernador ara investigat.

La denúncia d’Iberdrola es basa en les omissions que, segons l’elèctrica, contenia el fullet informatiu de la sortida a borsa de Bankia. L’empresa va adquirir 70 milions en accions que més tard es va vendre, però reclama les pèrdues que va patir en l’operació (12,4 milions) per haver acudit a l’oferta basant-se en informacions enganyoses.

Sánchez Barranco va reconèixer durant la seva declaració que es va interessar per la possible inversió abans que es publiqués aquest fullet, però va assegurar que el seu contingut va ser determinant per entrar al banc. Tan determinant com el “suport” del Banc d’Espanya en l’oferta. El directiu va assegurar que sabia que l’organisme regulador “tenia un equip d’inspectors residents a l’entitat els 12 mesos de l’any”. És a dir, que Iberdrola va confiar en la seguretat de la seva inversió perquè el supervisor controlava Bankia des de dins.

Tanmateix, el setembre passat un dels responsables d’aquest grup d’inspectors lligat a Bankia, José Antonio Casaus, va declarar a la causa penal que s’investiga a l’Audiència Nacional -per la qual està imputat Fernández Ordóñez- que el seu equip es va oposar a la sortida a borsa i que ho va fer saber als seus superiors a través de quatre correus electrònics. “Vèiem que era un grup inviable tret que hi hagués un canvi de control”, va dir l’inspector.

L’instructor del cas, Fernando Andreu, va reclamar al Banc d’Espanya aquests quatre correus. I va saltar l’escàndol. “Els ingressos seran inferiors als costos per molt que maquillin el compte de resultats amb beneficis”, deia un d’ells. “Al final, el FROB haurà de convertir el seu deute en accions de BFA i respondre davant aquells que tenien subordinades i preferents [...], amb la qual cosa haurem socialitzat pèrdues i haurem perdut uns mesos/anys”, afegia Casaus, que repetia una vegada i una altra que el grup BFA-Bankia “no era viable”. En aquests correus es basa la sala penal per imputar l’exgovernador, que, suposadament, hauria autoritzat la sortida a borsa tot i disposar d’aquesta informació.

Ahir el director de riscos d’Iberdrola va mantenir implícitament que desconeixia aquests fets i va dibuixar la imatge idíl·lica que l’empresa tenia de Bankia en subscriure els títols. “Es tractava d’un projecte atractiu amb la primera o segona entitat a escala nacional, amb mercats d’elevades rendes a Madrid i la Comunitat Valenciana, aïllat d’herències polítiques”, va dir Sánchez Barranco davant el jutge. També va subratllar que l’elèctrica només va comptar amb la informació pública per prendre la seva decisió: a més a més del fullet, va consultar els comptes de Bankia del 2011, que posteriorment van haver de ser reformulats, i van passar de donar beneficis a reflectir quantioses pèrdues.

La sala civil del Suprem va ordenar a Bankia el febrer del 2016 retornar els diners als petits inversors que van comprar accions en considerar “inexacta” la informació del fullet, però en va deixar fora les institucions -com Iberdrola-, que, segons els magistrats, haurien pogut tenir accés a un altre tipus d’informació complementària. En cas que la justícia ordeni indemnitzar les grans empreses, seran previsiblement els contribuents els que paguin la factura, ja que l’entitat bancària es va nacionalitzar el maig del 2012.