El Govern arranca a l'Estat un marge per gastar 60 milions més el 2023
L'executiu estatal i les autonomies acorden flexibilitzar l'objectiu de dèficit, que passarà del 0,1% al 0,3% del PIB l'any vinent
Palma/BarcelonaDesprés de mesos de pressió en públic i en privat, el govern català ha aconseguit que la taxa de referència de dèficit per a les comunitats autònomes amb vista al 2023 es flexibilitzi. Segons ha pogut confirmar l'ARA amb fonts dels executius espanyol i català, aquest límit, que havia de ser del 0,1% el 2023, serà finalment del 0,3% del PIB, un fet que s'aprova aquest dimarts en el Consell de Ministres, quan es tirarà endavant el sostre de despesa de l'any vinent.
Totes les comunitats se'n beneficiaran, i en el cas de les Balears aquestes dues dècimes suposaran un augment de la despesa que rondarà els 60 milions d'euros, segons ha pogut confirmar l'ARA Balears, tenint en compte que el PIB balear se situa al voltant dels 30.000 milions d'euros, un poc per davall del nivell aconseguit abans de la pandèmia. Per tant, el límit de dèficit permetrà una despesa total d'uns 90 milions d'euros.
Fonts del Ministeri d'Hisenda confirmaven aquest nou límit i recordaven que, atès que augmenta el que les comunitats podran gastar, es reduirà el desequilibri pressupostari en què pot incórrer l'administració central. El programa d'estabilitat continua marcant un dèficit previst del 3,9% sobre el PIB per a l'any vinent en el conjunt de l'Estat. Val a dir que les regles fiscals estrictes estan suspeses i que aquesta taxa de referència del dèficit no és d'obligat compliment. No obstant això, la xifra és important per a l'elaboració dels pressupostos.
Esforç conjunt
En els últims mesos els governs autonòmics, principalment el català, han insistit en la necessitat de donar més marge a les comunitats davant la persistència del covid i la nova situació de crisi derivada del repunt de la inflació i els problemes en les cadenes de subministrament, que s'han agreujat amb la guerra a Ucraïna. Les fonts consultades per aquest diari coincideixen a apuntar que aquesta decisió del govern espanyol ha estat un èxit compartit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Economia, Jaume Giró. "Ha estat una pressió coordinada", apunten aquestes fonts, per bé que l'acord definitiu el va arrancar el president de la Generalitat.
Tant Aragonès com Giró han aprofitat pràcticament cada acte públic per demanar aquesta flexibilització, en alguns casos en presència del mateix Pedro Sánchez, com va passar durant el lliurament dels premis Pimec, el 27 de juny. Aquell vespre, el president de la Generalitat va insistir en aquesta demanda en presència del president de l'executiu espanyol.
Giró reclamava que el marge de dèficit per al 2022, del 0,6% del PIB, s'apujàs a l'1%, mentre que amb vista al 2023 havia de ser del 0,4%. En aquest sentit, fonts del Govern català apuntaven que la flexibilització de la taxa de referència del dèficit que s'ha "arrencat" al govern espanyol és "positiva", però lamentaven que calia un "esforç més gran" de l'executiu de Pedro Sánchez. De fet, la proposta enviada a Brussel·les des del govern de Sánchez situava el marge en el 0,1%, i fonts del Govern balear sostenen que era un marge "massa curt", de manera que des del conjunt de les autonomies van pressionar a l'Estat per augmentar-lo.
Les comunitats autònomes rebran la notificació formal d'aquest relaxament en les taxes de referència del dèficit molt probablement aquest mateix dimecres, durant el Consell de Política Fiscal i Financera, que estava previst per discutir aspectes del finançament autonòmic.
