Espanya s'exposa a un expedient sancionador de Brussel·les per massa dèficit

Brussel·lesS'ha acabat la permissivitat de Brussel·les i Espanya encara continua amb un dèficit massa elevat. La Unió Europea ha tornat a activar aquest 2024 les regles fiscals després de quatre anys excepcionals de polítiques econòmiques expansives per fer front a la crisi de la covid i obrirà expedients a tots els socis comunitaris que no registrin un dèficit públic inferior al 3%. Un d'ells és l'estat espanyol, que el 2023 es va quedar a sis dècimes (3,6%) per sobre del límit establert, segons ha confirmat aquest dilluns l'institut d'estadística de la Comissió Europea, l'Eurostat.

A més, l'Estat també supera, i molt, el límit de deute públic que permet la Unió Europea, que és el 60% del producte interior brut (PIB) del país en qüestió. De fet, Espanya és el quart pitjor soci europeu en aquest sentit i l'any passat va registrar un deute del 107,5%, només per darrere de Grècia (161,9%), Itàlia (137,3%) i França (110,6%). En total, hi ha tretze països comunitaris que superen el topall del deute.

Pel que fa al dèficit, hi ha fins a onze estats membres que incompleixen els límits. Per sobre d'Espanya s'hi troba Itàlia, que va ser el soci europeu que va registrar el dèficit més elevat, un 7,4% del PIB; França (5,5%), Polònia (5,1%) o, entre d'altres, Bèlgica (4,4%).

Cal recordar que la Comissió Europea ja va anunciar que el juny que ve, just després de les eleccions europees, obrirà expedients a tots aquells estats incomplidors i que es basarà en les dades que ha confirmat aquest dilluns l'Eurostat. D'aquesta manera, els comptes públics d'Espanya i un gruix important de socis europeus s'encaminen al control periòdic i estricte de la Comissió Europea, als coneguts popularment com els homes de negre de Brussel·les.

En aquest sentit, l'executiu comunitari procurarà que els pressupostos estatals que superen el límit de dèficit l'hagin de reduir almenys un 0,5% cada any fins que compleixi amb els topalls acordats per la UE. En el cas d'Espanya, són uns 7.300 milions d'euros. I els països que a parer de la Comissió Europea no estan prenent mesures per reduir el dèficit es poden enfrontar a multes semestrals de fins al 0,05% del seu PIB, tal com estableixen les noves regles fiscals que es preveu que el Parlament Europeu ratifiqui aquesta setmana i que entrin en vigor pròximament.

Tot i això, el govern espanyol calcula rebaixar sis dècimes la taxa de dèficit del 2024 i, per tant, assolir ja enguany l'anhelat 3% i complir amb els estàndards de la UE de cara als controls del 2025. Per això, hi ha la possibilitat que Brussel·les faci els ulls grossos i, amb la previsió que Espanya arribi a l'objectiu l'any que ve, finalment no li obri un expedient sancionador aquest estiu.

A més, l'Eurostat ha rebaixat tres dècimes (3,6%) el dèficit que el govern de Pedro Sánchez s'havia compromès amb la Comissió Europea que assoliria el 2023, que era el 3,9%. I el 2022 Espanya també va registrar una rebaixa important d'aquesta taxa i va reduir-la en 1,1 punts respecte al 2021. Així doncs, es tracta d'una tendència clarament a la baixa que la Moncloa té l'esperança que influeixi en la decisió de Brussel·les d'enviar o no els homes de negre a Madrid.

En tot cas, no seria la primera vegada que Espanya ha d'afrontar un expedient sancionador de la Comissió Europea. Entre el 2009 i el 2019, durant el final del mandat de José Luis Rodríguez Zapatero i la gran part dels anys que va governar Mariano Rajoy, els comptes públics de l'Estat van estar sota la tutela de Brussel·les, que va estar a punt d'imposar-li una multa de 2.000 milions d'euros. Finalment, li va perdonar la sanció, que era molt elevada i no tenia precedents.

El retorn a l'època precovid

A banda d'Espanya, un gran nombre d'estats membres i el global de la UE encara es troben en vies de reduir el dèficit que van assolir durant els anys més durs de la crisi de la covid i de l'inici de la guerra d'Ucraïna. De fet, hi ha socis, com França, Espanya o Itàlia, que haurien preferit flexibilitzar les noves regles fiscals i permetre més anys de pressupostos expansius. Ara bé, la voluntat de l'estat més gran i influent del bloc, Alemanya, i la dels seus socis habituals, com els Països Baixos, s'ha tornat a imposar i han volgut retornar cap a una major austeritat, si bé aquest 2023 el país germànic va entrar en recessió tècnica i l'eurozona la va evitar pels pèls.