Energia
Economia 24/05/2023

Espanya importa el doble de gas rus aquest 2023

Un 17% de tot el combustible fòssil importat a Espanya el primer quadrimestre és d'origen rus i un 24% algerià

5 min
El  ‘Nikolai Urvantsev’, carregat de GNL, entra al port de Bilbao aquesta setmana.

MADRIDDes de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

Un dels elements que explica aquesta pacificació dels preus són les altes reserves de gas, fruit sobretot d'un hivern càlid i, per tant, de menys consum. Aquest dimarts els magatzems de gas subterranis del conjunt de la Unió Europea se situen al 66% de la seva capacitat, mentre que fa un any estaven al 43%, segons AGSI. Això ha tingut un impacte sobre el preu i també sobre les rutes comercials d'aquest combustible.

Espanya va importar 154.126 GWh de gas natural durant el primer quadrimestre de l’any 2022, mentre que entre el gener i l'abril d'aquest any ha importat 141.404 GWh, és a dir, un 9% menys, segons les últimes dades publicades per Enagás. Fa un any, rere l’alta demanda hi havia els Estats Units, que van salvar els mobles de molts països europeus. Ara, en canvi, entre el gener i l'abril d'aquest 2023 el gas natural liquat (GNL) que ha arribat a Espanya del país nord-americà ha caigut un 37% si es compara amb el mateix període de l'any passat. L'altre gran conegut d'Espanya pel que fa al comerç del gas és Algèria: els nivells es mantenen similars als de fa un any, amb la diferència que la caiguda de les importacions nord-americanes ha permès tornar a situar el país africà com el primer exportador de gas a Espanya.

Qui sorprèn a l'alça tot i la caiguda de la demanda és Rússia, que durant el primer quadrimestre d'aquest 2023 ha enviat 23.810 GWh de GNL a Espanya. Això és un 17% del total de gas natural que Espanya ha importat fins a l'abril i un 118% més que el mateix període de l'any 2022, quan Espanya rebia 10.908 GWh de gas natural d’origen rus, segons dades d’Enagás a les quals ha tingut accés l'ARA. Es tracta d'un combustible que, com en el cas dels Estats Units, ha arribat en forma de gas natural liquat a través de vaixells metaners que han arribat en diferents ports de l'Estat.

La xifra és destacable si es té en compte que el març passat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, enviava una carta a les principals energètiques espanyoles en la qual els demanava que deixessin d'importar gas rus, malgrat que es tracta d'una matèria primera que, per ara, no està esquitxada per les sancions europees contra Rússia derivades de la guerra a Ucraïna.

En tot cas, cal tenir en compte que històricament Rússia no ha estat el protagonista de les importacions de gas natural a Espanya, malgrat l'embranzida del 2022 i la d'aquest inici de 2023. De fet, si per una cosa destaca Espanya és per "la seva diversificació de fonts", recorda Batalla.

Què hi ha rere les importacions de gas rus?

Seguir el fil de les importacions i les exportacions del gas natural és molt complicat, perquè molta informació és confidencial i està únicament en mans de les comercialitzadores. Diferents elements ajuden a entendre aquest repunt.

Primer de tot cal tenir en compte els contractes a llarg termini. Hi ha comercialitzadores, sobretot les més grans, que tenen contractes firmats per a un període llarg de temps i que ara no els poden trencar. A aquests contractes se n’hi sumen de més nous: en particular els dels anomenats traders o intermediaris amb activitat a Espanya i que “operen al curt termini”, explica una font coneixedora del sector.

També cal tenir en compte les reexportacions. No tot el gas que arriba a Espanya és per a consum propi. Una part del gas natural que entra en territori espanyol després marxa a un altre país. Això té lloc a través de dues vies: sigui exportant per tub, a França, Portugal i, en grau més baix, el Marroc, o bé carregant vaixells metaners de GNL als diferents ports de l'Estat que després el transportaran a altres països. Només en càrrega de vaixells metaners, mentre que entre el gener i l'abril del 2022 van carregar 5.931 vaixells metaners a diferents ports de l'Estat, durant el mateix període del 2023 han carregat 9.302 vaixells, és a dir, gairebé el doble. Al seu torn, només a l'abril a través dels dos gasoductes que uneixen Navarra i el País Basc amb França es va exportar un rècord històric de fins a 6,52 TWh, segons dades d'Enagás.

Un rol "reexportador"

Aquest rol "reexportador" d'Espanya no és nou d'aquest 2023 i té l'origen en la quantitat de plantes de regasificació amb les quals compta l’Estat (permeten guardar gas natural liquat i transformar-lo en estat gasós). El fet de tenir més del 20% de la capacitat de regasificació de la Unió Europea ha suposat que Espanya sigui un salvavides per a altres països europeus. Amb tot, és difícil esbrinar l'origen exacte del gas reexportat, ja que no hi ha dades públiques.

"El cas d'Itàlia és paradigmàtic", exemplifica l'analista de l'Institut d'Economia Energètica i Anàlisi Financera, Ana Maria Jaller: "Aquest 2023 Itàlia ha importat un 5% de gas rus, però un 10% de gas d'Espanya, i el que no sabem és l'origen real d'aquest segon [Espanya no és productor, sinó reexportador]". Aquesta experta considera que falta "claredat" per part de les comercialitzadores. "És molt difícil fer un seguiment", conclou en una conversa amb l'ARA. Entre el gener i el març del 2023 Espanya ha exportat 5.390 GWh de gas natural liquat a Itàlia, segons dades de la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petroliers (Cores).

L'altra qüestió que cal tenir en compte és la situació dels diferents països de l'entorn, en particular França. Fa un any, fruit de l'aturada de quatre plantes regasificadores franceses, alguns vaixells amb destí a aquest país es van haver de desviar a Espanya, com explicava l'ARA. Enguany la història s'ha repetit: les protestes per la reforma de les pensions que han paralitzat el país també han impactat en l’activitat de les regasificadores, confirma el president de Sedigas a l'ARA. A tot això s’hi suma el fet que els països tenen tant gas guardat que és difícil rebre'n més, com ha passat a Bèlgica, i Espanya pot fer de "port" o "reserva" durant un temps. Amb tot, el sector assegura que, en comparació amb els països de l'entorn, "Espanya no és un dels principals importadors de gas rus".

stats