Macroeconomia

L'economia espanyola modera l'eufòria, mentre l'alemanya s'estanca

El PIB espanyol del segon trimestre registra una pujada d'un 0,4%, una dècima menys que els tres mesos anteriors

3 min
Un grup de dones treballant en un taller d’una fàbrica del sector tèxtil d’Igualada.

MadridNo totes les fruites d’un arbre fruiter surten bones. Ho saben a Lleida, on quan han crescut toca collir-les i destriar-les perquè les dolentes no acabin a la cistella. Salvant les distàncies, el mateix passa amb la pujada dels tipus d’interès que ha decidit el Banc Central Europeu (BCE) i les seves conseqüències. La diferència és que en el cas de Frankfurt sí que acaben tots al mateix cabàs: tant el fruit bo –la caiguda de la inflació– com el dolent –la contracció de la demanda i de la capacitat d’inversió–. El fruit dolent, el refredament de l’economia, ha començat ara a treure el cap i cal veure quina profunditat tindrà. No és homogeni a la zona euro –que ja ha entrat en recessió tècnica– o, com a mínim, no en dues de les seves principals economies, que aquest divendres han publicat les pulsacions de l’activitat econòmica el segon trimestre: Espanya i Alemanya.

L’economia espanyola ha crescut un 0,4% entre l'abril i el juny, segons ha anticipat l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Malgrat que es tracta d’un creixement positiu, és una dècima més baix que el creixement intertrimestral del primer trimestre, quan el producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura l'activitat econòmica) va registrar un repunt del 0,5%.

A més, queda per sota del que preveien alguns analistes. A tall d’exemple, el centre d'estudis del BBVA havia estimat un creixement intertrimestral d'un 0,7%, i el Banc d'Espanya apuntava a un rebot d'un 0,6%. Pel que fa al creixement en termes anuals, el PIB espanyol es desaccelera amb força i creix un 1,8%, lluny del creixement interanual registrat el trimestre anterior (4,2%).

La dada modera l’eufòria que han deixat la bona marxa del mercat laboral, amb rècord d’afiliats, i la revisió a l’alça de la previsió del Fons Monetari Internacional, que fins i tot apunta que l'economia espanyola creixerà el triple que la de la zona euro. Cal tenir en compte que l'economia a Espanya va ser de les que més van caure durant la pandèmia i el retorn a nivells previs a la crisi tot just s'ha assolit ara.

Dues velocitats

Ara bé, si la mirada es posa en l’economia germànica, Espanya pot estar satisfeta. El PIB d’Alemanya s’ha estancat durant el segon trimestre en comparació amb els tres primers mesos de l’any, quan va entrar en recessió tècnica després de disminuir un 0,3% i encadenar dos trimestres consecutius en negatiu. En aquests moments la locomotora europea s’ha convertit en una de les economies més dèbils, segons va insinuar la mateixa presidenta del BCE, Christine Lagarde, després d’anunciar una pujada dels tipus de 0,25 punts, fins al 4,25%, aquest dijous.

Durant la roda de premsa de dijous va parlar de l'existència de "dues velocitats". Així, mentre que Espanya manté el nivell pel que fa a l’activitat i ha aconseguit fer caure la inflació (ha repuntat un 2,3%, ben per sota de la mitjana europea), a Alemanya l'encariment de preus és encara elevat (el del mes de juny es va situar en el 6,4%). Per al BCE l'única eina per afrontar-ho és la pujada de tipus, malgrat que no tots els fruits d'aquesta política siguin bons.

Per ara el consum privat a Espanya aguanta i segons l'Oficina Federal d'Estadística alemanya (Destatis) al país germànic s'ha "normalitzat". De fet, en el cas espanyol ha estat el consum de les llars (registra una pujada de l'1,6% respecte al primer trimestre i deixa enrere dos trimestres en negatiu), juntament amb el consum de les administracions públiques, el que ha mantingut el PIB aquest segon trimestre. També la inversió, sobretot en la construcció –en un moment de pluja de diners provinents dels fons europeus–, de bracet amb les activitats artístiques, de recreació i altres serveis com l'hostaleria, així com les activitats dedicades a la informació i la comunicació. I, sobretot, el que continua sostenint l'economia és el mercat laboral i els gairebé 600.000 llocs de treball que s'han creat en el segon trimestre.

La nota negativa, en canvi, la donen les exportacions. Fins ara aconseguien impulsar el creixement del PIB, sobretot per uns preus competitius a Espanya. Destacaven l’alimentació i l’automòbil. Entre abril i juny, però, van perdre força: les exportacions de béns i serveis (inclouen el turisme) van caure un 4,1% en comparació amb el trimestre anterior. L'INE també destaca que la desacceleració es produeix per un descens a les taxes interanuals de les exportacions de béns (del 4,9% al −3,6%) i de les exportacions de serveis (del 23,1% a l'11,2%). I aquí, més enllà de l’Estat, qui també hi juga un paper és Alemanya, que és el segon país importador de productes espanyols.

stats