El combustible du el sector primari i les famílies de les Balears al límit

PalmaEl gener d’enguany, Joan Gaià, secretari general d’Unió de Pagesos (UP) i empresari, pagava de mitjana 0,90 euros per litre de gasoil agrícola. Era pràcticament el mateix preu que l’agost del 2025. Al maig, però, ja eren 1,24 euros. Aquesta setmana la xifra ha arribat a 1,70 euros. En nou mesos, un dels costs imprescindibles per fer funcionar una explotació agrària s’ha encarit un 89%. Només des del maig, l’increment és de prop d’un 37%. “Això és una estocada molt grossa per als que encara creim en el camp”, lamenta Gaià.

“Proveïm d’aliments, tothom ens dona l’enhorabona, però ara mateix hem arribat a una situació insostenible. No podem continuar així, i sembla que ho dius i no passa res. Les administracions no poden consentir que el sector primari s’enfonsi més”, explica el secretari general d’UP. La Conselleria d’Agricultura ha aprovat una partida de 750.000 euros que compensa amb deu cèntims per litre el gasoil agrícola adquirit entre l’1 de març i el 30 de juny. La convocatòria és finançada íntegrament amb fons autonòmics.

El problema és el calendari. La compensació cobreix un període anterior a una part de la pujada que més preocupa ara els productors. Des del juny, els carburants s’han tornat a disparar.

A la mar, la història és molt semblant. El gasoil professional pesquer ha arribat aquesta setmana a 1,40 euros el litre a les Balears i ja representa més de la meitat dels costs operatius directes d’algunes embarcacions, segons ha advertit la Federació Balear de Confraries de Pescadors. La dificultat afegida és que bona part de la flota no pot traslladar directament l’encariment al client: el peix es ven a subhasta i “és el mercat que n’acaba fixant el preu”, assegura Miquel Alemany, secretari de la confraria del Port d’Andratx. Agraeixen les ajudes estatals, “que poden haver suposat entre 2.000 i 2.500 euros per barca”, i les autonòmiques, però “cada vegada es complica més el sector de la pesca professional pels costos”, adverteix.

L’Executiu ha aprovat també una línia específica de 750.000 euros per al gasoil pesquer, destinada als armadors que varen tenir activitat entre el 9 de març i el 14 de juny. El Govern argumenta que l’ajuda intenta compensar l’increment extraordinari del combustible derivat de la crisi internacional. Una crisi que “s’allarga massa, ara mateix sense cap esperança de canvi a curt termini”, diu Alemany, que recorda que “al juny es va començar a notar una primera baixada després de mesos terrorífics i, és clar, va acabar l’ajuda autonòmica”. “Però ara, a partir de l’agost, ha estat un desastre. Ja superam 1,40 euros el litre, tot i tenir el preu protegit”, lamenta. El preu més alt que ha pagat mai el sector.

Mesures insuficients

El secretari de la confraria remarca que tant el director general de Pesca, Toni Grau, com el patró major, Domingo Bonnín, s’han mogut per cercar fórmules que compensin el sector. La Federació Balear de Confraries valora les mesures adoptades fins ara, però considera que resulten insuficients davant els costos actuals i reclama mecanismes de compensació nous o mesures fiscals.

La particularitat de la pesca fa, a més, que la factura acabi afectant directament el salari. En moltes embarcacions, explica Alemany, armador i mariners treballen amb un sistema en què es comparteixen ingressos i determinades despeses. Quan la barca gasta més per sortir, queda menys per repartir.

A Andratx hi ha actualment quatre barques de bou i sis d’arts menors, segons la confraria. Una xifra que no ha fet més que baixar els darrers 20 anys. Les tripulacions poden arribar a les quatre de la matinada per preparar l’embarcació, sortir cap a les cinc i tornar més de dotze hores després. Encara queda fer net, preparar el peix i transportar-lo. “És molt difícil que així trobem gent que vulgui agafar el relleu i sortir a pescar. Ara mateix, subsistim”, diu Alemany.

Curiosament, la reducció dels dies de pesca d’arrossegament imposada durant els darrers anys per la regulació europea té una lectura diferent en aquest nou escenari. En un principi el sector s’hi va oposar perquè en el cas de les Illes ja s’havia produït un abandonament important de l’activitat. “Ara ens falta poc per celebrar cada retallada de dies”, diu amb ironia Alemany. Si sortir a la mar és cada vegada més car, concentrar l’activitat i aconseguir que la captura obtingui un preu millor pot resultar més rendible que acumular jornades amb marges mínims.

Un encariment que afecta tothom

L’encariment del combustible i les matèries primeres afecten de manera transversal tots els sectors productius. Matías Pomar, propietari de la pastisseria Can Pomar, explica que a l’empresa acumula anys d’encariments generalitzats. “Hem patit uns increments acumulats dels preus de l’energia i combustible molt grans, i ara els conflictes internacionals ens acaben de complicar molt la situació”. Can Pomar té quatre punts de venda a Mallorca. Pomar assegura que enguany encara no han apujat els preus per compensar la darrera escalada. “Ens ho estam menjant nosaltres, però si no baixa el combustible serà impossible mantenir els preus actuals”.

Als costos energètics s’hi afegeix l’increment salarial derivat del nou conveni. Segons Pomar, les dues coses són en realitat cares de la mateixa moneda. “És lògic. El personal demana més salari perquè s’enfronta a uns costs insuportables”, admet. Quan compara la situació amb la de fa deu anys, parla d’un canvi més profund que una pujada puntual de la factura. Recorda que el seu pare “va poder fer créixer el negoci, invertir-hi i obtenir un cert rendiment”. “Ara nosaltres ens dedicam només a resistir i aguantar”, explica.

Els quatre establiments estan oberts actualment de les set del matí a les vuit del vespre. L’any que ve, explica, podrien començar a tancar durant algunes franges horàries. La decisió no respon únicament als costos. També falta personal. “No trobam gent local per atendre el públic, però tampoc no hi ha gent que vingui a fer la temporada. No els surt a compte”.

La inflació de les Balears va arribar a l’agost al 4,4% interanual, cinc dècimes més que el mes anterior i el nivell més elevat des de l’abril del 2023. El transport és un 5,3% més car que fa un any, els aliments i les begudes no alcohòliques han pujat un 3,2% i la restauració i els allotjaments, un 8,2%. L’INE assenyala precisament els combustibles com un dels principals responsables de l’acceleració dels preus durant l’agost.

Aquesta voràgine d’encariment de la vida du les famílies al límit. Marga Moll viu amb l’home i les dues filles al carrer d’Aragó de Palma. Tots dos fan feina i tenen el pis en propietat. Quan sent parlar de les dificultats de la restauració, diu, pensa inevitablement en el pressupost de ca seva. “Quan els dels restaurants es queixen, jo pens: però ells s’han plantejat que si jo vaig a sopar amb les dues nines i el meu home gastam 120 euros sense demanar ni postres? Amb els sous que hi ha, què volen, que hi anem?”.

Moll reconeix que la seva família parteix d’una situació relativament favorable. “Nosaltres tenim el pis en propietat i feim feina tots dos. I si no fos perquè no pagam pis, directament no podríem viure a Mallorca”. A la malmesa economia familiar s’hi afegeixen “les activitats de les filles, els rebuts habituals i qualsevol despesa imprevista. “T’arriba el dia d’anar al dentista i tremoles. No ho sé, viure així és molt trist”.

Mobilitzacions

Els governs estatal i autonòmic han intentat alleugerir el cop als que darrerament estan patint més l’escalada de costos del combustible, el sector agrari i el pesquer, i han anunciat més ajudes. Però el malestar és enorme i les principals organitzacions agràries de l’Estat Asaja, COAG i UPA tornaran a sortir al carrer arreu davant un encariment del gasoil agrícola, que situen en el 48% interanual. Asaja Balears assegura que aquesta xifra encara és més alta a les Illes, i ha advertit que “la situació afecta directament la rendibilitat de les explotacions agràries”.