Cooperatives d'habitatge, la nova recepta del Govern contra l'especulació urbanística

PalmaEl conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, juntament amb el director general d’Arquitectura i Habitatge, Eduard Vila, i la gerent de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi), Maria Antònia Garcías, ha presentat aquest dimarts el programa 'Cohabita, habitatges protegits en cessió d’ús', que ha posat en marxa el Govern de les Illes Balears a través de l’Ibavi.

Aquest programa es basa a fomentar les cooperatives d’habitatge, una mesura que preveu la Llei d’habitatge, que ja està en vigor. Es tracta d’una via més per accedir a un lloc de residència amb un règim diferent a la propietat o el lloguer, sobretot tenint en compte les constants pujades de preu que Balears pateix en aquest sentit des de fa anys.

'Cohabita' és un programa en què l'Administració cedeix sòl públic i fa els respectius projectes arquitectònics perquè els puguin tirar endavant diferents cooperatives d'habitatge. Una vegada construït, es tractarà d'habitatge protegit en règim de cessió d'ús durant un termini de 75 anys, "tota una vida adulta", ha valorat el conseller.

Sense ànim de lucre i només per a qui ho necessiti

De moment, el mes de setembre s'obrirà el concurs i s'hi podran presentar les cooperatives que s'hagin constituït. Cada cooperativista haurà de fer una aportació inicial d'entre 15.000 i 20.000 euros i una altra de mensual d'entre 400 i 500 euros per obtenir la cessió de l'habitatge. Les promocions d'habitatges es faran en sòl públic, l'Ibavi ja ha fet els projectes tècnics i, a més, oferirà suport tècnic durant tot el procés. D'aquesta manera, s'abarateix el cost per als beneficiaris i s'evita l'especulació urbanística: no hi ha promotors i cap tipus de lucre privat en tot el procés. De fet, les cooperatives seran les encarregades de cercar el finançament per tirar endavant l'obra, però Territori ja ha contactat amb la banca ètica i hi ha establert preacords que els cooperativistes hauran de confirmar i ratificar.

La Conselleria ha valorat que es tracta "d'un altre model d’accés a l’habitatge no especulatiu en què la cooperativa constituïda sense ànim de lucre assumeix la propietat del dret de superfície del sòl i construeix els immobles, mentre que les persones sòcies de la cooperativa en tenen el dret d’ús".

De tota manera, les persones que vulguin participar en aquest programa han de complir uns requisits fixats per l'Administració: s’han d’inscriure en el registre de demandants d’habitatge de protecció oficial de les Illes Balears, no poden tenir una residència en propietat, han d’estar d’acord amb els objectius del projecte i les normes de convivència de la cooperativa i no han de superar el nivell d’ingressos màxim establert per llar, que serà d'uns 34.000 euros de manera general però arribarà fins a gairebé 38.000 en el cas de les famílies nombroses o les persones amb discapacitat.

Palma, les Pitiüses i Menorca: assignatures pendents

l’Ibavi ha posat a disposició del programa Cohabita un total de cinc solars que sumen fins a 117 nous habitatges. 42 seran a Son Servera, 21 a Vilafranca de Bonany, 11 a Manacor, 23 a Llucmajor i 20 a Son Servera. Com ha reconegut Pons, no hi ha promocions ni a Palma, ni a Eivissa i Formentera, ni a Menorca. Aquesta, ha afirmat, és una de les principals mancances del projecte, però ja s'està treballant amb Cort, la resta dels ajuntaments i els consells perquè puguin cedir edificis per rehabilitar o terrenys i s'hi impulsin projectes similars als que s'executaran en sòl propi de l'Ibavi a cinc municipis de la Part Forana de Mallorca.