Allò que amaguen els cartells dels ‘Préstecs pel teu cotxe’

Els anuncis que ofereixen préstecs immediats pel teu cotxe han colonitzat Palma les darreres setmanes. Pengen de reixes de solars o al costat de l’autopista, llocs de pas visibles a diferents barriades de la ciutat. El format és casolà, similar al dels cartells amb els quals qualsevol particular anuncia el lloguer o venda d’una propietat. I diuen: “Préstecs de doblers. En una hora, avalant amb el seu vehicle. I continuï circulant amb ell”. Després d’això, només un número de telèfon. En cridar, respon un home, sense citar cap empresa. En un to fred i tallant, pregunta directament: “Quin vehicle tens i què necessites?”. És igual la marca que un digui, l’antiguitat o el nombre de quilòmetres. Immediatament, arriba la següent petició: “M’has d’enviar fotos. I fotos del marcador”, diu en referència al comptaquilòmetres. Però, com funciona exactament aquest sistema? “Com una casa de préstecs. Quant necessites?”, llança una pregunta de tornada. Diguem que 2.000 euros. “Al cap de 30 dies me n’has de retornar 2.500”. I si necessités més temps? “Llavors ja parlaríem. Seria més”. Més del 25% que està aplicant per a tot just un mes de termini. Però com caldria fer-ho? “Signes un contracte de compravenda amb opció de recompra. Em lliures la documentació oficial i la clau del cotxe”. És un particular o una empresa? “Una empresa. Envia’m les fotos i et continuu donant informació”.

Sense fotos no hi ha més informació. La conversa ha arribat a un punt mort. De les quatre preguntes que el periodista ha formulat, li’n sobraven tres. Totes les respostes han estat expeditives, i han deixat clar qui comanda.

L’anunci promet doblers ràpids, fàcils i poder continuar circulant amb el cotxe a canvi d’una quota o, en aquest cas, retornant l’import fixat en el termini acordat. Però aquest tipus de finançament amaga crèdits usuraris amb interessos que creixen exponencialment i asfixien el sol·licitant, ja en una situació vulnerable en recórrer a aquestes ofertes enganyoses. “Els qui ofereixen aquests crèdits solen ser prestadors no inscrits ni regulats pel Banc d’Espanya. La majoria són persones d’ètnia gitana que disposen d’una quantitat important de doblers negres provinents d’altres activitats, com el narcotràfic. Utilitzen els préstecs com una forma de blanqueig”, assenyala el president de l’Associació de Consumidors de les Balears (Consubal), Alfonso Rodríguez.

És aquesta una forma evolucionada o, si es vol, més tosca d’usura, exempta dels tràmits burocràtics d’empreses dedicades a aquesta mena de crèdits. “Et fan signar un contracte de compravenda, però no el tramiten. Es queden amb els papers del vehicle i la fitxa tècnica. Solen donar-te un mes per retornar-lo. Si no pagues el préstec, utilitzen mètodes de coacció per recuperar els doblers. T’amenacen físicament i et donen una pallissa sense problemes. Al final, se’n van a la Direcció de Trànsit i fan el traspàs de propietari”, relata.

El negoci és rodó per al prestador, que ha taxat el vehicle molt per sota del seu valor en el mercat de segona mà. El client està en una situació de desavantatge, exposat a mesures opaques i, en molts casos, limitades a un acord verbal. “És un producte al qual recorren persones desesperades, un per al qual no importa si tens deutes reconeguts en l’ASNEF (Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit)”, afegeix Rodríguez.

El president de Consubal reconeix que l’associació rep aquestes setmanes consultes per saber “com funcionen aquests préstecs i si són legals”. La resposta és clara: “Els prestadors són delinqüents, part d’una trama delictiva. Els diem que s’allunyin d’aquesta mena de préstecs i els advertim que poden sofrir danys físics”. Tot i el component delictiu que apunta Rodríguez, la Policia Nacional no té denúncies sobre aquest tema, segons la Prefectura de Palma. “Sol passar quan es tracta d’un engany”, justifica Rodríguez. “Els que recorren a aquests préstecs no denuncien perquè moltes vegades es tracta de persones amb problemes d’addiccions o amb antecedents policials. I els que no es troben condicionats per a això, senten vergonya per l’engany i por a les represàlies”, afegeix.

El Banc d’Espanya estableix unes taules que determinen els tipus d’interès que han d’aplicar-se als préstecs. Més enllà d’aquests límits, es considera usura. No obstant això, els prestadors particulars privats (siguin una persona física o jurídica) han trobat fórmules per esquivar els topalls i les conseqüències legals. Almenys, aparentment. “Si el màxim és, per exemple, un 13%, li van afegint comissions d’intermediació, estudi o valoració del préstec que van engrossint els interessos fins a arribar a valors superiors al 20%”, explica l’advocat Mateo Juan, soci de Buades Legal.

Una llei de 1908

La Llei de la Usura, també coneguda com a Llei Azcárate i aprovada el 23 de juliol de 1908, regula la nul·litat dels contractes de préstecs usurers. “Malgrat la seva antiguitat, continua vigent perquè funciona bé i s’ha anat adequant”, certifica Juan, qui detalla els dos supòsits pels quals un préstec serà considerat usura i, per tant, nul als tribunals: quan el tipus d’interès és manifestament superior al normal del mercat i quan “es creï una ficció” per fingir que el sol·licitant ha percebut una quantitat superior a la que se li ha lliurat. En aquest segon cas –molt freqüent en crèdits usurers en els quals s’hipoteca un immoble– una persona sol·licita, per exemple, 100.000 euros i li sumen 20.000 en despeses d’intermediació que van al mateix prestador. “Al final, ho inclouen tot en el capital. Tu reps 100.000 euros, però reconeixes haver rebut 120.000 euros. I això és el que consta sobre el paper. Hi ha una ficció. S’han simulat uns serveis que no s’han prestat. En cas d’acreditar-se aquesta ficció, el contracte seria nul i el sol·licitant només hauria de retornar el capital. I no, els interessos”, explica Juan.

En el cas dels crèdits pel cotxe anunciats massivament a Palma “l’anunci és un esquer”. “Et diuen que et donen un préstec i el que contacta no vol vendre el seu cotxe, però s’articula com una compravenda. Per tant, és una simulació i, conforme a la llei d’Usura, és nul. A més, el delicte no prescriu. No obstant això, si el vehicle es vengués a un tercer, el propietari l’hauria perdut. Fins i tot així es podrien demanar mesures cautelars a Trànsit i argumentar que aquest cotxe està subjecte a una demanda. Hi ha maneres d’aconseguir recuperar-ho”, argumenta l’expert.

La laxitud en la concessió de crèdits permet que persones com Sebastià, de 70 anys, incapacitat, tutelat i impossibilitat per sol·licitar crèdits n’obtingués un de 300 euros “per ajudar a un amic” L’entitat financera li ho va fraccionar en quotes de 70 euros, de les quals en va abonar tres. Avui li reclamen 800 euros, gairebé el triple de la quantitat sol·licitada. “Tot va ser per telèfon. Mai em va arribar la documentació. No em varen explicar les condicions. Només vaig donar el meu número de compte i a les 24 hores tenia els doblers ingressats”.

La gent gran és especialment vulnerable als enganys per crèdits usurers. Als pobles encara existeix la figura del prestador, algú de confiança de la família. “Són els falsos samaritans. A vegades es dona la paradoxa que algunes persones podrien haver obtingut el préstec que necessiten simplement en el banc. Per desgràcia, la usura va arribar per quedar-se. Sempre hi haurà subjectes que s’aprofitin de les necessitats alienes. Uns ho faran de forma més basta i altres, per donar-li formalitat, vindran a veure’t en vestit jaqueta. Però tots són usurers creadors de ficcions, disposats a enganyar el més feble” conclou Juan.