Laboral
Economia05/05/2023

Acord entre sindicats i patronal per incrementar els salaris un 10% fins al 2025

El nou marc estatal de negociació és una guia orientativa per a empreses i treballadors a l'hora de pactar pujades salarials

MadridLa fumata blanca està molt a prop. CCOO, UGT i la CEOE han tancat aquest divendres un preacord per incrementar els salaris. En concret, després d'un any de conflicte, sindicats majoritaris i patronal han pactat desbloquejar un nou acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC). Aquest acord estava caducat des del 2019 i és el marc estatal de referència per a empreses i treballadors a l'hora de revisar els convenis col·lectius i, per tant, futurs increments salarials. Això vol dir que no s'aplica de manera directa o automàtica, sinó que és una base per als convenis col·lectius que s'hagin de negociar.

Després de reprendre les negociacions al març, aquest divendres la UGT, CCOO i la CEOE han acordat un augment salarial del 4% per al 2023, del 3% per al 2024 i del 3% per al 2025, segons ha avançat la Cadena SER i ha confirmat l'ARA per fonts properes a la negociació. Tanmateix, les xifres encara podrien variar lleugerament perquè els agents socials s'han donat uns dies més per tancar tots els elements. Així doncs, formalment la taula de negociació no està tancada.

De fet, des de la UGT mantenen que s'estan tancant alguns serrells de la negociació –l'AENC no només hi inclou canvis salarials sinó també de condicions laborals– i fonts de la patronal prefereixen "ni confirmar ni desmentir" la informació i referir-se també als "serrells" pendents. "La valoració final la farem quan tinguem l'acord en conjunt, però és veritat que hi ha perspectives que serà imminent", ha explicat el secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, després de la reunió d'aquest divendres. "[L'AENC] està molt tancat i quan està tancat les parts essencials no solen canviar", ha afegit Álvarez en relació amb les xifres conegudes. "Estem molt a prop de l'acord", ha confirmat més tard el líder de CCOO, Unai Sordo.

Cargando
No hay anuncios

Finalment, s'ha pactat incloure-hi una clàusula en funció de l'evolució dels preus que podria suposar un increment addicional dels sous d'un 1%. Sobre aquest element, però, queda conèixer encara la lletra petita. Ara bé, s'ha tancat la porta a possibles clàusules de salvaguarda que actualitzarien els sous de manera automàtica en relació amb la inflació, com havien demanat els sindicats en el seu moment, així com un increment retroactiu que afecti el 2022. Amb tot, cal tenir en compte que aquest acord encara l'hauran de ratificar els òrgans de totes les organitzacions implicades. Està previst que ho facin la setmana que ve.

La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha celebrat l'acord a través d'un tuit: "Vull agrair als agents socials un acord tan important destinat a protegir els salaris de les persones treballadores", ha assegurat. I afegeix: "Les organitzacions sindicals i patronals tornen a estar a l'altura del nostre país".

Negociació amb dificultats

La negociació de l'AENC es va paralitzar l'any passat, després que la patronal s'oposés repetidament a actualitzar els salaris per la inflació. Aquest acord és clau per als prop de 1.300 convenis que, segons calculen els mateixos agents socials, estan pendents de renovar-se en un moment en què la pèrdua de poder adquisitiu castiga les butxaques dels treballadors. Les converses es van reactivar al març, quan els sindicats van presentar una nova proposta, però la situació va arribar a un punt d'inflexió aquest Primer de Maig, quan la ministra de Treball, Yolanda Díaz, els va urgir a arribar a una entesa aquest mateix mes.

Cargando
No hay anuncios

L'AENC pot afectar potencialment tots aquells treballadors assalariats les feines dels quals estan regides per un conveni col·lectiu a Espanya. Segons càlculs sindicals, a Catalunya serien al voltant del 91,5% d'aquests empleats. És a dir, que restant els funcionaris, estem parlant de prop de 3 milions de persones. No obstant això, cal tenir en compte que es tracta d'un marc de negociació i no d'una obligació, però que podria determinar els convenis col·lectius que se signin en els pròxims tres anys. A més, un dels elements clau de l'AENC és que facilita la negociació en aquells sectors on el paper dels sindicats és més dèbil. En canvi, sectors amb forta presència sindical solen aconseguir desencallar convenis molt més fàcilment i, fins i tot, amb increments més elevats.

Aquest dimarts el president de la CEOE, Antonio Garamendi, havia descartat arribar al conflicte amb els sindicats i apostava per acostar posicions pel que fa a l'AENC. En una entrevista a la Cadena SER va assegurar que totes dues parts hi estaven treballant i va remarcar que "la discreció acostuma a ser la clau per arribar a bon port". "No és cert que ens hàgim aixecat [de la taula de negociació], però el que van plantejar l'any passat els sindicats no ho podíem acceptar", va insistir a dir el representant dels empresaris.

Cargando
No hay anuncios

Tempesta inflacionista

L'escalada de preus del 2022 va ser el gran obstacle a l'hora de tancar una actualització de l'AENC. Al llarg de l'any, els salaris es van moderar si es tenen en compte les xifres d'inflació que es van registrar (superant els dos dígits a l'estiu). Un dels grans temors era que, en funció dels increments que es pactessin, es produïssin els anomenats efectes de segona ronda. És a dir, que els increments salarials impulsessin de nou el consum, i s'incrementessin així encara més els preus.

A ulls del govern espanyol, però també d'organismes supervisors com el Banc d'Espanya, calia arribar a un pacte de rendes: arribar a un acord per repartir els danys del xoc econòmic produït per la guerra a Ucraïna i que no recaiguessin només sobre els treballadors. Els sindicats, però també la patronal, sempre han defensat que el pacte de rendes no només podia incloure l'AENC, sinó també altres elements com les pensions o, fins i tot, mesures fiscals.

Cargando
No hay anuncios

Per al Banc d'Espanya, el 2022 hi va haver un pacte de rendes "implícit". És a dir, que hi va haver un repartiment dels danys econòmics similars entre empreses i treballadors. A ulls de l'organisme, els treballadors han perdut poder adquisitiu, però les empreses han mantingut la moderació a l'hora de traslladar els costos als productes finals.

Cal recordar que l'any 2022 va tancar amb una inflació d'un 8,4%, mentre que els salaris van créixer, de mitjana, un 2,8%, segons les dades publicades pel ministeri de Treball sobre els convenis del 2022, que afecten uns 9 milions de treballadors. Malgrat que la xifra és més alta que l'increment mitjà del 2021 (1,5%), segueix molt per sota de la inflació.