La diversitat sexual cerca més acceptació

Palma"No tothom s’atreveix a dir que és bisexual, perquè hi ha una sèrie de prejudicis molt arrelats encara. Hi ha més pressió social en aquest sentit”. Noelia Mellado té 25 anys, és bisexual i ho viu com ha de ser: “amb orgull”. Ha tingut tres parelles estables i amb cada una ha viscut unes experiències particulars, tant vitals com sexuals. Té un discurs crític, perquè ho ha viscut ella mateixa, i és conscient de les dificultats afegides que comporta ser bisexual, tot i estar, com diu, “en ple segle XXI”.

Clixés, n’hi ha un grapat, i pel que explica estan força endinsats en el conjunt social. En posa un exemple citant Woody Allen, qui deia que “ser bisexual significa tenir el doble de possibilitats en una cita”. Aquest punt de frivolitat es manté i es veu els bisexuals com els indecisos del grup, un fet que dista molt de la realitat personal. Mellado explica que, en una cita amb un home, ell li va proposar de fer un trio pel fet de ser bisexual. Però també apareix la por de l’altre: “Potser em deixes perquè t’enamores d’una dona”. Bifòbia.

Aquests prejudicis constants també els viuen les persones lesbianes. Virginia Vallejo és companya de feina de Mellado a l’associació Ben Amics. En el seu cas, creu que existeix una “franja d’edat” que estableix una clara dicotomia sobre el lesbianisme. És a dir, ara les joves tenen molts referents públics, segons Vallejo: “El que m’arriba de joves adolescents és que ser lesbiana està molt bé”. Tot i així, a partir de certa edat, l’escletxa generacional es fa veure: “Les més joves no tenen aquesta càrrega que duen les dones lesbianes de més de 30 anys. A mesura que tens més edat, s’invisibilitza aquesta orientació”. De fet, ella en té 33 i ha viscut pressió social quan era adolescent. Apunta que l’assetjament escolar és una evidència indiscutible i que tot el que no encaixa dins una norma social establerta és objectiu de situacions de discriminació, vulnerabilitat o risc.

Vallejo va tenir la primera experiència sexual a 16 anys. Començava a prendre consciència de la seva orientació, però aquella vegada va ser amb un al·lot. “Va sorgir”, es limita a explicar. Després ha tingut cinc relacions estables i ara té parella. La seva vida sexual creu que “és important. No m’atreviria a dir que és el 50% de la relació, però té importància. És una manera de connectar físicament amb la teva parella o el que sigui a un altre nivell. Pots tenir-hi afinitats, però el tema del sexe és una part íntima”.

Per Noelia Mellado també té importància, però té claríssim que s’ha d’enamorar de la persona. Si li demanen per les diferències sexuals entre fer l’amor amb un home o una dona, diu que és complicat de definir, perquè depèn de molts factors. “Tot depèn de com ho facis tu, com ho faci l’altra persona. També depèn del que tingui cadascú; potser et pots aprofitar que té quelcom que no té aquest altre”, però no li agrada fer divisions. Vallejo opina de la mateixa manera, que va “en funció de la química”.

En aquest sentit, tampoc saben definir una preferència sexual. “Depèn de la connexió, independentment de les pràctiques sexuals que puguis fer. Independetment de si és una relació de llarga durada, una trobada esporàdica o si és sexe per sexe”.

Sexualment, Vallejo opina que no s’arriba a una monotonia, sinó que canvia la manera de veure-ho i viure-ho. “Clar que tens una època de passió visceral, però després això es calma. Es reformula el sexe, no és que es perdi intensitat ni capacitat de connexió”. En aquesta línia, apunta que va en funció del ritme i de la necessitat de cada una de les parts de la parella: “Hi ha gent que potser et diu que necessita sexe cinc vegades a la setmana, i d’altres que amb dues vegades ja li basta”, reflexiona. Per Mellado és important la comunicació, perquè per ventura un vol provar coses noves i l’altre no: “S’han de parlar segons quines coses”.

Pornografia lèsbica

Vallejo té clar que quan es parla de pornografia lèsbica s’ha de tenir en compte que està produïda per a la mirada dels homes: “La varietat que hi ha en el porno és molt reduïda. Encara que siguin dues ties que s’ho estan muntant, és repel·lent veure aquesta imatge que no és real. Sortir del tema del coitocentrisme, la humiliació cap a la dona...”.

Mellado explica que ella va decidir fer una prova i cercar pornografia i bisexualitat al Google. “Les primeres imatges, els primers vídeos, són molt similars tots. Sempre un home, i la resta era un trio o una orgia. És la mateixa visió en repetides ocasions. No hi ha una pornografia enfocada al col·lectiu bisexual”, assegura.

Un altre dels prejudicis més greus que s’obren, ja sigui a partir de la pornografia o la resta de la imatgeria col·lectiva, és el tema de la prevenció de les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). Diu que sembla que, pel fet de tenir relacions lèsbiques, la gent ja pensa que no es poden infectar.

El sistema no està preparat

Vallejo creu que el sistema ‘pensa’ des d’un punt de vista heterosexual, fins i tot les consultes ginecològiques. “Els dic que no tenc relacions heterosexuals i no saben com xerrar-te”, confessa. El col·lectiu trans també viu una situació forçada. Vallejo opina que està “més invisibilitzat” i que hi ha molts problemes en el mercat laboral i, fins i tot, a les escoles. Mellado creu que és important que les institucions que facin conferències, per exemple, tampoc les invisibilitzin, que puguin donar el seu testimoni. I si sexualment hi ha molts prejudicis, en el cas trans la realitat s’amplifica.