El videoclip en 'catalanglish' sobre el turisme a Barcelona amb desenes de milers de visualitzacions

En el debat sobre les derives de l'esquerra i sobre la manca de militància entre les noves generacions s'ha instal·lat la idea que les anomenades polítiques de la identitat, com el feminisme o la perspectiva queer, han substituït o desplaçat la lluita de classes i el combat contra el capitalisme com a eixos essencials d'aquesta ideologia. Propostes com la del videoclip I love Barcelona, de Svetlana, contradiuen aquesta afirmació. El duet del Poblenou, que des del 2020 formen Júlia Díaz i Roc Bernadí, va estrenar fa un parell de mesos aquesta peça audiovisual a partir del tema homònim que forma part de Sarnalona, l'EP que han publicat amb Propaganda pel Fet! Inesperat himne cantat en catalanglish i a ritme de tecno abrasiu contra la turistificació brutal que pateix la capital catalana, I love Barcelona porta més de vuitanta mil reproduccions a YouTube.

Svetlana forma part d'una nova onada de grups en català molt conscients de la importància de la imatge en la construcció del seu projecte. Aquesta aposta la traslladen també als videoclips, un format que, ja sigui per qüestions de pressupost o de mandra creativa, sovint queda reduït a registrar la banda cantant en un grapat de localitzacions diverses, en lloc d'explorar el seu potencial com a generador d'universos visuals en consonància tant amb el tema que acompanya com amb el grup que el protagonitza. Amb videoclips com I love Barcelona, Svetlana també es desmarquen de la cantarella de la despolitització de les noves generacions de música en català, una discussió que es va encendre sobretot arran de l'emissió l'estiu passat de La banda del pati, el Sense ficció dedicat a la nova escena musical en la nostra llengua. I ho fan a més des d'unes coordenades estètiques diferents.

La contundència política en la música s'associa a gèneres com el rock, el punk o la cançó protesta. I a imatges agressives o sòbries. L'epònim del músic compromès és el rocker amb arracada d'anella o el típic cantant de hardcore l'estil del qual és no tenir estil. El pop, les estètiques cridaners i els colors vius s'han vinculat tradicionalment a la frivolitat, l'hedonisme o la preocupació per la imatge per sobre dels principis. Svetlana trenca amb aquests tòpics des d'una estètica queer i pop de colors llampants i una clara consciència performativa. A I love Barcelona, la parella recorre diferents escenaris de Barcelona, de Colom al Born, tot portant al paroxisme grotesc els comportaments típics (de menjar paella a anar de compres) dels visitants que adoren la ciutat perquè a ells "la bossa els sona". La seva perspectiva explícitament queer es fa palesa no només en aspectes estilístics. També en la colla de convidades: just a l'inici, un grup de turistes segueixen les explicacions d'un guia que encarna Marc Giró. L'acompanyen representants de l'escena drag catalana, com Jèssica Pulla, Ofèlia Drags i Àlex Marteen, la cupletista Glòria Ribera, Las Glorias Cabarateras, l'artista Montserrat Anguiano, i figures del món de la comunicació que, com Giró, estan canviant els referents i els imaginaris culturals del país: Albert Bazán, Marc Cadafalch, Laura Grau i Alberto Gadel.

Amb tota una sèrie de números coreogràfics de gesticulació laocoontica que tenen lloc en diferents escenaris de la ciutat, Svetlana també converteixen el videoclip en una estratègia de reapropiació dels carrers de Barcelona com a escenari per a la lluita politicoartística des del petardeig.