'Twist&Txékhov', la reposició

PalmaQui pensi que l’inoblidable record de la primera representació, l’any 1995, de Twist&Txékhov minvaria o eliminaria alguna de les possibilitats de gaudir de la reposició va errat. L’únic que s’ha perdut pel camí és la seva càrrega sorprenent. Després de quaranta anys d’Iguana Teatre i trenta d’aquest muntatge, l’únic que ens podria sorprendre de la formació seria un bunyol teatral, però, com deia el torero: “El que no pot ser no pot ser, i a més, és impossible”. Del que no hi ha cap dubte és que Twist&Txékhov va ser la gran revolució teatral de la nostra història. Fou una glopada d’aire fresc en el món del teatre, ja no tan sols per la manera d’encarar la interpretació, sinó des de l’elecció, concepció i estructura de l’obra. Quan el més habitual hauria estat recrear La gavina, L’oncle Vània o L’hort dels cirerers, que l’autor cotitzava a l’alça, Pere Fullana es va treure de la cistella una inversemblant i meravellosa miscel·lània feta de nou contes d’Anton Txékhov com si fos un de sol. Un petit fos a negre va sembrant l’escenari de les diferents històries abonades amb trets beckettians, els quals transcorren a un ritme tan àgil com lleuger. Vam quedar bocabadats. N'hi havia un bon motiu.

La reposició, tal qual, perquè ni és revisió, ni relectura, ni una nova versió, tenia un cert perill, que no deixava de ser un repte, el de la nostàlgia. Un repte que Iguana Teatre ha franquejat amb nota i, a més, ho ha fet sense gaires canvis,. Quasi cap mínimament perceptible, fins i tot amb la mateixa escenografia i idèntic vestuari. Aquest Twist&Txékhov, que també és aquell, el protagonitzen Carles Molinet, que repeteix personatge, com si no hagués passat el temps, acompanyat per Catalina Florit i Xavier Frau, els quals han assolit el relleu amb idèntic resultat. No era ni és senzill posar-se en la pell de vint-i-set personatges, nou per part de cada un dels protagonistes, amb tanta fluïdesa com eficàcia. Van de l’un a l’altre amb un senzill i minúscul canvi en el vestuari. Ara unes ulleres, ara un capell, ara una jaqueta, per anar d’una història a una altra de manera gairebé indiscernible. De fet, no queda molt clar que no siguin els mateixos personatges, que no ho són, però com a mínim, tots tenen algun minúscul tret que els acobla de manera molt subliminar amb l’anterior.

Per una altra banda, de manera inversemblant, el muntatge tampoc no ha perdut contemporaneïtat. Amb trenta anys a sobre, la dramatúrgia que signen Carme Planells i Pere Fullana encara atresora totes i cadascuna de les virtuts que encimbellaren la formació per ja no baixar ni un esglaó al llarg de la seva existència. Han estat quaranta anys, que no són pocs ni han estat un camí de roses, sempre al capcurucull. Celebrar l’aniversari amb la reposició de Twist&Txékhov, a més d’un encert, és un regal, doble per als que la veiérem al seu dia i immens per als que ho podran fer ara per primer cop.