El Sónar és de Maria Arnal

BarcelonaTots els camins de la segona jornada diürna del Sónar portaven a Maria Arnal. Tancat el projecte amb Marcel Bagés (memorable rave còsmica al festival el 2022), Arnal ha estat uns anys investigant, entre altres coses, les possibilitats expressives de la intel·ligència artificial. De fet, va ser reconeguda als premis S+T+ARTS per la instal·lació Maria CHOIR que formava part de l'exposició IA: intel·ligència artificial del CCCB i en què va col·laborar amb científics del Barcelona Supercomputing Center. També ha canviat d'agència de representació, i ara treballa amb Live in Dallas, la mateixa que porta artistes i grups com Rigoberta Bandini, La Élite i gavina.mp3. Estirant el fil d'experimentació vocal va fer la banda sonora de la pel·lícula Polvo serán, i ara per fi presenta un nou espectacle titulat Ama. El Sónar, obert de mena a estrenes d'aquest tipus, li ha cedit el SonarHall en horari rellevant (les 20.45 h) per estrenar-lo, i el públic l'ha omplert amb entusiasme i reverència.

Abans de l'actuació la pantalla reproduïa un comunicat signat per Maria Arnal & Equip en què es condemnava "el genocidi que el govern israelià infligeix al poble palestí" i es recordava que (tot i pertànyer al fons proisraelià KKR) el Sónar, "complint els requisits" de la plataforma propalestina Boicot, Desinversions i Sancions (BDS), ja no té "com a patrocinadors empreses com Coca-Cola i McFlurry". "La nostra estratègia difereix de la cancel·lació [que han fet altres artistes], però persegueix la mateixa finalitat: una Palestina lliure. Acompanyeu-vos i fem que l'escenari sigui un altaveu que cap ocupació pugui silenciar", acabava el comunicat. Tot seguit ha començat un concert dedicat exclusivament a Ama, i en el qual hi ha hagut moments en què la intel·ligència artificial ha estat una eina amb la qual cinc ballarines de La Veronal (la companyia amb la qual va coincidir a Polvo serán) han modulat la veu d’Arnal mitjançant un dispositiu que portaven al braç. Més enllà de la tecnologia i la coreografia hi ha les cançons i una proposta que manté el ball i el pop com a ànimes. Agermanant d’alguna manera Rosalía amb Tarta Relena i amb la mateixa Arnal Sibil·la de club nocturn, Ama obre una nova etapa tan exploradora com accessible, i almenys amb un parell de temes amb estatus de hit: Que me quiten, Esquinitas i un Tic-toc que és carn de rave.

El format no es menja la proposta, sinó que la propulsa i fa que la veu s’expandeixi amb sonoritats familiars, perquè és humana, però també amb sonoritats noves, que deixen l'autotune en eina paleolítica. No hi falta l’orgue, un altre dels camps d’investigació d’Arnal, i present en peces com Por tus penas. El repertori és majoritàriament en castellà, tot i que amb alguna peça en català, com la versió de la cançó de bressol valenciana La meua xiquetaés l'ama, que ha interpretat amb la cantaora Tania García i el guitarrista flamenc Yerai Cortés. "Sou el primer públic que veu aquest espectacle!", ha exclamat Arnal agraïda abans d'acomiadar el concert mostrant una pancarta amb el missatge "Palestina lliure".

Niño de Elche, Refree i Tarta Relena

Jornada de fidelitats, al Sónar de Dia. Artistes que sempre han trobat la complicitat del festival han actuat al recinte firal de Montjuïc. A més de Maria Arnal, també hi havia el Niño de Elche, aquesta vegada amb Raül Fernández, Refree, socis de diferents aventures. La que porten de cap ara és Cru+es, amb la col·laboració de la directora escènica Marta Pazos. Al SonarComplex, pràcticament amb tot l’aforament ple, han recompensat l’expectativa, tot i que la proposta encara té recorregut per madurar. Han començat entre tenebres, amb tres focus blaus generant contrallum mentre desplegaven una litúrgia pesarosa sobre mort, dolor, fe i oblit: capes d’electrònica fent de coixí de la veu del postcantaor sense estridències ni estirabots en la primera part i amb més agressivitat rítmica després. Més endavant han sortit de la tenebra per seure més a prop del públic, un amb el micro a la mà, l’altre amb la guitarra acústica. Quina pessigada d’emoció han aconseguit amb aquest format, abans de tancar l’espectacle tornant a l’electrònica i l’evocació de sonoritats d’orgue mentre el Niño de Elche cantava enfilat en un caixó com un anacoreta. També fidels al Sónar és el duo barceloní Tarta Relena, que al mateix Complex ha exhibit el meravellós directe del disc És pregunta que va presentar l'any passat a la Fira Mediterrània de Manresa.

Una gentada a mitja tarda

A mesura que avançava la tarda, el recinte s'omplia de gent. A les cinc de la tarda al SonarHall ja va tenir força públic el grup britànic Plaid, que representa aquella electrònica que forma part de l'ADN del Sónar pràcticament des de la primera edició, ara evolucionada i amb un elegant encant futurista, amb ritmes de textures sòlides (a vegades molt contundents) i minimelodies plenes de llum. El que han ofert és com la banda sonora d’un futur que no serà una successió de catàstrofes sinó un lloc on es podrà ballar sense suar. Maniobres agradables en la foscor de l’espai. Al mateix escenari, i llavors amb una gentada, la vibració implacable d'Alva Noto i Fennesz homenatjaven Ryuichi Sakamoto mentre el SonarVillage, que abans havia ballat amb la refrescant sessió de dub d'Adrian Sherwood, bullia amb el portuguès Branko (ex Buraka Som Sistema) i el boca-orella feia que molts espectadors fessin via cap al SonarPark per ser testimonis de l'indescriptible xou dels brasilers Teto Preto, amb bandera palestina a l’escenari i com a vestuari.