Al Sónar més polèmic també hi ha ganes de ballar

BarcelonaEspanya i Palestina han portat aquest dijous al plenari de les Nacions Unides una resolució de condemna a la invasió israeliana de Gaza. El mateix dia s'inaugurava a la Fira de Montjuïc la 32a edició de Festival Sónar. És una edició marcada per la retirada d'una trentena d'artistes, disconformes amb KKR, el fons proisraelià que l'octubre del 2024 es va convertir en l'inversor principal de Superstruct Entertainment, l'empresa que va comprar el Sónar el 2018. Posteriorment, el festival va sumar una vintena d'artistes, amb la qual cosa el cartell presenta, numèricament, un 87% de la programació prevista inicialment. Entre les ultimíssimes incorporacions, una llegenda del house de la magnitud de Todd Terry.

Els festivals musicals acostumen a ser bombolles sovint alienes al context sociopolític, però també n'hi ha com el Sónar, que han estat més permeables a la realitat i on els artistes hi han trobat sempre un espai per expressar-se críticament. Aquesta vegada, però, la realitat a Gaza ha tingut un efecte que era imprevisible abans de l'entrada de KKR a Superstruct i, per tant, al Sónar i altres festivals com el Viña Rock i el Brunch Electronik.

Un dels artistes que amb més arguments ha entomat la contradicció de condemnar la violència de l’estat d’Israel i actuar al Sónar ha sigut Alizzz, que aquest dijous ha passat per l’escenari SonarPark. A mig concert (un molt bon concert), abans d’interpretar Què passa nen, ha recordat el que havia explicat a les xarxes socials i ha afegit “Palestina lliure” mentre onejava una bandera palestina entre el públic. Darrere, la pantalla mostrava el missatge “Llibertat x Palestina. Esborreu KKR. La cultura és nostra”. Alizzz ha cridat: “El Sónar també és nostre”. Abans, coincidint amb la cançó Dónde estás?, havia demanat al públic que s’impliqués més en el xou. No calia, perquè la gent ja responia ballant i cantant les cançons… mentre en alguns mòbils saltava l'alarma: a Madrid el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, demanava perdó a la ciutadania pel cas Santos Cerdán i deia que no havia d’haver confiat en qui fins aquest dijous era la seva mà dreta al PSOE. La realitat entrant al festival de manera col·lateral.

Altres participants en el Sónar també han mostrat el suport a Palestina, com la investigadora Margarida Mendes que ha dedicat a Palestina, i a altres pobles víctimes del "colonialisme" la conferència que ha fet al SonarComplex sobre l'ecologia geopolítica a propòsit del bosc de Bialowieza, un dels últims boscos verges d'Europa però travessat dramàticament per la frontera entre Polònia i Bielorússia. I la portuguesa Noia ha fet la sessió al SonarPark vestida amb una samarreta palestina.

Més enllà del que pugui expressar cada artista a l’escenari, i més enllà del comunicat del festival condemnant “el genocidi sobre el poble palestí”, la vida continuava com cada any al recinte firal de Montjuïc: concerts, sessions de DJ, el formigueig del Sónar+D, la xafogor barcelonina (especialment emprenyadora quan no bufava el vent), espais promocionals d’hotels (Melià), paper de fumar (OCB), roba (Lacoste), cotxes (Nissan) i ulleres (Ray-Ban), entre d’altres, i cervesa Estrella Damm a 6 euros, 50 cèntims més que l’any passat (i un euro més que al Primavera Sound).

De Taüll al house

Una de les novetats d’enguany és la instal·lació Lux mundi, un projecte comissariat per Antònia Folguera (comissària del Sónar+D) que es va estrenar l'any passat a Taüll. Es tracta d’una reinterpretació audiovisual dels frescos de Sant Climent de Taüll feta per commemorar els 900 anys de la consagració de l’església. Alba Corral, Masso, Desilence, Hammill Industries i la música en directe de Tarta Relena homenatgen el romànic amb criteri i sensibilitat digital, amb superposicions abstractes i lumíniques molt ben trobades damunt la recreació de l’absis. No s’aconsegueix la intimitat i la intensitat que es va poder experimentar a la Vall de Boí, perquè al Sónar es fa en una mena de capsa sense sostre i s’hi escolen els sons i el brogit dels altres escenaris, però en preserva l’emoció transcendental.

Just al costat, al SonarHall, Chano Domínguez i Bronquio han estrenat Calle Barcelona, un homenatge al carrer d’Algesires on va viure Paco de Lucía. És una iniciativa del Taller de Músics amb la col·laboració del Sónar, la SGAE i la Fundació Paco de Lucía. El jazz progressiu flamenc de la formació comandada pel pianista gadità conflueix amb les aportacions electròniques del productor de Jerez Santiago Gonzalo, àlies Bronquio, l'interessant col·laborador de la cantaora Rocío Márquez. Sempre amb Paco de Lucía com a referent emocional, la proposta recull l’herència musical del guitarrista i combina diferents colors, entre els quals destaca el del trompetista Pol Garcia i el de la cantaora Irene Ribas. Fora bo que tingués més recorregut en directe. L'agradable foscor del SonarHall també ha acollit la proposta de la madrilenya Nina Emocional, assenyalada com un dels talents emergents a seguir. Tota sola, amb una escala i una plataforma com a elements escènics, i unes ballarines que apareixien a poc a poc, desplega un notable melodrama auster, per minimalista, i misteriós.

A la llum del dia, sota l'immens tendal del SonarVillage, és on la primera jornada del festival ha mostrat que en l'edició més polèmica també hi ha ganes de ballar. Moltes, de fet, com ha quedat palès en la sessió del nord-americà Todd Terry. Pioner del house de Nova York, a vegades al servei de grans dives de la música de ball com Jocelyn Brown i subministrador de remescles extraordinàries per a Everything But the Girl, Björk o Michael Jackson, ha lligat reclams melòdics familiars en una sessió impecable rítmicament, més estiuenca que de club nocturn, amb molt de house, excursions breakbeat i alguna sortida llatina. I sempre donant peixet de primera qualitat impassible darrere les ulleres de sol, amb aquella dignitat que mostren els que saben que tenen la paella del house pel mànec.