Crítica de sèries
Cultura 16/01/2020

'Servant': la pertorbadora sèrie gurmet de Shyamalan

La proposta combina els terrors de la maternitat i el 'gore' de l'alta gastronomia

Eulàlia Iglesias
3 min
L'actriu Nell Tiger Free a la sèrie 'Servant', de Shyamalan

'Servant', de Tony Basgallop i M. Night Shyamalan

En emissió a Apple TV

Aquest cap de setmana s'estrena l'últim capítol de la primera temporada de Servant, la sèrie creada per Tony Basgallop i apadrinada per M. Night Shyamalan, que s'ha consolidat al llarg d'aquests primers deu episodis com una de les propostes més sòlides d'Apple TV. La sèrie genera d'entrada un dilema a l'hora de parlar de la seva autoria. Tony Basgallop n'apareix com el creador, però el director d'El protegit (2000) s'ha presentat a tot arreu com el seu responsable artístic, el que comenta les decisions que tenen a veure amb la durada (episodis de mitja hora en un drama, visca!), el to o la posada en escena. I és que la sèrie és molt Shyamalan en la majoria dels aspectes. Té lloc a Filadèlfia, s'inscriu en el gènere fantàstic a partir de crear unes atmosferes d'extrema inquietud sense necessitat de recórrer al terror explícit i dibuixa un escenari que amaga una realitat pendent de revelar-se.

Dorothy (Lauren Ambrose), periodista televisiva, i Sean (Tony Kebbell), xef estrella, han perdut el seu nounat, Jericho. Quan engega la sèrie, veiem que Dorothy tracta una nina reborn com si fos la seva criatura, i el marit i la mainadera, Leanne (Nell Tiger Free) li segueixen el joc. Una situació recargolada però possible en un escenari de teràpia per a una persona amb un xoc traumàtic. La sorpresa arriba, ja en el primer episodi, quan en el lloc del simulacre de bebè n'apareix un de real. A partir d'aquí es plantegen dos enigmes (i algun altre de retruc): qui és el nou bebè i com ha arribat allà, i quin paper juga en tot plegat la mainadera.

Així, com en gairebé totes les pel·lícules de Shyamalan, es genera una intriga que en principi serà resolta en l'episodi final (o en les pròximes temporades; el director ha afirmat que havia previst 60 episodis en total!). Però, com també és habitual en l'obra del director d'El sisè sentit (1999), el seu principal atractiu no es redueix a solucionar aquests misteris. Ans al contrari, Servant és una de les poques sèries actuals que pot presumir de crear una atmosfera inquietant a partir d'una exquisida concepció de la posada en escena, més enllà de l'argument. Basgallop i Shyamalan elaboren un gòtic urbà a partir d'una premissa poc freqüent com és la mort d'un infant com a por suprema dels pares, i un subtext molt més habitual al cinema de terror nord-americà: el xoc entre una societat urbana, rica, sofisticada i descreguda i uns habitants de la Nord-amèrica profunda replegats en les seves creences ancestrals. Leanne encarna aquesta última figura, que Dorothy contempla des d'un entendriment paternalista i classista, Sean des d'un cert escepticisme i el cunyat Julian (esplèndid Rupert Grint) des d'un evident recel.

L'ambient s'enrareix a partir de certs signes d'amenaça, però també a través de situacions quotidianes com les de la feina del Sean. Aquest xef especialitzat en delicadeses que només treballa per encàrrec du a terme tasques a casa com escorxar anguiles encara vives, farcir grills, usar la llet del pit de la dona per a esferificacions inverses (sic) o esmocar amb precisió un peix globus. D'aquesta manera, els responsables de Servant transmeten la qualitat perversa de la cuina d'autor, a més d'incorporar rituals de tortura i mort en la vida diària d'aquesta parella tan sofisticada. Servant integra així una sèrie de tocs perversos (també en escenes com l'alleujament de la mastitis a la banyera del primer episodi) poc habituals en l'obra de Shyamalan, sobretot en la més popular, però molt ben servits.

stats