Sant Jordi s'imposa: més lectors que turistes als carrers de Palma

PalmaJa fa temps que els que no hem deixat de recórrer el centre de Palma –que som els que ho hem de fer per feina, bàsicament– ens hem avesat a sentir com aquells que hi tornen després d’una temporada sense fer-ho se sorprenen davant la quantitat de turistes que s’hi troben. “Mira que ho sabem, que hi ha una gentada pertot, però fins que no hi ets no n’ets conscient”, exclamen. Per un dia, però, la riuada d’estrangers ha passat a un segon pla, perquè un Sant Jordi més han estat sobretot els lectors els que han omplit de bat a bat els carrers de Ciutat. “Sobren guiris”, resumia l’escriptor Pere Joan Martorell, “però avui els lectors ho compensen”. No és que hi hagués cap competició, o no almenys cap que fos oficial, però sí que feia cert goig formar part, per una vegada, de l’equip guanyador.

Des de primera hora del dia han estat sobretot famílies locals les que han començat a encalentir l’ambient d’aquest 23 d’abril. El fet que la jornada hagi coincidit amb les vacances escolars ha fet que els principals protagonistes del dia hagin estat sobretot infants, si bé el flux de gent ha anat canviant i a mitjan capvespre, a partir de les 5, era difícil distingir els tipus de públics que s’amuntegaven a les paradetes del carrer de Sant Miquel. El temps ha acompanyat gairebé tot el dia, amb l’excepció d’uns ennigulats que han comparegut a migdia, però que per sort no han arribat a descarregar. Així, les millors previsions s’han complert i el balanç dels llibreters era, a primera hora del capvespre, molt positiu. I això que encara quedava la part més important del dia, les darreres hores de la jornada que és quan les vendes es multipliquen de manera exponencial. Cal recordar que per Sant Jordi les llibreries es juguen entre el 8% i el 10% de la seva facturació anual i que, per tant, en un dia com avui qualsevol detall pot esdevenir transcendental. 

No és d’estranyar, doncs, que no hagi estat ben rebut el fet que les principals autoritats hagin anul·lat les tradicionals passejades oficials per les paradetes a causa del dol decretat per la mort del papa. “No és incompatible el dol amb donar suport en un dia com avui”, manifestava Miquel Ferrer, president del Gremi de Llibreters de Mallorca. Així i tot, tant Marga Prohens com el conseller de Cultura, Jaume Bauzà, com altres representants del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma han sortit a voltar, si bé ho han fet, segons deixaven clar, “a títol personal”. A qui també s’ha vist avui pel centre de Ciutat ha estat la presidenta del Congrés, Francina Armengol. 

Terrasses vs. signatures

Ben representativa del moment actual ha estat l’escena que s’ha viscut poc abans de migdia a la plaça Major, epicentre de Sant Jordi que veurem si pot mantenir el títol una vegada feta la reforma que ja té projecte guanyador. L’amo d’un dels bars que té terrassa en aquest espai privilegiat ha fet cridar la Policia per denunciar que, segons ell, l’espai que ocupava la taula per a signatures d’una de les llibreries impedia que els clients accedissin a les seves taules. “Són pura escòria”, resumia visiblement crispat l’escriptor Sebastià Alzamora, un dels que tenien previst signar just allà. Tanmateix, els llibreters han hagut d’accedir a reorganitzar la paradeta, cosa que ha servit per recordar als presents que la victòria dels lectors en aquest duel imaginari enfront dels turistes no és res més que un miratge que Sant Jordi ens regala cada any. Un miratge, això sí, dels que nodreixen l’esperit. 

“És el dia més bonic de l’any”, compartia Laia Alegret, llibretera de Drac Màgic, “i mira que enyor viure’l a l’altra banda perquè fa molt temps que no ho faig. Però crec que experimentar-ho com a llibretera és un autèntic privilegi. Per esgotador que sigui, que ho és, a tothom li agrada Sant Jordi, a tothom. És esclatant, és exultant, és sensacional!”, valorava amb un somriure contagiós. “Jo sempre ho he dit, que és un dia de moltíssima alegria, perquè és un dia de retrobament. Els escriptors es troben amb els lectors però també entre ells, com ho feim els llibreters”, proclamava Miquel Ferrer rere la paradeta de Rata Corner a la plaça del Marquès de Palmer, “i això posa de bon humor. Com ho fa el fet de regalar, perquè la majoria avui el que fan és comprar llibres que són per a altra gent, i és igual si ho endevines o no. La qüestió és que ja et poses content només de pensar en una altra persona a qui vols fer un regal, i aquesta alegria és contagiosa”. 

La ciudad y los perros

Ferrer escapava tot d’una de la pregunta sobre els més venuts de la jornada –un llistat que enguany el Gremi ha decidit compartir l’endemà de Sant Jordi– i ho feia amb la lliçó ben apresa com a president de l’entitat. “No suposen ni el 5% de les vendes del dia, és un llistat que no és gaire representatiu, en realitat”, afirmava. Tanmateix, a moltes de les paradetes coincidien amb el fet que un dels autors més demanats havia estat, de manera gens sorprenent, Mario Vargas Llosa. “És curiós veure que tants anys després la gent ve i et demana La ciudad y los perros”, compartia Xesc Sanchís, d’Embat, qui no dubtava a reivindicar els primers treballs de l’autor. “És millor que García Márquez, trob”, deia Sanchís, i si no ha trobat rèplica ha estat perquè els seus interlocutors han volgut mantenir l’esperit de pau que regnava un Sant Jordi més pels carrers de Palma. 

Deia Montserrat Roig que les ciutats són com les persones. I, com elles, també canvien d’estat d’ànim. De vegades pot semblar que estan malsofrides, d’altres sembla que pateixen ansietat. I cada 23 d’abril és evident que Palma ha tingut un bon dia, que s’ha aixecat amb el peu dret, que s’ha sentit francament bé. I això té a veure amb un grapat d’elements que són bastant senzills d’identificar per qualsevol que s’hi vulgui fixar: la cultura entesa com a font de connexió entre les persones; els espais públics convertits en alguna cosa més que un lloc de pas; la sensació de pertànyer a un temps i un lloc concrets, i propis; l’absència de fronteres de gènere, o d’edat; la recuperació de l’esperit col·lectiu en un moment d’exaltació individual; l’il·limitat poder de la paraula com a eina per canviar el món. 

Tanmateix, però, Sant Jordi és, per a bé o per a mal, només un dia a l’any. Ara que el Gremi de Llibreters ha estrenat –amb gran èxit, per cert– dos caparrots per reivindicar-lo com una festa popular, ja només falta que donin forma a una versió nostrada del Pobre de mí que entonen a Pamplona en acabar les festes de San Fermín. El cantaríem tots plegats, escriptors i lectors, periodistes i llibreters, residents i turistes, en acabar la jornada, per invocar l’esperit d’aquesta festa i intentar que es mantingui la resta de l’any. Aconseguir-ho sí que seria haver guanyat.