La crueltat i la bellesa de la natura explicades als infants

BarcelonaExplicar la complexitat del món als infants és sovint una tasca difícil que el director suís Claude Barras (Sierre, 1973) domina amb sensibilitat i profunditat. Primer ho va fer amb La vida d'en Carbassó (2016) —nominada als Oscars i premiada als Cèsars, els Premis del Cinema Europeu i el Festival de Sant Sebastià—, en què el director abordava temes com el maltractament infantil i l'orfandat. Ara hi torna amb el seu segon llargmetratge d'animació en stop-motion, Salvatges (2024), que s'estrena aquest divendres –en versió doblada al català– i parla de l'impacte de la desforestació en la natura i les cultures indígenes. “Cada cop hi ha més pel·lícules infantils que només volen divertir i ens hem de preguntar per què” —diu Barras—. “Potser és que els volem allunyar d'una realitat massa dura que no podem canviar”. I afegeix: “No es tracta d'exposar-los a la violència, però cal generar preguntes adaptades a la seva edat sobre la manera una mica estranya que tenim de viure”.

Salvatges, que es va estrenar al Festival de Canes, relata les aventures de la Keria, el seu cosí Selai i un nadó orangutan a les profunditats de la jungla de l'illa de Borneo, al sud-est asiàtic, on conviuen amb la tribu dels penan i lluiten contra la destrucció forestal. “Volia reflexionar sobre l'impacte de la modernitat en altres cultures més tradicionals on l'ésser humà forma part de la naturalesa”—explica el director—. “Aquestes cultures utilitzen mòbils i coneixen la filosofia occidental. Tanmateix, es posicionen com a guardians de les seves tradicions i el bosc perquè són conscients de l'emergència climàtica”.

Convivint amb els penan

Els penan són una tribu indígena nòmada real que viu de manera sostenible, adaptant-se als cicles de la natura i al que aquesta els ofereix. Per retratar-los amb fidelitat, Barras va conviure-hi durant deu dies. “Pensava que veuria molts animals i, de fet, els vaig sentir quan ens movíem pel bosc, però si no saps llegir la manera de viure de la fauna no la veuràs” —reflexiona el director—. “Aquesta manera de conèixer profundament el bosc, plena d'emocions, em va impressionar i em va recordar els meus avis al camp, que podien saber el temps que faria l'endemà i coneixien moltes plantes medicinals”. Justament, els avis de Barras i la seva vida autosuficient ha estat la principal font d'inspiració per fer la pel·lícula. "Abans de les dues grans guerres mundials, la vida al camp encara estava molt connectada a la natura i les seves estacions", diu Barras, que també ha volgut reflexionar al film sobre les seves "arrels i cultura pagesa", que a conseqüència de la industrialització han anat desapareixent.

Barras volia mostrar que la natura la formen éssers que es mengen, no només és "un lloc bonic on podem descansar". Salvatges explora els vincles dels humans amb els animals i mostra la cadena tròfica amb transparència, amb els mateixos penan caçant per alimentar-se en contraposició amb el veganisme de la Keria. “Hem perdut el vincle filosòfic amb el significat d'alimentar-se o estar vius” —reflexiona el director—. “Potser és perquè la producció industrial no és gaire filosòfica o sexi i ara podem comprar productes preparats”. Barras pensa que “la naturalesa és profunda" i que en algun moment "haurem d'acceptar aquest vincle amb altres formes de vida, que són boniques, però alhora cruels i més complexes del que ens vol fer creure la indústria agroalimentària”.

Resistència no violenta a la jungla

L'activisme i la no-violència són part fonamental de la cultura dels penan, que “defensen el seu bosc des dels anys vuitanta, quan la indústria agroalimentària va començar a construir carreteres per entrar al seu territori”, explica Barras. La desforestació de Borneo està lligada al consum global d'oli de palma, un ingredient habitual en la majoria dels productes industrials i ultraprocessats. “És molt trist, perquè tot i resistir, el seu territori cada cop és més petit” —diu el director—. “Respondre amb violència només produeix més violència. De fet, la no-violència s'ha convertit en un tema essencial, ja que cada vegada es tracta més els ecologistes de terroristes”, assegura Barras. Segons el director, resistir de forma pacífica és feixuc i complicat i cal que, com a societat, "anem amb compte amb el que consumim". "Com més transformat és un producte, més barat serà i això implica efectes negatius per al medi ambient", alerta.