Cinema
Cultura25/09/2021

La romanesa 'Blue moon' triomfa al palmarès més femení de Sant Sebastià

Alina Grigore s'endú la Concha d'Or, Tea Lindeburg el premi a la millor direcció i Lucile Hadzihalilovic el premi especial del jurat

Sant SebastiàHo han tornat fer. Un any després que una debutant s'endugués la Concha d'Or de Sant Sebastià amb la seva primera pel·lícula, el festival ha tornat a premiar l'opera prima d'una directora, la romanesa Alina Grigore, actriu del nou cinema romanès que debuta en la direcció amb el drama Blue moon. Li ha donat el premi un jurat presidit per Dea Kulumbegashvili, precisament la directora georgiana que l'any passat triomfava a Sant Sebastià amb Beginning. Amb la Concha d'Or a Grigore es tanca un any excepcional per al reconeixement de les dones al cinema: el de l'Oscar per a Chloe Zhao, la Palma d'Or per a Julia Ducournau i el Lleó d'Or de Venècia per a Audrey Diwan, que per cert figurava en el jurat que ha premiat Blue moon.

Grigore va treballar com a actriu amb referents del cinema romanès d'autor com Cristi Puiu i Adrian Sitaru, i a Blue moon n'assumeix els codis fílmics: naturalisme extrem, càmera enganxada als personatges i gust pels retrats aspres i durs. La protagonista, la Irina, és una noia introvertida i amb dificultats per integrar-se que vol deixar enrere la seva disfuncional família per anar a estudiar a Bucarest. Violència masclista, abusos, hipocresia i masculinitat tòxica es barregen en una història sobre l'opressió del patriarcat que, segons Grigore, “intenta explicar les coses d'una manera diferent: no limitar-se a les accions i analitzar la psicologia femenina”.

Cargando
No hay anuncios

Els altres dos premis més importants del palmarès també han sigut per a directores: Lucile Hadzihalilovic s'ha endut el premi especial del jurat per la fascinant i misteriosa Earwig, un dels títols més radicals de la competició. “Gràcies al jurat per premiar una pel·lícula fosca, silenciosa, llarga i sense guió”, ha ironitzat la cineasta francesa, habitual de Sant Sebastià, on també va guanyar el premi especial del jurat el 2015 per Evolution. La Concha de Plata a la millor direcció l'ha guanyat la danesa Tea Lindeburg per As in heaven, que reflexiona sobre la predeterminació del patiment femení a través del retrat d'una adolescent que contempla l'agonia de la seva mare durant un part marcat per prejudicis i supersticions.

Actrius i col·lectius

Però la gran incògnita del palmarès –potser més que la Concha d'Or– era la composició dels premis interpretatius, que inauguraven un format nou que no distingeix entre actors o actrius i premia la millor interpretació protagonista i la millor de repartiment. El jurat tampoc ha volgut ser menys original i ha concedit un ex aequo a dues actrius protagonistes: la jove Flora Ofelia Hofmann Lindahl d'As in heaven i la Jessica Chastain de The eyes of Tammy Faye, que han pujat a l'escenari agafades de la mà per recollir el premi. Chastain, sempre atenta a la lectura feminista, ha celebrat poder “compartir el premi amb una dona en aquest any tan especial”.

Cargando
No hay anuncios

L'altra Concha de Plata interpretativa, la de repartiment, ha sigut per al conjunt de joves que protagonitzen Quién lo impide. És un premi estrany que s'ha d'entendre també com un reconeixement al director Jonás Trueba, que durant cinc anys ha treballat en un projecte d'una llibertat insòlita en el cinema espanyol que barreja ficció i documental d'una manera promiscua per donar veu a aquest grup d'adolescents i traslladar al cinema les seves inquietuds i anhels. “No ens esteu premiant per interpretar uns personatges de ficció, sinó per imaginar-nos a nosaltres mateixos com a personatges de ficció i així explicar la nostra veritat”, ha dit Candela Recio.

Una altra dona, Claire Mathon, ha recollit el premi del jurat a la millor direcció de fotografia pel drama periodístic basat en fets reals Undercover. Només Terence Davies ha trencat la tònica de la nit: el veterà director anglès ha guanyat el premi del jurat al millor guió per Benediction, el seu evocador biopic sobre Siegfried Sassoon, el poeta anglès que va plorar les morts absurdes de la Primera Guerra Mundial.