Música
Cultura14/10/2021

Les Roba Estesa tenen una catana musical "rosa que brilla i talla el doble"

El grup tarragoní presenta el disc ‘Rosa permanent’ a la Fira Mediterrània de Manresa

Barcelona“La nostra catana és rosa, brilla, porta purpurina i talla el doble”, diu la cantant Gemma Polo a propòsit de Rosa permanent (Halley Records, 2021), el tercer disc de Roba Estesa. “El sistema atribueix el color rosa a les nenes, a la debilitat, a tot allò que no és l’home. Nosaltres fem servir el dispositiu de la comunitat LGTBI+, que és agafar tot allò que ens diuen per fer-nos mal i transformar-ho en una bona catana”, afegeix. En aquest cas, la catana és un àlbum que aquest divendres preestrenen a la sala Stroika de Manresa, a la programació de la Fira Mediterrània. Són deu cançons coproduïdes amb Jordi Borràs (Oques Grasses) i Ferran Casas que aporten noves estètiques musicals a la trajectòria del grup tarragoní.

Comencen amb Mostra l’animal, tot un artefacte de pop-soul a la manera de Janelle Monáe, i després van lligant folk, reggaeton, cúmbia i les declinacions menys òbvies de la música festiva. Hi predomina un ritme extravertit que acompanya lletres de sororitat i resistència com la de Lxs nenxs (“Que brilli fort com brillava Urquinaona”), de suport com la de Pena (“Si l’amor fa de cel·la, l’amor no val la pena”) i d’indignació davant l’abús de poder com la de Ràbia. “Fer cançons alegres és gairebé una exigència, perquè si no només ens tallaríem les venes i ens cagaríem en el sistema. La gent també vol ballar, i nosaltres també”, explica Polo. Això sí, tal com diu la violinista Clàudia García-Albea, no obliden que “la pandèmia ha explicitat diverses desigualtats i ha amplificat les situacions de vulnerabilitat que ens travessen en la quotidianitat”.

Cargando
No hay anuncios

Més que un trencament amb els dos discos anteriors –Descalces (2016) i Desglaç (2018)–, les Roba Estesa veuen Rosa permanent com “un trencament amb l’escena catalana de la música festiva”, on tanmateix són presents, com demostra la seva participació en el Canet Rock. A més de la música, un dels trets que singularitza el grup és la voluntat de “generar un espai segur als concerts” d’acord amb els codis de responsabilitat de les riot grrrls. “L’escenari és un altar de poder, i si allà em poso a beure alcohol perpetuo que l’escenari és un espai alcoholitzat davant un públic adolescent que justament crea dinàmiques d’identitat”, diu García-Albea. “Volem les noies a primera fila, en un espai segur, però no com en un concert de paios, en què les menors d’edat estan en mood fan crazy amor. Dono gràcies al fet que hàgim construït un espai escenari-públic que en general no reprodueix aquestes dinàmiques”, afegeix Polo.

Cargando
No hay anuncios

L’experiència a Canet

Roba Estesa va ser un dels grups que van actuar al Canet Rock amb test d’antígens. “Vam veure que el protocol era poc estricte. Crec que hi havia manca d’organització”, admet Polo sobre les zones de cribatge del festival. “Vam viure el festival amb prudència, perquè teníem molts bolos i no se’ns podien anul·lar. Si hagués estat entre el públic m’hauria sentit més conillet d’Índies. Nosaltres ens vam quedar al backstage”, recorda García-Albea. “Al backstage tots els paios estaven fora, sense samarreta, bevent, i nosaltres tancades al camerino perquè no teníem ganes d’ajuntar-nos amb ningú ni tenir amics”, diu Polo rient.

Cargando
No hay anuncios
La dedicatòria a Pol Guasch i Paula Grande

Els crèdits del nou disc de les Roba Estesa inclou dues dedicatòries especials a la músic Paula Grande i a l'escriptor Pol Guasch. "Quan fem lletres normalment ens surt la primera estrofa, la tornada i ja està. Se’ns acaben les idees perquè ens falten eines –explica Gemma Polo–. Llavors vaig veure que la Paula feia unes sessions particulars, i que ens podia donar eines, idees, i qüestionar el que estem escrivint. Ens ha acompanyat molt".

L'agraïment a Pol Guasch té a veure amb la tria del títol del disc, Rosa permanent. "El disc s'anava a dir Quan tot va fatal i la discogràfica ens deia: «Voleu dir que això us jugarà a favor?» Va ser parlant amb el Pol que vam arribar a Rosa permanent", diu Clàudia García-Albea. "Ep, però no era anar a parlar amb el Pol Guasch ara que s'ha fet famós –intervé Polo–. El Pol és veí meu, anàvem al mateix institut i fèiem teatre junts. El vaig ajudar a fer les proves de l’Institut del Teatre i dono gràcies a Déu que no hi va entrar. Sempre ho dic".