El retorn de la banda Supersubmarina, vuit anys després de l'accident que ho va truncar tot

BarcelonaL'estiu del 2016, la banda andalusa de pop-rock Supersubmarina tornaven a casa després d'un concert. Quan circulaven per la carretera, a Úbeda, a pocs quilòmetres de Baeza (Andalusia), on vivien, van patir un terrible accident. Tots els membres de la banda, José Marín, Chino; Juan Carlos Gómez, Juanca; Antonio Cabrera, Pope, i Jaime Gandía, en van sortir molt malparats. La seva carrera va quedar truncada i van desaparèixer com a grup fins fa poques setmanes.

Supersubmarina han decidit trencar el silenci i explicar la seva història al llibre Algo que sirva como luz (Aguilar), que firma el periodista Fernando Navarro, i que avui dijous s'ha presentat al teatre Pavón de Madrid. Més d'un centenar de persones han acompanyat la banda. Els quatre músics van patir llarguíssims processos de rehabilitació després d'aquell xoc frontal a Úbeda i en tots aquests vuit anys no havien concedit cap entrevista. Van desaparèixer no només dels escenaris sinó també de la vida pública. Amb el llibre, la banda ha presentat La maqueta (Sony Music), que recull les primeres cançons que van gravar, i que sortirà a la venda el 12 d'abril. El gener van tornar a obrir el seu compte a X i ara mateix estan escalant posicions a Spotify.

A la roda de premsa, els membres del grup han relatat com aquell 2016, abans de l'accident, estaven fent realitat el somni de tota una vida. Tots quatre eren veïns de Baeza i es coneixien des de petits. Aquell estiu omplien escenaris i eren força coneguts arreu de l'estat espanyol. Havien aconseguit triomfar fent el que més els agradava, però aquell accident va tenir greus conseqüències. No només físiques. Quan uns anys després van intentar tornar a tocar junts no podien. Els costava comunicar-se entre ells i tenien dificultats per refer les seves vides. Jaime Gandía va patir una depressió terrible i li van haver de fer fins a 40 intervencions a la cama, i Antonio Cabrera es va resignar a treballar al camp amb la seva família, una feina que detestava.

José Marín, cantant, guitarrista i compositor, va passar-se un any a la clínica San Vicente de Madrid, especialitzada en danys cerebrals. Va haver d'aprendre-ho tot de nou: a caminar i a parlar bé. No recorda els anys previs de l'accident ni l'èxit del grup. A la roda de premsa explicava que havia preguntat als seus companys si tocaven bé i tot rient explicava que li havien respost que no. El José està convençut que tornaran a tocar junts. La resta dels seus companys també ho volen tornar a intentar. "La música és el que ens agrada, el que ens mou. La música és allò per què lluitem, ens agradaria poder tornar a tocar, però no serà com abans. Serà des d'una altra perspectiva perquè la vida és canvi. Tampoc sabem on ens durà", ha assegurat Gandía.

Gómez, el bateria del grup, ha agraït l'acompanyament d'avui: "Un concert és més fàcil que això. Crec que és una cosa que ens mereixíem, rebre aquest suport del públic i celebrar-ho". Marín era un dels més optimistes: "Són els meus amics, la meva passió", ha assegurat. Cabrera encara arrossega el sentiment de culpa perquè ell era el que conduïa: "La meva seqüela principal és que conduïa. Encara sento el xiulet que vaig sentir quan vam xocar". Els seus companys no l'han deixat acabat: "No vas tenir la culpa de res, va passar i ja està, podríem haver conduït qualsevol de nosaltres", ha assegurat Gandía.