Les restes neandertals que amagava una caixa "clandestina"

BarcelonaPodria ser una novel·la negra, però és una recerca arqueològica que pot aportar molta informació sobre l'origen i l'evolució dels neandertals a la península Ibèrica. Segons els investigadors, són les restes neandertals més importants que s'han localitzat fins ara a Catalunya: 54 fragments ossis d'una dona, un individu jove d'11 o 12 anys i un infant de 7 o 8 anys. Tots tres estaven enterrats a prop, en un petit ramal, estret i fosc, a uns 70 metres de l'entrada de la cova Simanya (Sant Llorenç Savall), que té uns 300 metres de recorregut. Segurament, si no fos per la insistència i la recerca d'investigadors com Artur Sebrià potser no haurien vist mai la llum.

A finals dels anys 70, algú, de manera clandestina, va agafar el pic i la pala, va excavar i es va emportar tot de restes (algunes d'humanes) de la cova Simanya. Les va tenir a casa seva fins que el 1986, després d'algunes pressions, les va cedir a la Generalitat. Aquella caixa va quedar guardada, sense que ningú en fes gaire cas, als magatzems que la Generalitat té a Cervera, on van a parar algunes col·leccions quan els museus es queden sense espai. Fins al 2020. Quan la van obrir, els investigadors van veure que havien trobat un tresor.

La recerca l'ha fet un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), el Seminari d’Estudis i Investigacions Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) i el Museu Nacional de Ciències Naturals - Consell Superior d'Investigacions Científiques (MNCNM-CSIC), i n'han publicat els resultats a la revista Frontiers in Earth Science. "No buscàvem restes de neandertals, a la caixa hi havia també ceràmica, eines i ossos. El cert és que crèiem que tot seria més recent, perquè és a prop de la cova del Frare, on havíem trobat ceràmica neolítica. No podíem sospitar que a dins hi havia restes de fa més de 50.000 anys", afirma Josep Maria Fullola, director del SERP-UB. La pista la va donar Sebrià, que ha fet recerca, també a les hemeroteques, i ha llegit tota mena d'articles a les publicacions locals que explicaven també troballes clandestines.

Un queixal, la peça clau

El 2020, doncs, els investigadors van tornar a excavar a la cova Simanya, on s'hi havia excavat a principis del segle passat. "Sabem que es va fer servir de forma ocasional com a campament esporàdic, hem trobat eines de pedra, evidències de foc i restes d'animals. Va ser també un refugi de grans carnívors, com l'ós bru i l'ós de les cavernes, que l'utilitzaven com a lloc d'hibernació, i que, grans carnívors, com la pantera, també la van fer servir com a cau", detalla Juan Ignacio Morales, investigador de la IPHES-CERCA. La troballa més important i l'única humana que han trobat fins ara és un queixal del seny que pertanyia al jove de 12 anys. "El queixal és una peça clau, perquè ens ha permès lligar la col·lecció que hi havia a la caixa amb la recerca al jaciment", afegeix Morales. "Podria ser que a la cova es preservessin més restes, però les dinàmiques geològiques internes de la cova han fet que desapareguessin", assenyala Morales. Es continuarà investigant, perquè a les diferents galeries hi pot haver altres jaciments.

Ara bé, qui eren aquesta dona i aquests dos joves? Eren família? Estaven enterrats allà o van morir de forma violenta i els seus cossos es van quedar allà, al fons d'un passadís estret? De moment no ho podem saber, perquè no ha estat possible extreure'n l'ADN. Però per les característiques morfològiques se sap que eren neandertals i que van viure fa més de 50.000 anys, que és fins on arriba la datació per carboni 14. Per tant, podrien ser molt més antigues. "Podrem saber l'alçada, possiblement el pes, la dieta, a través dels dipòsits de la tosca dentària, i conèixer com ha evolucionat la manera de créixer", explica Antonio Rosas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals. La dona mesurava 1,54 metres, i se n'han conservat els dos braços; entre ells hi ha un húmer sencer i una mà pràcticament completa, i també ossos dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles. També s'han identificat fins a 10 peces dentals i un fragment de mandíbula. "Dues d'aquestes dents pertanyen a l'individu juvenil i les vuit restants poden ser compatibles amb l'individu adult, tot i que no es pot descartar la possibilitat que corresponguin a més individus", afegeix Rosas. L'os atles del jove de 12 anys serà també cabdal per conèixer com creixia i es desenvolupava aquesta espècie.

Noves pistes sobre l'evolució dels neandertals

Rosas destaca que la dona i els dos joves que van morir fa més de 50.000 anys a Sant Llorenç Savall ajudaran a conèixer millor aquesta espècie que va poblar Europa abans de l'arribada dels Homo sapiens. "Avui comencem a saber que hi ha diferents llinatges d'aquesta espècie extingida, però a hores d'ara encara no coneixem com i on es van originar", assenyala Rosas. "La península Ibèrica és on possiblement es troba l'origen d'aquesta espècie, a Atapuerca s'han trobat les evidències més antigues de neandertals", afegeix Rosas. Que a Atapuerca s'hi hagin trobat aquestes evidències no demostra que aquí s'origini aquesta espècie, però és una línia d'investigació. "La Península té un paper clau en el seu origen, però també és un cul-de-sac on van perviure els últims neandertals abans de la seva extinció. Va ser també l'origen de diferents onades d'aquesta espècie que van colonitzar territoris més amplis fins a arribar a Sibèria", detalla Rosas. Els neandertals van viure diferents processos evolutius i hi ha importants variacions en la seva evolució. En aquest sentit, Rosas creu que la cova de Simanya pot aportar informació important.

La cova va ser utilitzada de manera esporàdica des del neolític fins a temps molt més recent. La proximitat amb altres jaciments arqueològics del paleolític mitjà com les coves del Toll (Moià), l'Abric Romaní (Capellades) o la cova gran de Collbató evidencien que la Catalunya Central va ser un territori clau per als neandertals durant el plistocè superior. L'equip d'investigadors té previst continuar excavant a Simanya i investigar la cova del Triangle i la cova de la Canal, situades a uns 50 metres, a la recerca de noves pistes sobre els neandertals que hi van viure.