La reflexió de Francesc Pastor sobre les residències de gent gran, premi Joan Alcover de Poesia
El jurat ha reconegut l’obra ‘In paradisum’ de l’autor valencià
Palma“Les visites a familiars i coneguts que estaven a residències de gent gran m’han produït un impacte que he necessitat expressar a través de la poesia”, explica Francesc Pastor (Mutxamel, 1962), “perquè m’hi he trobat amb moltes mirades perdudes. Mirades de persones que duen moltes coses a dins i no tenen manera de treure-les, bàsicament. I jo els he volgut donar veu”. Així explica l’escriptor valencià, qui ha exercit de mestre i de professor a la Universitat d’Alacant, el contingut del poemari In paradisum, guardonat amb el premi Joan Alcover de Poesia 2025.
“De fet, el títol ja parla d’això, d’aquest paradís on se suposa que arribam al final de la vida i que resulta no ser exactament això. Volia fer un poemari també amb un to reivindicatiu, una invitació a repensar quin tipus de societat tenim, que fa que la gent gran acabi passant els seus darrers dies en un lloc que els és estrany”. Així, cadascun dels poemes que formen part del recull està encapçalat pel nom i llinatges d’un d’aquests personatges a qui Pastor ha volgut donar veu en el poemari, si bé esclareix que tots són ficticis. “Volia posar-me, i posar el lector, en la pell d’aquestes persones que ens expliquen una memòria o una vivència, i també els seus sentiments”, comparteix l’autor.
Pastor va rebre la notícia de la suspensió de la gala de lliurament dels premis quan ja era a Palma, aquest dilluns a migdia, i haurà estat el segon dels tres premis que ha rebut a Mallorca que no ha pogut recollir el dia que estava previst. “Em va passar el mateix amb el premi Bernat Vidal i Tomàs el 2020, per la pandèmia”, recorda, “però bé, són coses que passen”, afirma l’autor de poemaris com Ànima i Lletres de viatge, que va ser reconegut també amb el premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera l’any 2023. “Els premis són molt importants per a la gent que escrivim, sobretot en poesia. Si no ets una figura molt destacada, és difícil publicar sense cap premi, i això que, al final, l’únic que volem és compartir la poesia amb altra gent”.