La primera víctima de tortures franquistes que declara davant la Fiscalia: "Els joves han de saber què va passar"
Blanca Serra, la filòloga i històrica independentista, va patir tortures a Via Laietana entre el 1977 i el 1982
BarcelonaLa filòloga Blanca Serra, que amb la seva germana, la historiadora Eva Serra (morta el 2018), va passar quatre vegades per la comissaria de Via Laietana –el febrer del 1977, el juliol del 1980, el desembre del 1981 i el març del 1982–, ha deixat clar aquest dilluns, a la Ciutat de la Justícia, que no pensa desistir, però també que no és gaire optimista.
"Avui és un gran dia per la memòria", ha assegurat la històrica independentista, acompanyada de representants d'entitats memorialístiques. És pionera, perquè és la primera víctima de tortures de la policia franquista de Via Laietana que aconsegueix que se l'escolti la fiscal de la Memòria de Barcelona, Sara Gómez Expósito. "Avui és un dia important perquè el jovent sàpiga què va passar, què passa i què pot passar. Ho és també per visibilitzar el tema de les dones i la persecució de gènere que hi ha hagut i que continua havent-hi. És important denunciar-ho davant la justícia", ha dit Serra, que té 82 anys. Quan ha sortit, després de declarar, Serra ha insistit en la importància que les generacions més joves coneguin com s'ha lluitat per aconseguir certs drets. “Ha estat una situació molt estranya, sempre era al banc d’acusats i ara he declarat com a acusadora”, ha dit.
Accedir a la documentació
La denúncia de Serra és la primera que es posa directament davant la Fiscalia de Memòria i no als jutjats, que sempre han bloquejat qualsevol intent d'investigar els crims del franquisme. Fins ara ha estat impossible accedir als atestats policials i a la documentació judicial, i d'aquesta manera es vol obrir una via perquè s'investigui. La Fiscalia haurà de decidir quines investigacions obre i si, finalment, fa una petició als jutjats. "És una situació nova per a mi i per a la Fiscalia. No tinc gaire confiança que aconseguim res, però pot influir en la situació actual. És intolerable que pensin que podem compartir edifici torturadors i torturats", ha dit Serra, referint-se a la proposta del govern espanyol de convertir la comissaria de Via Laietana en un lloc de memòria però amb la policia a dins. Els advocats d'Irídia ho consideren "un pas excepcional". A diferència d'altres casos, es podrà iniciar una investigació exhaustiva i es podrà conèixer el nom dels implicats. Les víctimes fa molts anys que han deixat testimoni de tot el que els va passar, però si la Fiscalia fa la investigació hi haurà documentació que acreditarà els fets.
"Avui és un dia històric, perquè per primera vegada una supervivent de tortures declara davant la Fiscalia de Memòria. Esperem que hi hagi justícia, una justícia que arriba molt tard, perquè moltes persones ja no són aquí, com l'Eva Serra, la germana de la Blanca. Queda molta feina per fer, això no s'ha acabat!", ha dit la directora del centre Irídia, Anaïs Franquesa, que la representa jurídicament. "Són crims de lesa humanitat i no prescriuen, perquè són fruit d'una tortura sistemàtica d’un règim dictatorial, i s’han d’investigar, s’han de jutjar i s'han de condemnar, si volem viure en una justícia plena", ha afegit Franquesa.
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha dit que "és realment un dia històric". "Amb aquesta nova iniciativa judicial s'aprofita l'esquerda per portar davant la justícia aquests crims que no prescriuen i que fa més de 50 anys que l'estat espanyol intenta sepultar en l'oblit i la desmemòria. Cal que se'n comenci a parlar i que se'n parli on cal, que és en seu judicial", ha dit el president d'Òmnium.
Mentre va estar detinguda, Serra no va tenir mai dret a un advocat. En una entrevista amb l'ARA explicava que, quan va dir que volia un advocat, el policia li va pegar: "Em va contestar cridant que ell era el meu advocat, i em va clavar una plantofada tan forta que em va enviar a l'altra punta de l'habitació". Serra lamentava que les dones patissin vexacions especials i que les humiliacions i la violència fossin pitjors amb els anys. "Ja no es creien que nosaltres tinguéssim un paper secundari i de manera sistemàtica ens humiliaven. Em feien despullar i feien comentaris sobre el meu cos. Sempre m'he preguntat com eren aquests torturadors a casa seva, com tractaven la mare o la germana. Jo crec que no les devien tractar gaire bé", explicava Serra.