Cultura 03/04/2022

Sebastià Portell: "Com a president de l'AELC, el que vull és no fer nosa"

4 min
El president de l'Associació d'Escriptor en Llengua Catalana, Sebastià Portell.

PalmaL'escriptor mallorquí Sebastià Portell , de 29 anys, és el nou president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Portell s'ha imposat als altres dos candidats que es presentaven a les eleccions, Gemma Pasqual Escrivà i Manuel Alonso, després que l'escriptora Bel Olid decidís acabar el seu mandat abans d'hora. És un repte il·lusionant per a l'escriptor, que ja s'ha posat a fer feina i que té molt clar que la seva línia ha de ser continuista amb el que s'ha fet fins ara, especialment els darrers anys.

Quan vàreu decidir que seríeu un bon candidat per presidir l'AELC?

— Vaig presentar-me en aquestes eleccions després de cinc anys de fer feina a la junta, primer com a vocal del Principat i, després, com a secretari. Llavors vaig saber que la presidenta anterior, Bel Olid, volia deixar el càrrec abans d'acabar el seu mandat (encara li quedaven dos anys més). Ella mateixa em va proposar fer aquesta passa. Jo m'ho vaig pensar molt, ho vaig deixar uns quants mesos en espera perquè no volia que fos una decisió presa a la valenta. Al final, vaig considerar que podia fer bona feina per l'associació, per la nostra visibilitat i les condicions de treball com a escriptors i traductors. M'hi vaig presentar i sembla que la cosa ha acabat bé.

En saber els resultats, amb què us posareu a fer feina en primer lloc?

— La meva prioritat en començar a la presidència ha estat i és mantenir la continuïtat de la feina de la junta actual. L'associació, ara mateix, va a velocitat de creuer: ofereix un servei excel·lent als socis i està més desplegada que mai territorialment, malgrat la pandèmia. A mi el que m'agradaria com a president de l'AELC és no fer nosa, no molestar els membres de la junta amb la feina que fan de manera exemplar. És cert que, més enllà d'això, hi ha qüestions que m'agradaria millorar.

Com ara?

— L'oferta formativa que oferim als socis. Feim formacions en el pla dels drets d'autors, la recitació, qüestions contractuals i creació de podcasts, entre altres. M'agradaria ampliar aquesta oferta, aconseguir que arribi a més socis i que no només sigui online, sinó també dur-la per tot el territori. Hi ha un front que hem de lluitar més que mai: la negociació professional. Fa anys que hi ha hagut canvis importants en el paradigma del món editorial, com la imminent arribada d'audiollibres en la literatura catalana. S'espera que l'any que ve, o d'aquí a dos anys, hi hagi un boom d'audiollibres, i l'AELC ha de liderar les negociacions d'aquesta arribada: negociar el percentatge de drets d'autor, la durada del contracte, en quin tipus de plataformes se'n pot fer difusió... Hi hem de ser des del principi perquè, si començam a fer-ho malament, després tot costa molt de canviar. En altres àmbits, quan hem volgut corregir coses que no es feien bé, ha costat molt. En l'àmbit internacional, feim feina en la transposició europea dels drets d'autor en l'àmbit digital, de tots aquells continguts que cream i acaben en mitjans online. Lluitam perquè hi hagi una gestió col·legiada i obligatòria d'aquests drets i que siguin les entitats de drets d'autor que els defensin i reclamin de manera obligatòria. Hi ha molts de doblers que acaben en aquestes capçaleres digitals que haurien de revertir en la feina dels autors, i no passa.

Després de presentar els premis Cavall Verd, heu comentat que és el moment de prendre decisions valentes. A què us referíeu?

— Em referia al que et comentava de tenir una estructura de drets ben fermada, però també em referia a la qüestió de la llengua i la llibertat d'expressió. Vivim en un moment en què els discursos d'odi estan en auge; cada vegada és més difícil no només escriure o traduir, sinó expressar-te en una societat en què la persecució legislativa i del discurs estan a l'ordre del dia. En aquest sentit, l'AELC ha de vetlar perquè la llibertat d'expressió i la creació estiguin sempre garantides.

I en referència a la llengua?

— És evident que és un moment crític per a la llengua. Hem de recordar que som l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i no tant per qüestió ideològica, sinó de dignitat de la nostra feina. Necessitam que la gent no només llegeixi en català, sinó que hi visqui. Per tal que la nostra feina pugui tenir un retorn, un ressò, hem de contribuir que la llengua catalana tingui més ús social al país.

Darrerament es diu que la cultura en llengua catalana està en un moment d'esplendor, mentre que l'ús social que se'n fa va en detriment. La bona salut d'aquesta cultura catalana, en concret de la literatura, queda (i se celebra) en un espai reduït de gent?

— Jo som optimista. Vull treballar perquè l'escenari sigui millor. No hi havia hagut mai tantes persones que parlassin en català, l'entenguessin i el llegissin. No som tantes persones com voldríem, i per això hem de fer feina: millorar-ne la difusió, la connexió amb els lectors, no renunciar a espais mediàtics i a les xarxes socials... Pens que la literatura catalana, com qualsevol literatura mundial, necessita tenir tots els tipus d'estrats literaris, des d'alta literatura fins a literatura més de consum. I això ho dic així perquè se m'entengui, perquè a mi aquest sistema no em funciona . Aspir que la literatura catalana sigui majoritària als territoris de parla catalana, i ara no ho és.

A la roda de premsa dels Cavall Verd també vàreu elogiar la traducció en llengua catalana.

— Quan Virginie Despentes treu un llibre en francès i, alhora, surt en català, és un bon símptoma de la traducció en aquesta llengua. Tenim traductors molt bons en literatura catalana i crec que el públic lector ho està començant a entendre; fa un temps hi havia molts prejudicis. Lectors que per naturalesa podrien llegir obra original en català sovint llegien traduccions en castellà per prejudicis històrics. Això, per sort, s'ha revertit i crec que la literatura catalana, si bé pel que fa a vendes necessita millorar i ha d'aspirar a arribar a molta més gent, en el pla del talent i la diversitat consider que mai havia tingut un moment tan brillant.

stats