Crítica de cinema
Cultura10/06/2021

'Possessor', l’estrena més violenta de l’any i un clàssic instantani de la ciència-ficció

Brandon Cronenberg posa en escena la violació de la psique humana a través de visions impossibles

Possessor

(4,5 estrelles) 

Direcció i guió: Brandon Cronenberg. 104 minuts. Canadà i Regne Unit (2020). Amb Andrea Riseborough, Christopher Abbott, Tuppence Middleton i Jennifer Jason Leigh. Estrena a Movistar+ el 10 de juny

Cargando
No hay anuncios

 Algú que respon al nom de Tasya Vos només pot tenir una professió: assassina a sou. I, de fet, és extremadament eficient en la seva feina, que fa a través d’un dispositiu tecnològic que li permet prendre el control de la ment d’una tercera persona, convertida en cap de turc - mà executora dels encàrrecs. Però en la seva última missió, la Tasya defuig la instrucció de liquidar el seu objectiu amb un tret precís, ja que sent l’impuls d’acarnissar-se amb ell a ganivetades. L'excés de violència és un senyal inequívoc que l’exigent rutina laboral comença a passar factura en la salut mental del personatge que encarna Andrea Riseborough (aquí, extremant el magnetisme incòmode que l’ha convertit en una presència essencial en el fantàstic contemporani) i la distancia de la seva família. Això s’agreuja encara més en el seu següent encàrrec: posseir la consciència del xicot de la filla d’un empresari al qual ha d’eliminar.

Cargando
No hay anuncios

El detall hiperrealista amb què Brandon Cronenberg filma la destrucció del cos humà a Possessor és, també, una manera de canalitzar el desig de donar una corporeïtat extrema a un relat que sembla operar exclusivament en els dominis de la ment. Aquesta necessitat també du el cineasta a posar en escena la violació de la psique humana a través de visions impossibles, en què els teixits orgànics es desfan i les imatges semblen desintegrar-se amb una radicalitat figurativa que no vèiem en pantalla des d’Under the skin. Per això, no seria exagerat dir que, a Possessor, Cronenberg conquereix un espai de brutalitat conceptual no gaire llunyà d’aquell des d’on el seu pare David va crear Videodrome.