Música
Cultura22/07/2022

Albert Mallol: "A Porta Ferrada intentem anar més enllà de sota, cavall, rei"

Director artístic del Festival de la Porta Ferrada

BarcelonaLa primera edició del Festival de la Porta Ferrada va ser el 1958. La consolidació va arribar als anys seixanta, però sobretot a partir del 1982, quan se'n va fer càrrec Joventuts Musicals. El 1997 va agafar-ne el timó econòmic l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, que el 2013 va obrir un concurs per a la gestió, que primer va guanyar Bitò (la promotora del Festival Temporada Alta) i a partir del 2014 l'empresa barcelonina The Project, que continua en la 60a edició que se celebra enguany. Des del 1987 hi ha una constant: la direcció artística d'Albert Mallol.

La teva feina com a director artístic del festival és ininterrompuda des del 1987.

— Sí. Des que el 1982 se'n va fer càrrec l’associació Joventut Musicals vam intentar obrir el festival a altres registres, amb prudència, perquè les subvencions arribaven supertard i havíem de fer pòlisses, era inhumà. Arribàvem a avalar les pòlisses amb el meu sou de director de l’Escola de Música Municipal i amb la casa del vicepresident de Joventut Musicals. La cloenda d’aquesta època va ser el concert esplendorós de Joe Cocker del 1995, abans que existís Cap Roig. Ho vam fer per intentar reduir un dèficit acumulat en deu edicions que ara faria riure: uns 60.000 euros. La idea era recuperar el dèficit fent un gran concert de pop-rock, i no ens va anar malament, però va ser insuficient per eixugar el dèficit. Aleshores vam traspassar el festival a l’Ajuntament, que va cobrir el dèficit perquè va veure que el festival era un element important i clau per promocionar Sant Feliu de Guíxols a nivell cultural i turístic. Vaig deixar fet un projecte de festival de festivals, amb dansa, teatre i música. L’Ajuntament el va encarregar a una altra gent, però al cap de sis mesos em van demanar que els fes d’assessor. Va ser l’únic any que no vaig fer de director, sinó d’assessor, però al setembre em van demanar si volia agafar el festival.

Cargando
No hay anuncios

Quin model de festival tenies al cap? El Festival de Montreux?

— Sí, a mi m’agrada molt el Festival de Montreux, que tant podia programar Deep Purple com Winton Marsalis. Un altre model que m’encanta, que és una gran festa cultural, és el Festival d'Edimburg, que espero dibuixar-lo a les dimensions de Sant Feliu. La intenció és fer aquest festival de festivals. Són dos models de festival que encaixen molt bé a Sant Feliu.

Cargando
No hay anuncios

La incorporació del pop-rock va canviar el festival?

— Vinc de la clàssica i el jazz, i combinar-los amb grans artistes de pop i rock és bo, ajuda que la gent se’l faci més seu. Fins al 50è aniversari, el 2012, el festival havia crescut molt, teníem un pressupost d’1,4 milions d’euros, i això amb el ritme de l’administració era molt difícil de gestionar perquè depeníem d'un pressupost municipal que s’aprovava anualment. Vaig demanar la fórmula que tenim ara: que obrissin un concurs que definís molt bé l’essència del festival amb la seva diversitat d’estils, tant de clàssica i de dansa com de jazz, pop i rock. El festival continua sent de l’Ajuntament, que hi posa una quantitat anual fixa, que no depèn del pressupost municipal i que està estipulada en el concurs.

Cargando
No hay anuncios

El pressupost d’aquest any és...

— De 2,2 milions d'euros.

Cargando
No hay anuncios

Com es distribueixen els ingressos?

— En el concurs vaig fixar que el pressupost de l’Ajuntament no podia passar del 25%. És una fita importantíssima. Les subvencions públiques representen entre el 12% i el 15%, el patrocini també entre el 12% i el 15% i la resta és taquilla.

Cargando
No hay anuncios

Amb el canvi de model, qui decideix la programació, la direcció artística o The Project?

— La direcció artística la faig jo, però si The Project fa la gira anual d’Estopa, doncs evidentment dic que sí. I a altres coses dic que no, si no em semblen correctes. És un equilibri, i hi ha molt bona entesa. Ells entenen el discurs del festival. Aquest any tinc l'espectacle de la Fura dels Baus, que és una producció gran que per l’aforament amb prou feines arribarem a cobrir, i això suposa un esforç d’inversors i espònsors. The Project ho entenen totalment, perquè no tot és fer un concert d’Estopa, que pots cobrir perfectament si fas publicitat i l’encertes el dia que el programes.

La competència històrica amb Cap Roig i Peralada és ara amb molts més festivals d’estiu. Quin és el lloc de Porta Ferrada en aquest mapa dels festivals d’estiu a Catalunya?

— Tenim registres que altres festivals no toquen. Peralada està en la clàssica i la dansa, Cap Roig se centra en el pop-rock mass media, i nosaltres tenim en el mateix programa Herbie Hancock, Chucho Valdés, un espectacle com el de la Fura, el Malandain Ballet Biarritz, Manolo García i Iggy Pop. Nosaltres tenim trumfos segurs, és evident, però també intentem anar més enllà del sota, cavall, rei amb propostes exclusives d’artistes que si no passessin per Porta Ferrada no haurien passat per les comarques gironines. Som pioners a haver portat a Girona Pat Metheny, Chick Corea, Winton Marsalis, Lou Reed, The Pretenders... Ara hi ha un festival a cada cantonada, molts dels quals són com festes majors ampliades, que està molt bé perquè és una feina cultural interessant per al territori, però el nostre fet diferencial és que hi ha una inversió potent per promocionar una ciutat que aposta per la cultura i el turisme de qualitat. A part de sol i platja tenim una oferta cultural. I un altre fet diferencial és que tenim dos grans escenaris funcionant simultàniament, que no hi ha cap altre festival d'estiu que ho tingui. D'una banda, l'Espai Port, un auditori a tocar del mar amb capacitat per a 1.200 persones. I de l'altra, a dalt, el Guíxols Arena, amb un aforament des de 1.500 fins a 6.000 espectadors.