Nova obra

Un nou Plensa a Barcelona: "L'art s'ha d'acariciar com acariciem els fills o l'amant"

L'artista instal·la una obra dins el vestíbul de la Universitat de Barcelona, que està obert a tothom

BarcelonaFa anys, quan Jaume Plensa va instal·lar una escultura pública a Des Moines (Iowa, Estats Units), insistia durant la inauguració que tenia ganes que el públic "interactués" amb la seva obra. En acabat l'acte, una senyora li va preguntar: "Com pot ser que parli tant d'interactuar i hi hagi un cartell que diu «Sisplau, no toqueu»?" Conscient de la contradicció, des de llavors Plensa defensa que els museus haurien de col·locar un rètol diferent a les seves exposicions: "No toqueu, acaricieu". "L'art s'ha d'acariciar com acariciem els fills o l'amant", diu. "De vegades l'art no el sents amb els ulls, necessites una percepció més àmplia, física. Som mediterranis, necessitem contrastar els nostres sentiments amb el tacte", diu. És el que l'artista convida a fer ara amb l'obra que aquest dimecres ha instal·lat al vestíbul de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB). Es titula Arrels i és una de les seves figures de bronze formades per una malla de lletres i símbols de diferents cultures.

Plensa té obra a diverses universitats del món, des del MIT o Harvard a Massachusetts fins a Lovaina. Ell les defineix com "la casa del pensament ampli i profund". "Tots venim d'un origen, com el vi, que en funció d'on és surt diferent, i la universitat és el lloc per compartir les experiències amb els altres", explica. Aquest és el sentit del títol Arrels. Es tracta d'una obra del 2018 que no s'havia exposat abans i que es quedarà sine die cedida a la universitat. Tot i els seus dos metres i la peanya, la peça és "transparent, com un holograma, com un fantasma", diu Plensa.

Cargando
No hay anuncios

Un nou símbol

Aquesta figura se suma als símbols que ja té, des de la seva construcció, l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que aquest curs celebra els 150 anys amb esdeveniments com l'obertura de la torre del rellotge o el catàleg de les obres del Prado que té a les seves parets. El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, que és qui va donar la primera oportunitat a Plensa de situar una obra a l'espai públic a Girona fa 25 anys, es feia la pregunta clau: "Què hi fa un Plensa a l'Edifici Històric de la UB? Ni més ni menys que el que fa un Tàpies a la sala de govern de la Generalitat de Catalunya. És un signe d'adaptació als nous temps, de progrés, de modernitat. Al costat de Ramon Llull, Alfons el Savi i Lluís Vives [les escultures que hi ha al vestíbul], Plensa és una capa nova per a un edifici que té 150 anys en una universitat que té prop de sis segles".

Cargando
No hay anuncios

El rector de la universitat, Joan Guàrdia, ha recordat que les portes de l'Edifici Històric estan obertes per a tots els barcelonins. Així que és una obra pública més de Plensa a la ciutat que se suma a les últimes incorporacions, la monumental Carmela davant del Palau de la Música (2016) i les Constel·lacions, les portes del Gran Teatre del Liceu (2022), a més del reagrupament l'any passat de l'Escullera als jardins de la Via Júlia. Les altres obres de Plensa a Barcelona són el Bagul del passeig del Born (1992) i DellArte, una peça instal·lada des del 2012 davant del Museu de Can Framis de la Fundació Vila Casas.